L'Estat dóna via lliure a la tèrmica que Iberdrola projecta a Riba-roja d'Ebre

L'alcalde calcula que podrà començar a funcionar el 2009 i els ecologistes recorden el cas d'Enron

La companyia elèctrica Iberdrola ha anunciat que el Ministeri de Medi Ambient li ha autoritzat l'ampliació de dues centrals hidroelèctriques i la construcció de deu centrals de cicle combinat, una de les quals és la tèrmica que havia projectat a Riba-roja d'Ebre. La notícia va ser ahir molt ben rebuda per l'alcalde de la població, José Luis Aparicio (PSC), que va valorar que el projecte queda definitivament desencallat, i que la central de 800 megawatts podrà començar a funcionar a partir del 2009. La Generalitat haurà de facilitar ara la tramitació administrativa del projecte, que ja ha rebut les primeres crítiques dels col·lectius ecologistes.

El Ministeri de Medi Ambient va autoritzar dilluns deu projectes de centrals tèrmiques de cicle combinat que la companyia Iberdrola té arreu de l'Estat espanyol, entre els quals destaca la central de Riba-roja d'Ebre, amb 800 megawatts de potència. De fet, les noves plantes aprovades pel Ministeri podrien sumar un total de 10.000 megawatts de potència, ja que Iberdrola també podrà ampliar dues centrals hidroelèctriques a València i Galícia. De tots els projectes que l'Estat ha autoritzat a la companyia, l'únic que Iberdrola preveu construir a Catalunya és el de Riba-roja d'Ebre, si bé l'empresa ja té en funcionament una altra central de cicle combinat més petita, de 400 megawatts, a Tarragona.
L'autorització de la central projectada a Riba-roja d'Ebre va ser molt ben rebuda per l'alcalde de la població, José Luis Aparicio, que durant els últims mesos havia mantingut un pols amb la Generalitat perquè també donés via lliure a la tèrmica de cicle combinat. Segons Aparicio, l'autorització servirà per començar realment tot el procés administratiu, després del retard d'un any que ha acumulat el projecte als despatxos de la Generalitat. A partir d'ara, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat haurà de publicar l'anunci del projecte en els diaris oficials, tramitar les al·legacions i, si ho creu convenient, presentar-ne de pròpies. Tot seguit, l'expedient de la tèrmica de Riba-roja d'Ebre tornarà a traslladar-se a Madrid, des d'on s'enllestiran els tràmits, es traslladaran les al·legacions corresponents a l'empresa promotora, i es publicarà l'estudi d'impacte ambiental, així com l'autorització administrativa i d'utilitat pública. L'alcalde va reiterar que la inversió prevista és d'uns 400 milions d'euros, i que la planta d'Iberdrola crearà 35 llocs de treball directes i una trentena més d'indirectes. Amb tot, Aparicio va lamentar que la població ha perdut ja definitivament la instal·lació d'una indústria paperera, una compensació d'Iberdrola que va haver de marxar a Aragó perquè «el propietari dels terrenys no va voler vendre'ls». En opinió de l'alcalde, l'anunci del Ministeri de Medi Ambient permetrà esvair «certa desconfiança» generada sobre la central, «pels debats que hi ha hagut a la premsa». En aquest sentit, cal recordar que el PSC de la Ribera d'Ebre s'ha oposat a la construcció de la central de Riba-roja d'Ebre, i que en el seu moment també va manifestar-se contra el projecte que Enron havia previst a Móra la Nova. A més, Aparicio també va enfrontar-se amb el director general d'Energia, Josep Isern, que pretenia desautoritzar la tèrmica.

> Crida a la mobilització per evitar la central

El grup ecologista Gepec va fer ahir una crida a la mobilització social i la pressió política, com a única forma d'aturar el projecte d'Iberdrola a Riba-roja d'Ebre. «És un dia negre per a les comarques de Tarragona, les Terres de l'Ebre i la gent sensibilitzada amb el medi ambient», va afirmar el vicepresident del Gepec, Damià Vernet, que va qualificar el projecte de «descabellat» i va acusar l'Estat d'afavorir els interessos d'Iberdrola.
A més, Vernet va anunciar que presentaran al·legacions al projecte, si bé va mostrar-se escèptic sobre la possibilitat que prosperin. Vernet va recordar que la mobilització social i política va aturar la central que Enron projectava a Móra la Nova, i va fer una crida a la societat ebrenca per repetir aquella experiència. «Aquesta és la central del xantatge», va precisar Vernet, que va recordar que l'alcalde de Riba-roja d'Ebre havia condicionat l'aprovació de la línia d'evacuació elèctrica de les centrals eòliques projectades a la Terra Alta, que travessa la població riberenca, a l'autorització de la central tèrmica d'Iberdrola.

El Punt (13-Juliol-2006)