Si fa uns dies publicàvem un article del nostre amic i escriptor Andreu Carranza, en favor de les cases de l'antiga façana fluvial de Tortosa, avui us oferim un tast del que pensava Josep Pla sobre el mateix tema. L'escrit de Pla és de l'any 1961, però això no vol dir res perquè avui en dia hi ha molta gent que pensa el mateix que l'autor d' El quadern gris. De fet, l'Ajuntament va aprovar l'enderrocament de les cases amb la unanimitat de tots els grups municipals. Són diferents maneres de veure la qüestió, totes respectables...He vist la catedral. La Seu de Tortosa és tan fina i sensible com la de Barcelona. El claustre, una pura delícia. El conjunt gòtic és d'una aguda sensibilitat. Però la gran fàbrica té poca visualitat externa; queda embotida, en certa manera, a la ciutat; sembla ofegada, aclaparada per les cases. (...) Llegeixo que la catedral fou bastida en el mateix lloc d'assentament del temple romà i de la posterior mesquita musulmana. En tots els països vells passa igual. Tot i ésser la catedral tan bella, tan agudament bella, conté, a més, un element que per a la meva escassa erudició s'ha convertit en una agradable novetat: la façana. Catalunya és més aviat pobra en peces del Renaixement, i, per això, trobar-se amb la façana de la catedral de Tortosa, que és d'aquest tipus, fa una gran impressió. Us sentiu transportats a Roma a l'acte. És una façana pesada, rica, de colors calents, d'una gran sumptuositat, i, ben entès, inacabada. Però aquesta façana té una tan estreta i comprimida visualitat que quedeu desil.lusionat. La catedral hauria de tenir al davant un gran espai d'aire. Mentre va durar l'escassetat de productes alimentaris, Tortosa fou una població excepcionalment rica i puixant. ¿No hi hauria una mica de diners per a aconseguir que la catedral pogués ésser dignament contemplada?
Si em permeteu un exercici de parcialitat, em posaré al costat de Carranza i dels que pensen que les cases s'haurien de conservar i rehabilitar. Però aquest és un debat que ja està perdut. Ara només podem demanar que la urbanització de la plaça i la futura escalinata de la catedral no passin a la història de les aberracions arquitectòniques.
Josep Pla també va fer un escrit sobre l'Ebre, preguntant-se per què es deixava perdre tanta aigua al mar, mirant-se'l des d'un pont. Era l'època del trasvasament franquista. No recordo on surt aquest escrit -crec que en un número molt antic de la Revista Amposta de l'època es reprodueix- però, és un exemple que Josep Pla podia ser un mestre escrivint però, com humà, la seva opinió no era divina.
ResponElimina