Les asseguradores retarden el pagament als veïns de Tortosa afectats pels desallotjaments

Els propietaris dels pisos de Sant Felip Neri arrosseguen hipoteques amb taxacions abusives, de fins a 139.000 euros


L'Ajuntament de Tortosa vol aplicar una solució global a l'illa de cases del carrer Sant Felip Neri que van quedar afectades per l'ensorrament parcial d'un edifici, la nit de Nadal. Alguns dels propietaris afectats pels desallotjaments ja han acordat amb l'Ajuntament l'enderrocament urgent dels immobles, però d'altres s'han vist atrapats per les hipoteques pendents i les argúcies de les asseguradores, que haurien congelat el pagament de les indemnitzacions. L'Ajuntament sap que no pot accelerar el procés de reforma urbanística perquè això perjudicaria els propietaris. La majoria són immigrants amb pocs recursos, que han estat víctimes de l'especulació immobiliària i del tracte abusiu de les asseguradores i les entitats bancàries.

L'àrea d'Urbanisme i la societat municipal de gestió urbanística (Gumtsa) ja han posat en marxa L'estudi d'urbanització del carrer Sant Felip Neri, que pretén aplicar una solució integral a l'illa de cases afectada per l'ensorrament parcial de la nit de Nadal. L'estudi està relacionat amb el projecte d'actuació del barri del Castell, inclòs al nou pla d'ordenació urbanística municipal (POUM), i preveu enderrocar i impulsar la reconstrucció de tota l'illa, des del número 1 fins al número 11 del carrer Sant Felip Neri, però també els números 12 i 14 del carreró Capellans. Urbanisme intentarà completar el projecte amb l'eixamplament del mateix carrer Sant Felip Neri, amb l'objectiu de millorar l'accés al castell de la Suda per aquest sector del nucli antic.
L'Ajuntament ja ha assolit un acord amb alguns dels propietaris, com per exemple la cooperativa Macla, que és la titular del número 11. A més, Gumtsa ja és propietària de gairebé tot el número 5, si bé encara ha de posar-se d'acord amb una família d'ètnia gitana que viu a la primera planta. També hi ha problemes amb el número 3, propietat de la societat anònima Global Transit, ja que actualment la finca està embargada. Però la situació més greu és la d'alguns dels veïns dels números 7 i 9, la majoria dels quals són immigrants amb pocs recursos i que tenen hipoteques pendents. Si l'Ajuntament els força ara a enderrocar els immobles, no podran fer-hi front perquè les asseguradores han retardat el pagament de les seues indemnitzacions.

> Quan la runa es paga a preu d'or

Fonts municipals van explicar que les companyies asseguradores estan retardant el pagament de les indemnitzacions als afectats pels desallotjaments del carrer Sant Felip Neri, ja que les hipoteques i les mateixes assegurances van fer-se sobre taxacions abusives. És el cas d'un dels pisos del número 7 del carrer Sant Felip Neri, que un marroquí va vendre a una família romanesa per uns 62.000 euros, després de l'ensorrament i el primer desallotjament provisional. El 30 de desembre, la sucursal d'una companyia a Reus va contractar-los l'assegurança basant-se en una taxació certificada, que establia que el pis, amb 81 metres quadrats, té un valor de 139.000 euros. El mateix certificat afirmava que no hi havia «limitacions» que afectessin el valor de la finca, i que no existien «dificultats de comercialització».


> El regal macabre de Nadal al cor del nucli antic

La matinada de Nadal, el trebol de la quarta planta del número 9 del carrer Sant Felip Neri va cedir. Quatre dotacions de bombers van desplaçar-se al cor del nucli antic, per comprovar que cap persona hagués quedat atrapada sota les runes. Finalment, tres famílies magribines i set pakistanesos van haver de ser desallotjats, i acollits per Càritas o per familiars. Uns dies després, l'alcalde va decretar el desallotjament definitiu dels veïns dels números 7 i 9, que van tenir poques hores per buidar els pisos i recuperar les seues pertinences. Amb tot, l'Ajuntament va oferir assessorament legal als veïns afectats pels desallotjaments, ja que de seguida va detectar que la majoria havien d'afrontar el pagament d'hipoteques, d'entre 24.000 i 60.000 euros, i que en alguns casos eren víctimes de tractes abusius. També de l'especulació que s'ha instal·lat al nucli antic: un pis del número 7, que el 1999 es va comprar per uns 12.000 euros, a l'agost del 2005 es va vendre a un pakistanès per 58.600 euros.

El Punt (29-01-06)