La façana fluvial de Tortosa, segons l'escriptor Andreu Carranza

El nostre amic Andreu Carranza ha publicat el següent article a l'edició d'aquesta setmana de La Veu de l'Ebre. Pel seu interès públic, La Marfanta ha decidit reproduir-lo íntegrament:

Encara ressonen els crits: Lo riu és vida. Una veu col·lectiva que va deturar la barbàrie d’un transvasament de formigó que condemnava l’Ebre, el Delta, la flora i la fauna. De tota aquella lluita, d’aquella batalla guanyada pel poble que en queda? La plataforma que va aconseguir el miracle d’agermanar els ebrencs en defensa del riu, on és ara? S’ha acabat l’amenaça contra l’Ebre? Aquesta pregunta pot semblar estranya, fins i tot ridícul, el cert és, però, que ja hi ha moltes veus que han aixecat la llebre. Ara no es volen emportar l’aigua per regar els camps de golf de Torremolinos, no, l’amenaça contra l’Ebre és més sofisticada, més discreta i potser passa desapercebuda a la majoria de la població.
Tots estem d’acord que l’Ebre, que és l’eix de la nostra identitat, no és solament un riu, un paisatge natural, una flora i una fauna. És alguna cosa més. Vora les ribes des d’èpoques immemorials hi viu una gent, que som precisament nosaltres, els ebrencs. Per tant, els avantpassats que vivien de cara al riu van construir cases, edificis, pobles a les vores de l’Ebre, és a dir van començar a construir un paisatge urbà que es va fusionar amb el natural. De fet hi ha una simbiosi entre l’hàbitat de l’home i el riu. Els vestigis, el testimoni viu d’aquesta memòria són precisament les construccions, les cases i els edificis que configuren una particular arquitectura anomenada: façana fluvial. Hem de dir que en molts casos aquests edificis han estat destruïts, han evolucionat amb els temps, el progrés. Per tant els pobles de l’Ebre, a més del patrimoni del riu i el seu paisatge natural també tenim un patrimoni arquitectònic testimoni d’una part de la nostra memòria. Pobles com Miravet, Móra d’Ebre, Flix, Benifallet... Ciutats com Amposta, tenen un particular interès a recuperar les façanes fluvials perquè és precisament l’arquitectura que dóna personalitat, caràcter genuí al seu paisatge urbà.
Per totes aquestes raons resulta del tot inexplicable que uns paisans ebrencs, amb suposats criteris polítics, arquitectònics i urbanístics vulguin arrasar sense contemplacions, carregar-se el grup de cases que hi ha davant la Catedral de Tortosa. Uns edificis que configuren la façana fluvial tortosina, l’únic vestigi d’arquitectura civil d’aquestes característiques que encara queda a la ciutat. Una façana fluvial dibuixada ja per Wyngaerde al segle XVI, amb balconades, porxades, estructures construïdes amb funció del riu que passava per la vora. Una bona mostra de restauració amb un potencial turístic i urbanístic destacable és el cas de la façana fluvial de Girona.
No entenc res. Resulta que ara hi ha una fal·lera per la recuperació de la memòria. Tots estem d’acord que hem de rescatar els records de la passada Guerra Civil. Però no els sembla a vostès absurd que ara es vulgui enderrocar una façana fluvial, testimoni viu de la vida dels ebrencs, de la seua manera de ser, simplement per guanyar espai, perquè els visitants puguin fer fotos de la Catedral des de la barana del riu? Si a Tortosa hi ha tantes ganes de demolició es podria començar per l’àliga i el vergonyant monòlit franquista que encara no sé que hi pinta clavat al mig de l’Ebre. En què volem convertir el nostre paisatge ebrenc? O és que realment ens sentim compromesos amb la defensa complerta de l’Ebre i de tots els seus paisatges, tant si són naturals com urbans, perquè tots formen part de la nostra memòria? Sense ebrencs segurament tampoc no hi hauria Ebre, perquè quan cridem Lo riu és vida no ens referim únicament a un corrent d’aigua, als arbres, als peixos, també estem reivindicant el nostre origen, el caràcter la manera de parlar, de sentir i de construir les cases, l’arquitectura de les façanes fluvials, el balcons on el riu més que una frontera formava part de la nostra vida quotidiana.

Per tenir més informació sobre les cases del riu, cliqueu aquí mateix.
Per saber més sobre Andreu Carranza, cliqueu aquí baix.