![]()
Avui que es commemora el 69è aniversari de l'afusellament de Lluís Companys, ha arribat el moment de denunciar el greuge que Tortosa està dispensant al president màrtir de la Generalitat de Catalunya. Companys no té cap carrer ni cap plaça que honore la seua memòria a Tortosa, tot i que el ple de l'Ajuntament va aprovar-ho al setembre del 2000, a partir d'una moció d'ERC i amb l'única abstenció del PP. La població veïna de Roquetes sí que té un carrer Lluís Companys, i a la ciutat d'Amposta tenen també la plaça Lluís Companys, que és on hi ha el Consell Comarcal del Montsià. En concret, el grup d'ERC proposava posar el nom de Companys a la plaça que hi ha entre el carrer Rosselló i el carrer Lamote de Grignon, però finalment aquest espai urbà del barri del Temple va dir-se plaça de les Corts Catalanes. Al març del 2002, ja amb ERC al govern tortosí, l'Ajuntament va batejar amb el nom de Francesc Macià una plaça al barri de Ferreries, i esperava poder recordar la figura de Companys "a mig termini", posant-li el seu nom a l'actual plaça dels Dolors, just davant de l'edifici de la Delegació del Govern. Però els anys van anar passant i Companys no va tenir el seu homenatge a Tortosa. Els diferents governs que ha tingut Tortosa des del setembre del 2000 han ignorat, deliberadament o inconscient, aquest mandat del ple.
A dos quarts de set de la matinada del 15 d'octubre de 1940, el president Companys va ser afusellat al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc de Barcelona, després de ser extraditat a Espanya per la Gestapo alemanya i d'un consell de guerra sumaríssim sense garanties processals, en què va ser condemnat a mort. L'any que ve, per tant, es compliran 70 anys d'aquest magnicidi d'estat, i seria el moment idoni perquè Tortosa pose el seu nom a un carrer o alguna plaça del municipi. La Marfanta ha obert avui
una causa a Facebook, per aconseguir la reparació d'aquest greuge històric. L'Ajuntament hauria de trobar una plaça de nova creació, un carrer o una avinguda que pogués rebre el nom de Companys. En concret, la nostra proposta seria homenatjar el president de la Generalitat republicana posant-li el seu nom a la plaça enjardinada de Ferreries-Nord. Aquest petit parc, que queda entre els carrers Migdia, València, Pere d'Alberni i el final de l'avinguda Pompeu Fabra, encara està per batejar, queda a pocs metres de la plaça Francesc Macià, i és prou digne per portar el nom de Companys.
+Més informació:
-El segon procés a Lluís Companys, article de Lluís Martín Santos
-Causa a Facebook: Tortosa ha de tenir un carrer o una plaça dedicat a Lluís Companys
-Lluís Companys a l'Enciclopèdia Catalana
Curiós, tenint en compte que ERC va ser força majoritària a Tortosa abans de la guerra civil.
ResponEliminaHome, això no té res a veure. Abans de la Guerra Civil, Companys estava ben viu i normalment els carrers reben els noms de gent que ha mort. A més, tots els noms de l'etapa republicana van ser esborrats pel franquisme. Per exemple, la plaça de la República va recuperar el nom anterior, plaça d'Alfons XII.
ResponEliminaSembla mentida com ens distreuen dels veritables problemes que te la ciutadania de Catalunya...
ResponEliminaMc Calan, com diuen els castellans "lo cortés, no quito la valiente".
ResponEliminaO és que perquè hi ha problemes socials i polítics no es pot parlar d'història, cultura, macramé o esport? Sempre ha hagut gent amb problemes, de diners, de treball, de salut, de necessitat d'atenció, de soletat, de injustícies...
Però una bona xarxa político- social fa que ens ocupem i preocupem per aquestes qüestions...No podem parlar també de bolets i presidents afusellats?
De vegades hi ha comentaris que semblen aquell acudit de l'Eugeni:
"un home li diu a un altre, com estàs? I l'altre li contesta: doncs mira que tú!"
Si, però a part de parlar-ne s'ha fet alguna cosa des del govern municipal nacionalista pel tal que es materialitzi l'acord del 2.000?.
ResponEliminaPotser seria mes practic i just que aprovar mocions de recolzament de consultes que no porten enlloc.
Lluis, ho he consultat a l'hemeroteca de "LaVanguardia" i a Tortosa va guanyar les eleccions municipals de 1934 el Front Unic d'Esquerres, composat pels partits Radical-Socialista, Socialista i Esquerra. L'alcalde, Josep Berenguer, era del Partit Radical-Socialista, i a la comissió de governació hi havien dos radical-socialistes, un socialista i un d'esquerra.
ResponEliminaPassà llavors que dimití de regidor Primitivo Sabaté.
El radical-socialista era el que tenia totes les expectatives de ser alcalde, ho evità amb la bona excusa de dedicar-se a l'Hospital.
Cosa que no sabia.
No se si aquell alcalde te algun carrer o plaça. Potser també se'l mereixeria, simbòlicament.
Doncs sí, tota la raó Ximo. La moció sobre un carrer amb el nom del president Companys s'hauria de tirar endavant.
ResponEliminaI que es tiri endavant no depén de que s'aproven altres mocions que a tú no t'agraden.
Cada religió té els seus Sants i Màrtirs el socio-republicanisme tembé.
ResponEliminaÉs una vergonya que el Noticies de TV3 cada dia ens bombardeji amb alguna noticia de l'anomenada
"recuperació histórica".
Sí, però això dels màrtirs ho van començar durant el nacionalcatolicisme que va imperar durant la dictadura de Franco. Recorda que al mig del riu tenim un monument a los Caídos.
ResponEliminaTu ho has dit "catolicisme".
ResponEliminaEl que em fa riure es veure tots els "polítics catalano-laicoateos" ressant el rosari davant de certes tombes.
Tortosa te molta gent a la qual mai se li ha fet justicia i que com Companys van perdre la vida per defensar un pais lliure i prosper com:
ResponEliminael 8 d'Agost de 1939 van ser afusellats a la pressó de la Punxa de Tarragona, Don Primitiu Sabaté Barjau(metge i regidor escollit democràticament de l'Ajuntament de Tortosa) i Don Josep Rodriguez Martinez( fuster de Remolins) Alcalde Martir de la ciutat.
5 de juliol de 1939 Camp de la Bota de Barcelona va ser afusellat Don Sebastià Campos Terrè (director del diari el Pueblo de Tortosa)....
Jo penso que Tortosa tendria que fer justicia amb aquests i tots els que no esmentat per falta d'informació.
L'alcalde Josep Rodríguez té un carrer al grup 13 de Gener, barri encara amb el nom que commemora "l'alliberament de Tortosa" per les tropes de Franco. Ironies de la història.
ResponEliminaQue té a veure ser agnòstic o ateu o el que sigui amb anar a un cementiri per recordar algú ? Es que només poden anar els creients ? Vinga home...
ResponEliminaTens raó Lluis, hi ha cementiris catòlics i "los altres", com "los otros".
ResponEliminaLo cas cristià és curiós, ja que fins fa poc creien en la resurrecció efectiva amb cos i ànima. Altres religions no. I menys els ateus.
El culte als morts, i els seus sepulcres, ve de molt lluny, de l'animisme. Crec que se'ls tenia més por que una altra cosa, per això se'ls hi oferien menjar i coses, per a que no s'enfadessen.
Difícil serà que un ateu, o un agnòstic creguen en quelcom que és més primitiu que el cristianisme.
Gairebé impossible que hi entrin als cementiris si no és a fer lo paperina o una peli de terror.
Una altra cosa és la memòria ciutadana, no familiar, que sol destacar socialment les persones mortes i que donaren un servei important a la ciutat.
Un tema delicat aquest, crec que Lluís Companys es mereix un carrer, perquè no? A la fi i al cap fou assassinat injustament i era el nostre president en aquells moments. Però perquè retirar el nom al barri 13 de gener? Perquè retirar el monument als caiguts? Perquè canviar el nom de l’ institut Joaquim Bau? Sincerament no trobo que una cosa tingui que portar a una altra.
ResponEliminaI ara et faré una reflexió, ha de tenir un carrer Lluis Companys? Sí, perquè ningú ha d’oblidar mai que morí assassinat per les tropes de Franco sent president de la Generalitat. Ha de dir-se així el barri 13 de gener? Sí, perquè ningú ha d’oblidar mai que aquell dia les tropes del cabdill entraven a la ciutat. El monument dels caiguts s’ha de conservar? Sí, perquè aquells que van caure fossin del bàndol que fossin per sobre de tot eren persones; pares, fills, germans, joves, adolescents, adults etc eren persones que van morir per un ideal o per un altre però que la història no pot deixar de banda, per a mi quan parlen de caiguts de la guerra civil parlen de les persones sense diferenciar els bàndols.
La història és la que és, i teniu una mania molt gran per manipular-la, deixeu-la tal i com esta. Voleu una lliçó d’història i de religió alhora? Durant la guerra civil els republicans van matar a 270 sacerdots a Lleida, prop dels 280 a Barcelona, uns 131 foren afusellats a Tarragona, saps quants sacerdots van passar pel fusell dels “bons de la pel•lícula” aquí a Tortosa? Foren exactament 316 els ajusticiats, algun d’ells té algun carrer a Tortosa Gustau?
Història Gutijaume.
ResponEliminaIgualment que va haver una fixació anticlerical en la guerra civil espanyola, va haver una fixació inquisidora per part de l'església catòlica que va produir milers de morts en presons, fogueres, etc.
Igualment la fixació anti-anarquista-comunista-socialista-republicana en els comandaments de l'Espanya franquista.
Quants d'aquest morts tenen carrer?
Com he dit abans, la ciutat deu honorar aquelles persones que han tingut un valor u ressò en i per ella. Altra cosa serien els martirologis de persones que, com aquell que diu, passaven per allí i els va enxampar, malauradament, una "marabunta" o una altra.
Aquestes persones que tu esmentes tenen una llista que recordo que llegia a la Reparació fa 40 anys. D'altres no.
Et recordo també que l'historia així com està és una història i que n'hi han d'altres que expliquen els temps d'una altra manera u òptica. I també es fan descobriments que la modifiquen
Exemples actuals: Quema de libros
File X: ¿Colon catalan? ¿Deficit de inversiones en Cataluña?
Gutijaume, potser no els van fer cap carrer, però la societat tortosina (església i autoritats municipals) ja es van encarregar d'homenatjar-los acabada la guerra. El 29 d'octubre de 1939, el parc municipal de Tortosa va ser l'escenari d'un acte en homenatge a los Caídos del bàndol franquista. Ho explica Francisco J. Renau al llibre 'Rapsòdia en gris'. Com suposo que sabràs, la Fiesta en honor de los Caídos (29 d'octubre)també commemorava la fundació de Falange.
ResponEliminaL'any següent, el 29 d'octubre de 1940, la celebració del Día de los Caídos encara va tenir més significació, ja que el dia anterior havien arribat a Tortosa, des de Barcelona, les despulles d'onze tortosins assassinats pels republicans. Així, a Tortosa va celebrar-se amb molta pompa, amb un solemne funeral a la catedral, cantant el Cara al Sol a la sortida i fent un desfilada fins al parc municipal, on va celebrar-se un altre acte polític i religiós. El comerç tortosí va tancar al matí.
Apreciat Emili; es clar que es pot parlar del que sigui; fins i tot, com tu dius, de macramé; dons forma part de la teràpia.
ResponEliminaPerò el qui parli nomes de macramé quedarà exclòs de la revolució que s’acosta.
La revolució? Encara hi ha més gent que té més que perdre que guanyar amb la revolució. No la veig a curt termini, però també veig que el segle XXI no aguantarà sencer el model econòmic actual.
ResponEliminaPrecisament es aquesta la revolució de la que parlo...Et sembla poc?
ResponElimina