La proclamació de la República a Tortosa

Avui, si res no ho impedeix, la bandera de la República espanyola lluirà en un lloc destacat de l'Ajuntament de Tortosa. Finalment, el lloc escollit és el vestíbul de la primera planta, al costat de l'impressionant quadre Carles V i Tiziano, pintat per Antoni Casanova l'any 1878. La col·locació de la bandera tricolor serveix per commemorar els 75 anys de la proclamació de la II República, el 14 d'abril de 1931, dos dies després de les eleccions municipals.
Quan van celebrar-se les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, encara era vigent el sistema electoral majoritari i per districtes. A Tortosa els districtes electorals eren cinc i en total s'elegien 31 regidors (10 més que avui en dia: us imagineu que a l'Ajuntament tinguéssim 10 regidors més? Quin desastre!). En qualsevol cas, 21 regidors s'elegien per majories i 10 per minories.
Els districtes tortosins eren:
-Centre
-Mercat-Sant Llàtzer
-Remolins-Bítem
-Ferreries-Jesús-Reguers
-Pedanies (La Cava, Jesús i Maria, l'Aldea, Camarles i Sant Jaume d'Enveja)
La candidatura republicana, dels marcel·linistes i del Centre Obrer, va guanyar les majories a tots els districtes, i va obtenir 21 regidors. A Tortosa, les dretes estaven dividides entre la Coalición Monárquica, que agruapava el vell caciquisme i les entitats que li venien donant suport, i la Lliga i els carlins, que es presentaven sota la candidatura Tradicionalista-Regionalista. La victòria aclaparadora de la coalició Republicana-Obrera va deixar només amb 8 regidors els monàrquics, i amb 2 regidors els carlins regionalistes. Entre els regidors monàrquics hi havia el metge Tomàs Homedes Espuny i el seu germà Joaquín, i també Esteban Albacar Ferrando. Els tradicionalistes elegits van ser Joaquim Beltri i Josep M. Llaó.
Entre els republicans, que van guanyar a tots els districtes, cal destacar a qui seria l'alcalde, Joan Benet Piñana. Les files republicanes estaven integrades per comerciants, industrials i professionals benestants, amb economies familiars sanejades i patrimonis importants. És el cas de Joan Ballester Romero (olis), Ismael Homedes Cardona (licors), Saturní Sanz Martorell (gèneres de punt), Ernest Tudó d'Esteve, Manuel Nomen Aragonès, Joan Delsors, Marià Vinaixa, Francesc Vallès, Enric Fornós, Pere Pla... Del Centre Obrer destacaven Ramon Franquet (pare del metge) i Ramon Cabrera Català. Segons Subirats Piñana, sorprèn l'absència de dos líders marcel·linistes en la candidatura municipal: Domènec Piñana Homedes i Josep Berenguer Cros, que jugaran un paper més important durant els anys de la II República.
Subirats Piñana opina que l'acostament del marcel·linisme als empresaris s'explica perquè els insdustrials, els botiguers i els professionals volien desfer-se del caciquisme que exercien els terratinents rics. Per ells, Marcel·lí Domingo era perfecte perquè era líder dels obrers i dels republicans, però també fill del capità de la Guàrdia Civil de Tortosa i mestre d'escola.
En aquella època (bé, potser com ara?) Tortosa i la seua comarca era un territori en què l'estalvi superava de llarg el consum, i aquests emprenedors que donaven suport a Marcel·lí Domingo eren dels pocs que invertien els seus guanys en empreses locals que propiciaven el progrés de la ciutat. Mentrestant, la majoria de l'estalvi de les nostres terres es dirigia a la compra de paper d'Estat, de Deute Públic. El Banc d'Espanya de Tortosa era un dels més importants de l'Estat, després del de Madrid i Barcelona. Comprant Deute Públic, que va arribar al 6% d'interès, amb 30.000 pessetes s'aconseguia una renda d'un duro (5 pessetes) diàries, que permetia un nivell de vida satisfactori.
El període bauista (de Joaquín Bau, volem dir, un industrial oleícola d'ideologia tradicionalista que havia estat nomenat alcalde el 1925 per la dictadura de Primo de Rivera) s’acaba a les cinc de la tarde del 14 d’abril de 1931. A Tortosa es proclamava la Segona República, fet que dividia les forces polítiques en dos grans fronts: les d'esquerres, encapçalades per Marcel.lí Domingo, i les dretes, sota la direcció de Bau. Val a dir que, a aquestes dretes tortosines, molt sovint se li sumaven els nacionalistes de la Lliga, així com els lerrouxistes, totes dues tendències de menys incidència política a la ciutat. El diari “El Pueblo” era l’òrgan oficial dels republicans, mentre que “El Correo de Tortosa” era el diari catòlic vinculat al bauisme i al Círcol Catòlic Tradicionalista. Amb tot, aquesta dialèctica d’atac al contrari no va quedar en paraules impreses. En diferents moments, republicans i tradicionalistes van arribar a les mans, amb mútues acusacions de pistolerisme entre les agrupacions obreres controlades pels dos bàndols. El Centre Obrer de Corporacions era dominat per la UGT, i l’Agrupació Gremial de Treballadors per la Comunió Tradicionalista. Mentrestant, l’anarcosindicalisme de la CNT era encara molt incipient, tot i que en una ocasió van haver detencions després d’un míting no autoritzat a l’antic cinema Doré.
En proclamar-se la República, van presentar-se a l'Ajuntament els regidors republicans d'abans de la dictadura de Primo de Rivera, per fer-se càrrec del govern municipal. Eren Ismael Homedes, Domènec Piñana, Josep Subirats Molins (Farinetes), Joan Balllester, Joan Benet, Eudald Caminals, i Ramon Ripoll. Va assumir el càrrec d'alcalde accidental Ismael Homedes, davant del secretari Andreu Celma. En realitat, no va ser fins el 16 d'abril que va constituir-se l'Ajuntament elegit el 12 d'abril. Tots els regidors republicans van assistir a l'acte, però només 6 dels 10 regidors de les dretes van comparèixer a la sessió: Tomàs i Joaquín Homedes, Mangrané i Anguera (monàrquics), i Llaó i Beltri (tradicionalistes).
Segons Sánchez Cervelló, i ja en un context més general, el principal problema polític dels primers dies de la II República va ser per les divergències entre Marcel·lí Domingo, líder del Partit Republicà Radical Socialista Català (PRRSC) i Francesc Macià, cap de l'Esquerra Republicana i president de la Generalitat. De fet, el nomenament de Marcel·lí Domingo com a ministre d'Instrucció Pública en el govern provisional de la República va tenir un paper capital en els esdeveniments polítics catalans. Domingo, amb Nicolau d'Olwer i Fernando de los Ríos va viatjar a Barcelona per entrevistar-se amb Macià, que havia proclamat la Repúblicana Catalana, ja que pretenia que Catalunya com a república independent negociés amb la República espanyola els acords de futur, en condicions d'igualtat. La reunió va durar més de deu hores i la presència de Marcel·lí Domingo va aplanar el camí per solucionar les tensions entre el govern central i Macià. A canvi, el ministre d'Instrucció Pública va decretar el bilingüisme el 29 d'abril de 1931, si bé Domingo va escriure després que igualment tenia intenció de prendre aquesta mesura per a Catalunya.
Tot i ser el referent del republicanisme a l'Ebre, el primer acte de Marcel·lí Domingo a Catalunya, després de la proclamació de la República, no va ser a Tortosa sinó a Tarragona, amb motiu d'un homenatge que li va retre l'Ateneu. L'acte va ser multitudinari i va comptar amb la presència de delegacions d'una cinquantena de pobles de tota la província. "Catalunya deu anar avui amb Espanya", va advertir Marcel·lí Domingo referint-se a la vertebració del republicanisme estatal i català.
Però la divisió del republicanisme tarragoní era ja inevitable. De fet, el 24 de maig s'havien realitzat les eleccions per nomenar els representants de cada districte que haurien de redactar l'Estatut de Catalunya. ERC va mobilitzar tots els seus efectius perquè no es desdibuixés el projecte que havien dissenyat per tot Catalunya. Però la zona en què estava més arrelat el marcel·linisme era l'Ebre, i si l'enfrontament va ser estèril als districtes de Tortosa o Roquetes, les coses no van ser tan fàcils a Gandesa, on Martí Rouret i Artur Bladé i Desumvila havien aixecat una poderosa organització que permetia ERC enfrontar-se amb èxit al projecte marcel·linista.

Bibliografia:
-Cent anys de crònica de Tortosa des del Centre del Comerç (diversos autors, entre els quals Josep Subirats Piñana)
-Conflicte i violència a l'Ebre (Josep Sánchez Cervelló)
Altres documents:
-El text complet de la Constitució de la II República