Ulldecona i Alcanar són els municipis de les Terres de l'Ebre que tenen més números per participar en la propera onada de consultes per la independència de Catalunya, el 25 d'abril. L'èxit de Xerta, diumenge passat, no ha fet més que aplanar el camí de les dues poblacions del Montsià. El 28 de febrer, el 44,5% dels 1.137 xertolins majors de 16 anys que podien votar a la consulta van acudir a les urnes, tot atorgat una victòria al sí a la independència del 77,12%. Per la seua banda, un 12,2% van votar-hi en contra, tot i que també es van registrar quatre vots nuls i 50 vots en blanc. Un dels portaveus de Xerta Decideix, Guillem Blanch, va explicar que finalment només van votar 9 dels 122 joves menors d'entre 16 i 18 anys que podien fer-ho a la consulta, i que també ho van fer una trentena d'immigrats. D'altra banda, Blanch va dir que ara la plataforma local ja ha acabat la feina, a l'espera que els polítics facin la seua i acabin convocant un referèndum oficial, però va afirmar que col·laboraran amb la coordinadora L'Ebre Decideix, per ajudar la resta de pobles del territoris a organtizar les seues consultes. En aquest sentit, un dels poraveus de la coordinadora ebrenca, Guillem Argelich, va confirmar que els propers pobles en convocar consultes seran Ulldecona i Alcanar. La mobilització està menys madura en altres municipis com Camarles, l'Aldea o el Perelló. "El que està clar és que després de l'experiència assolida a Xerta, podrem treballar millor", va valorar Argelich.
Foto: ERC
5 de març del 2010
Ulldecona i Alcanar seguiran el camí de Xerta i també faran consultes populars per la independència de Catalunya
33 comentaris:
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Siguem una mica coherents i no parlesem de tants per cents,de 1131 xertolins,van votar uns 400aproximadament,d'aquest vora cent van dir No,i 60 van votar en blanc,fasen contes i surt un fracas!
ResponEliminaPropaganda el.lectoral?
No gracies!
Gran anàlisi Chiquito. Ets cosí germà de Miquel Iceta, potser?
ResponEliminaEls resultats són: 391 sí. 62 no. 50 blancs. 4 nuls. Participació: 45%.
Algunes dades de Xerta:
Referèndum cosntitució europea 2005:
Participació: 49,32%
Vots afirmatius: 321.
Referèndum Estatut:
Participació: 64,43%
Vots afirmatius: 515.
Eleccions Parlament Europeu 2009:
Participació: 46,01%
Tu mateix. Si sense campanya electoral, amb el silenci dels mitjans de comunicació, sense municipis al voltant organitzant-se, sense partits volcats a nivell nacional i amb quatre duros, s'ha fet això, a veure qui és lo "Chiquito" guapo que pot fer el q es va fer a Xerta.
Demagogs? No gràcies!
Arjub,
ResponEliminamolt ben contestat. Li has passat la mà per la cara al Chiquito.
Ja sé que esteu parlant de comparacions amb referèndums, però com poses les eleccions europees, les següents dades també hi caben:
ResponEliminaGenerals 2008 a Xerta
Participació...81,11%
Abstenció......18,89%
Vots Nuls.......1,84%
Vots en Blancs..0,86%
Municipals 2007 a Xerta
Participació....81,90%
Abstenció.......18,10%
Vots en blanc....0,58%
Vots nuls........1,64%
Es obvi que la immensa majoria dels que estan en contra de la independència no van anar a votar. Es una manera de rebuig, com feien per exemple els serbis a Kosovo. Si fos un referendum vinculant, anirien a votar amb un coet al cul, com a Quebec. Seria graciós veure autobusos de castellans venint a Catalunya a suplicar que no marxessim.
ResponEliminaLluís el que dius és relativament cert. Hi ha gent que no te encara opinió sobre el tema i també la hi ha que, tenint opinió, no coincideixi amb la tesi de la consulta i tampoc voti.
ResponEliminaEl cas es que s'han de tenir ganes de votar per a fer-ho en una consulta sense transcendència real, encara que la tingue simbòlicament.
Bé, darrerament s'ha de tenir moltes ganes de votar per intentar elegir un dels "magnífics" candidats que es presenten.
Això no s'arreglara fins que no puguem votar Laporta.
ResponEliminaEns sobrem els messies de la il.luminació culé i els fills rebordonits com Chiquito d'Alfara.
ResponEliminaTinc entes que tambe deixaben votar als xiquets lactans,ja,ja,ja
ResponEliminaFranco als "referenduns" fea votar on fos,estigueses al teu poble o a cinc cents quilometres,era Franco...aaaaaah!
A la Nuria de segur que tambe la van deixar votar,encara que visques a Sant Llatzer,com votaba que si,o era que no?.
Els referèndums independentistes ja han perdut manxa i és perquè han fracassat a tot arreu, amb una participació pròxima al 20-30%, i això que pot votar qualsevol major de 16 anys (oco al dato)
ResponEliminaPer cert Lluís, el Quebec...un altre fracàs polític dels independentistes ;)
Jo de moment dono suport al butifarrèndum, que almenys te ho passes millor i et pegues una bona teca!
Lo vot de la gent és real.
ResponEliminaLes estimacions i valoracions no ho son, son meres especulacions.
Crec que, independentment de l'objecte de la consulta, la democràcia que hauríem de viure ha de tenir molt present, i usar-lo, el mètode de consulta popular.
És l'única manera real en que es pot gestionar directament la voluntat popular. Les altres son indirectes i per delegació captiva. Succedanis molt manipulats, quasi transgènics.
"Ça c'est tout"!
D'acord, com més consultes millor i com més cas se'n faci a la gent millor, ara be, la gent ( natros ) en molts i molts casos, tenim tota la informació? I de'n quina manera es materialitza el fer cas a la gent, fent allò que vol el 51 %? . I el 49 %
ResponEliminaQue conste que parlo ( nomes ) d'independència.
Volia dir tot just el contrari, que parlava NO nomes d'independència.
ResponEliminaX, defensem llavors la denominada democràcia directa? On qualsevol decisió s'ha de sotmetre a votació, es a dir a referèndum?
ResponEliminaNo crec que aquesta sigui tampoc la solució, crec que en algunes zones de Suïssa funcionen amb aquest tipus de democràcia, però els resultats no són els esperats, i és que a la gent li cansa també tenir que anar cada setmana a votar en un sol referèndum cuatre o cinc decisions.
No sé que en penseu vosaltres?
Realment ets extremista Gutijaume.
ResponEliminaDe dir jo que la consulta directa és l'únic que ens apropa a la real intenció, sigue la que sigue, dels ciutadans, a dir que defenso un sistema tipus Suis és un abisme.
Poc a poc Gutijaume, i més sent ebrenc, la terra de la paciència.
De moment m'acontentaria en ser consultat en coses importants. I no només cedir un vot cada quatre anys, si aquell dia estas de bones.
Et poso un exemple:
Suposem que un partit en el govern aporta una iniciativa nova, que no hi fos prèviament al programa del partit, i que ningú li hagi "cedit", doncs, la decisió en el seu vot quadri-anual. Si afecta de manera important a la comunitat, un bon demòcrata demanaria una conformitat als ciutadans.
I en poden haver uns quants més...
El que passa és que un cop en el poder, bluffff. Se'n obliden dels que els han votat i amb el que es van comprometre a fer i el que no es van comprometre a fer. I ves i busca'ls!
Québec un fracàs? Més del 90% de participació i només van perdre per 1 punt. A més d'un el culet se li va apretar de valent. Jo me'n recordo, tu suposo que encara estaves al parvulari.
ResponEliminaX, les coses que per a tu són importants, per a mi potser no ho són, i al revés. Llavors com sabem quina cosa ha d'anar a referèndum i quina no?
ResponEliminaI no sóc extremista X (no tan com tu), ja que en part defenses aquest sistema o algun de semblant. L'exemple que tu has ficat, en una democràcia representativa són els representants del poble els que decideixen per nosaltres, tal com s'ha fet per exemple en la nova llei de l’avortament. L’avortament; qüestió per ser portada a referèndum o no? Doncs depèn, hi haurà gent que creurà que sí i hi haurà altra que no; solució: escollir periòdicament a uns representats democràticament per a que prenguin les decisions per nosaltres. Amb aquest exemple vull fer-te entendre una mica quina idea tinc del que tu en penses.
Lluis era un parvulari, però l'any passat a sistemes polítics comparats me vaig empapar d'informació sobre referèndums de totes parts del món. Fent bastant de cas al del Quebec del 95' i he de dir que m'he expressat malament, fou un èxit en quant a números (l’anterior referèndum havia mobilitzat molt poca gent i els resultats foren molt baixos) però em refereixo a “fracàs” en el sentit de que els independentistes estaven tan convençuts de guanyar-lo que varen arribar a l'acord de que o el guanyaven o no presentaven cap referèndum independentista mai més.
Paraula que, esta clar que no es mantindrà, però de totes maneres va acabar amb una etapa que tardarà (i ja ha passat més d’una dècada)en repetir-se, si es que mai tornem a veure un referèndum demanant la independència del Quebec.
A pesar de tot, enganyem-nos el mínim possible.
ResponEliminaTothom esta d'acord en dir que els referèndums es convoquen per a guanyar-los, llavors, on esta el rigorós rerefons d'autèntic exercici democràtic?.
Si es va convocar el de l'OTAN ( "de entrada, no" ) va ser per a guanyar-lo, si s'hagués pensat en la possibilitat de perdre´l no s'hauria convocat. Sense anar més allun, els de la Constitució i estatuts no hi havia la "certesa" de que resultarien favorables als convoca'ns?
Perquè no se'n convoquen en relació als bous/corrides o l'energia i cementeris nuclears? O per l'avortament, com diu Gutijaume?
I relacionats amb la immigració, perquè no se'n convoquen?.
Vull dir que no estic gens segur que quant se'n fan sigui per verdader esperit democràtic, perquè és preceptiu i ho mana la llei o perquè hi ha seguretat en guanyar i ganes de legitimar-ho amb més embolcall de democràcia.
Ok!
ResponEliminaCap consulta mai!
Quatre cubates i pim-pam, "dale-dale"!
Quatre picaflautes per triar cada quatre anys i apanyats. No cal pensar més.
I...."dale-dale"!
pim -pam!
oooooeeeehhhhh!!
....
Ets divertit: "Com és difícil prendre un acord, no cal prendre'l. Ni intentar-ho."
Uffff!
Si es fes un referèndum per la immigració podrien votar els immigrants o només els autòctons. Si fos sobre l'avortament, homes i dones o només dones ? Si fos sobre l'Estatut de Catalunya, podrien votar els senyors de Conca ? S'ha d'anar molt en compte en això dels referèndums perquè es poden trepitjar fàcilment els drets de les minories, i això no s'hi val.
ResponEliminaI les senyores de Conca? I els que ara deixen votar, menors de 18 anys, a les consultes per la independència?
ResponEliminaA Suïssa diu que en preparen un sobre la possibilitat que els animals puguen tindre advocat d'ofici.
I si aquells partits que recolzen les consultes com les de Xerta, allí on governen, en fessin una ( vinculant o no -com ara- ) sobre el cementeri de residus?
No li veig cap mal a organitzar referèndums, crec que és un exercici democràtic.
ResponEliminaLo que no entenc és que cap partit amb representació al Parlament de Catalunya (inclosos Erc i CiU) no vulguen que el poble de Catalunya es pronuncie sobre lo que vol ser.
Ara, sí que és cert, que lo que hauríem d'exigir és que primer que res se cumplís lo programa electoral que porten los partits quan mos demanen lo vot. Un exemple clar: En eleccions, tots antitransvassistes i després a fer-se els suecs.
Primer que tot no hem d'olvidar que en aquest cas parlem de consultes i no de referèndums, que és una cosa que hem de tenir tots mol clara.
ResponEliminaI en quant a la qüestió que tu dius Núria, considero dos coses; la primera, que és anticonstitucional i la segona que com molt bé deien: els referèndums es convoquen per guanyar-los, i a Catalunya un referèndum independentista no donaría els resultats que tu esperes.
Resultat del Referendum Pro-TDT a la meva escala.
ResponEliminaVots en contra 2: Lo sinyor Pedro i l'Asun.(Diguen que no estan per gastos)
Vots en blanc 3: Nelson,Romeo i Lucinda(estan rellogats)
Vots a favor 1: el meu (Ahores d'ara la TDT ja la tenim,l'he pagat de la meva butxaca)
Visquen els referenduns!
Salvador Cardús: "Un vint per cent dels vots, en un marc d'apatia informativa, és més del que aconsegueixen els partits amb costoses campanyes".
ResponEliminaSuposo q tothom coneixeu al sociòleg Salvador Cardús i va amb la línia que jo exposava al principi.
Certament fa pena vore a certa gent intentant menystenir un moviment-iniciativa com este. A l'estranger se'n fan creus i aquí, alguns i algunes només els hi faltaria anar a escopir a la cara a la gent q està a les urnes. Digueu-li com vulgueu, referèndums, consultes o votacions. Dona igual el nom però respecteu-ho. Votar, donar la veu al poble és l'essència de la democràcia. No fa falta anar a les urnes cada deu minuts però si en temes més que importants. Però no desviaré el tema pq la discussió podria ser llarga.
Als qui li volen treure importància: Chiquito i companyia s'han matat dos pardals d'un tret amb aquestes consultes, per no dir un estol de pardals. Pq per primera vegada han votat les persones majors de 16 anys i els immigrants. Penseu q Corbacho ja va dir fa un parell d'anys q la votació dels immigrants s'havia de normalitzar el més aviat possible. Pos natros ja ho hem fet. I dos, ja s'ha posat damunt la taula que els majors de 16 anys tinguin el dret a vot. Pos ja ho hem fet. Primer, no hi hagut campanya de milions d'euros dient q els joves de més de 16 anys podien anar a votar i segon, les comunitats d'immigrants han denunciat des de l'octubre q reben pressions des dels consulats i ambaixades pq no vagin a votar, i ja no parlo de la falta de costum q tb es farà al seu dia amb campanyes amb milions d'euros.
Guti: al Québec la nit abans de les eleccions del 95 va sortir a antena de totes les televisions q es veien al Québec, el president Canadenc a espantar a tota aquella persona que pensés votar Sí, especialment als immigrants. Se sabia que en el dia de reflexió no es podeiu fer campanya i ho van vore tant fotut q van aparéixer en antena passant-se totes les lleis per un lloc.
I per últim la Constitució, la "sacosanta carta magna" encara amb àguila franquista al primer full, és canviable les vegades q face falta però aquí estan tant cagats q no volen ni tocar lo de la succeció Reial. No sigue cas q no fessem cas d'aquell menut demòcrata nascit a Galícia que ho va deixar tot "atado y bien atado".
Una mica més de rigor mos aniria molt bé.
Ho torno a dir, no ens enganyem més del compte.
ResponEliminaPos bé, Arjub, com suposo que estic inclòs en " i companyia ", vols que et sigui sincer, com sempre? Corbacho, si diu que han de votar els immigrants ho fa perquè ( parlant en termes d'Espanya ) pensa que la majoria ho faran pel PP? Els que "permeten" votar als menors de 18 anys ( tu prefereixes dir majors de 16 ) en les consultes pro-independència ( altra cosa seria SOBRE la independència ) ho fan pensant que la majoria ho faran en contra?
I si, es cert, s'espanta sobre l'horitzó de la independència i esta mal fet, ara, no és també poc ètic, per massa hipotètic, fonamentar ( cada cop més ) la reivindicació de la independència en que viurem millor?
Jo, encara no ho digui el Sr. Cardús, ja accepto que un 20 % de participació, amb el que sigui, no és gens menyspreable. Una altra cosa és que pensi que el 99 % dels que votarien en contra no hi van anar i que dels 515 que ho van fer a favor potser s'incrementarien en un 20 %. Peró això és una opinió subjectiva meua, clar.
I repeteixo, de moment el que més m'interessa, és una consulta sobre el cementeri de residus que, paradoxalment, des dels mateixos àmbits que s'impulsen les de la independència, no és propugnen ni es fan mocions en aquest sentit. O sigui que, seguint la teva teoria, cagats, cagats, potser ho estan una mica tots.
Per cert, gracies a la constitució, estem on estem que, potser per a tu i per a mi no és prou, però Deu n'hi do. Sobre escuts, la que jo tinc té el constitucional, i on apareix el pre-constitucional ( en vigor des del 1.977 al 1.981 ) és a l'exemplar que correspon quan és va aprovar
Efectivament, que el rigor no falti mai, a totes bandes.
Bé, jo no t'hi incloïa però si t'hi has sentit identificat...avant.
ResponEliminaA vore, Corbacho, com tot espanyol progre o conservador, però especialment els del PSOE-psc tipo Chacón&cia són dels q s'ha quedat a quadros en vore que els catalans q volem viuere en un país propi donem el vot als immigrants pq encara es pensen q mos movem per grups sanguinis o cognoms de cinc generacions. No dic q molts no ho facen però molts d'altres hi estem en contra i és un posicionament força compromés.
Les consultes està clar qui les mou. Qui les hauria de moure sinó? És q són els homes qui s'han mogut pel dia de la Dona? Alguns sí, però bàsicament el dret de les dones se'ls han guanyat les dones i els homes reconeixem i reivindiquem els seus drets davant els qui encara no ho volen. Pos el dret d'autodeterminació només el reivindiquen els pobles oprimits i no els estats com França o Espanya.
Personalment defugo les tesis de q viurem infinitament millor i vajanades d'estes. Es demana un Estat pq el q tenim no mos respecta i mos tracta com a una colònia i com a tal, al llarg de la història, aquestes s'han anat alliberant nacionalment. Socialment? El plantejament actual és un front nacional però els qui també defensem un estat més social no oblidem les nostres reivindicacions.
Crec no equivocar-me quan dic q tant a Xerta, coma Ulldecona, Alcanar, l'Aldea i Camarles, han aprovat les mocions contra el cementeri nuclear. Crec q molta gent q impulsa les consultes a les comarques de Girona tb estan treballant contra l'agressió de la MAT o la massificació eòlica. Per tant no crec q els moviments estiguen desconnectats.
Per últim, només fa falta anar a fa 2 o 3 setmanes quan al Parlament Europeu van haver de girar la pàgina de la Constitució Espanyola on hi havia lo pollastre. I aquesta carta no és cap meravella, s'ha fet el q s'ha fet gràcies a q estem dins la Unió Europea i allí no els hi entren al cap segons quines coses, per sort. Mos han fet creure q a n'este estat la transició ha estat exemplar gràcies a una constitució que l'únic q ha fet és garantir la "unidad en el destino" per la força i mentre q països de Sud Amèrica han passat comptes a qui els havia de passar, aquí s'hi ha tirat terra damunt i avall q fa baixada. I mentre a latres països d'Europa és normal canviar la cosntitució pq garanteix llibertats, aquí no se'n pensa tocar ni una coma. Per alguna cosa ho deuen fer a la Metròpoli.
Insisteixo, i no et pensis que vull desviar el tema, Si es dona veu als immigrants i joves de 16 anys no és per la estricta i exclusiva voluntat democràtica. I sinó que és presentin les oportunes iniciatives en aquest sentit allí on s'ha de fer. Per altra part, no m'he degut explicar prou be quan parlava de mocions als ajuntaments.....volia dir mocions per a convocar referèndums a les poblacions, no per a aprovar el rebuig a al cementeri.
ResponEliminaJa ho he dit per aquí en alguna ocasió, jo soc partidari del dret d'autodeterminació, del que no soc partidari és de pantomimes i vuit i nous. Que cadascú faci el que més l'interesse, o creu que l'interessa, però el que tampoc heu de pretendre és que s'accepten els resultats d'una consulta atípica com aquesta com si fos la cosa més pura i democràtica. De fet, posats a analitzar-ho seriosament hauríem de convindre en que, per no tindre, amb els paràmetres habituals que és fan servir, ni la categoria de sondeig, perquè encara que oficialment son convocats tots els electors, estarem d'acord que els que van son majoritàriament els afectes als convocants; quan en una enquesta o sondeig es fan extrapolacions però sempre a partir d'una determinada població, si, però amb un univers determinat i a priori representatiu del conjunt. És com si fem una consulta sobre la cacera i els que van a votar son majoritàriament caçadors.
És precisament pel rigor que tu demanaves i per la coherència ( meua ) que em faig aquestes preguntes i plantejaments, res més que això.
També et voldria dir que, com a mínim, tu, no generalitzes i parles per tots:
"els catalans q volem viure en un país propi". Aquesta " q " que suposo vol dir "que", per a mi és molt important.
No sempre passa quan parlem d'aquests tema, i a la frase solt faltar-hi la " q ".
El que no s'entén, es que en una societat tan democràtica la gent es tire a la yugular contra aquestes refrèndums. Una cosa es que algun fatxa com algun que circula per aqui estiguen en contra, es normal, però els partits i entitats democràtiques, a que ve tanta exaltació? Encara que els fatxes del PP i C's diguin que no, l'èxit i la participació que ha tingut per a no ser "oficial" es bastant alta, això demostra que hi han esperançes a la societat democràtica.
ResponEliminaximo, els que van votar positivament al referèndum no tenen la culpa que els "no afectes" (fent servir les teves paraules) no hi vulguessin anar. Vols dir que hi havia comissaris polítics controlant a veure qui votava en contra ? A mi no m'agrada la caça ni els bous, si es fes un referèndum t'asseguro que hi aniria corrents.
ResponEliminaEn absolut, Lluís, els que van anar a votar no tenen culpa de res. Cadascú és molt lliure de participar en el que vulgui, faltaria més. Hi no cal que hi hagi cap comissari, simplement penso que els que no van anar és perquè no és van sentir motivats, atrets o interessats.
ResponEliminaRespecte a la cacera ( o bous ) jo comparava com si és fes una consulta al respecte i nomes anessin els caçadors, tendria el mateix valor; tu dius que hi aniries corrents, pos bé, potser tens raó i en aquest cas hi hauria més motivació per l'altra part.
Ximo: quina és doncs la raó per donar el vot a la gent immigrada i als majors de 16 anys?
ResponEliminaEn estes votacions jo el q pensao és q s'ha de felicitar tant a la gent q ho tira endavant sense un duro i per un altre costat, la gent q sense compartir la proposta, la respecta i hi va a donar la seua opinió. Més de 100 persones ho van poder fer a Xerta votant en blanc, no o nul. I si s'ha hagut d'arribar a n'estos extrems de q la ciutadania ha de posar les urnes al carrer és per a presionar als qui han de posar-les algun dia via Govern. És una opció més, una proposta més per tal de posar-ho sobre la taula i crec q el respecte està guanyat sinó els de la Metròpoli anirien dient la seua i pel q sembla han optat per callar i obligar al silenci absolut no sigue que s'extengui el 40% d'Arenys de Munt arreu del Principat de Catalunya i ja no dir si salta cap a les Illes o el País Valencià.
I sí, vaig escriure "q" en comptes de "que" pq tinc claríssim q no tothom a Catalunya vol un estat propi però sí q hi ha amplis sectors q estem condemnats a la marginalitat i q no som minoritaris sinó q estem minoritzats.
Arjub, suposo que la primera pregunta que em fas és retòrica, perquè crec que ja ho he contestat, ara, més sintèticament puc dir: La raó és política i per interes partidista.
ResponEliminaSobre la condemna a la marginalitat ( a Catalunya ) de sectors independentistes, home, si parles de les CUP, Reagrupament i altres individualment vistos.....però si parles del conjunt de la corrent independentista, no ho veig francament. Fins on jo arribo, el President del Parlament és independentista i el Vicepresident del govern també. Potser més d'un et podria discutir si el color d'aquests càrrecs corresponen a la lògica correlació de forces del país. ( segons les eleccions que consagren la representació de cadascú )
Perquè no m'acusen, amb raó, de pesat, de moment, ho deixaria aquí.