 |
| L'Ajuntament ignora des de l'any 2000 un acord del ple per posar el nom del president màrtir a algun carrer o plaça. |
Aquest 15 d'octubre es commemora el 70è aniversari de l'afusellament de Lluís Companys, president de la Generalitat republicana durant la Guerra Civil. Per això, la Delegació de la Generalitat a les Terres de l'Ebre ha organitzat una conferència a càrrec de l'historiador flixenc Josep Sánchez Cervelló, que tindrà lloc aquest divendres a les 19.00 hores a la sala d'actes del Palau Oliver de Boteller de Tortosa.
D'altra banda, Tortosa manté un any més el seu greuge al president màrtir de la Generalitat. Companys no té cap carrer ni cap plaça que honore la seua memòria a la ciutat, tot i que el ple de l'Ajuntament va aprovar-ho al setembre del 2000, a partir d'una moció d'ERC i amb l'única abstenció del PP. La població veïna de Roquetes sí que té un carrer Lluís Companys, i a la ciutat d'Amposta tenen també la plaça Lluís Companys, que és on hi ha el Consell Comarcal del Montsià. En concret, el grup d'ERC proposava posar el nom de Companys a la plaça que hi ha entre el carrer Rosselló i el carrer Lamote de Grignon, però finalment aquest espai urbà del barri del Temple va dir-se plaça de les Corts Catalanes. Al març del 2002, ja amb ERC al govern tortosí, l'Ajuntament va batejar amb el nom de Francesc Macià una plaça al barri de Ferreries, i esperava poder recordar la figura de Companys "a mig termini", posant-li el seu nom a l'actual plaça dels Dolors, just davant de l'edifici de la Delegació del Govern. Però els anys van anar passant i Companys no va tenir el seu homenatge a Tortosa. Els diferents governs que ha tingut Tortosa des del setembre del 2000 han ignorat, deliberadament o inconscient, aquest mandat del ple.
A dos quarts de set de la matinada del 15 d'octubre de 1940, el president Companys va ser afusellat al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc de Barcelona, després de ser extraditat a Espanya per la Gestapo alemanya i d'un consell de guerra sumaríssim sense garanties processals, en què va ser condemnat a mort. Enguany, que es compleixen 70 anys d'aquest magnicidi d'estat, hauria estat el moment idoni perquè Tortosa posés el nom de Companys a algun carrer o alguna plaça del municipi. Des de La Marfanta vam obrir tot just fa un any una causa Facebook, que ja ha aconseguit 123 membres, per aconseguir la reparació d'aquest greuge històric En concret, la nostra proposta seria homenatjar el president de la Generalitat republicana posant-li el seu nom a la plaça enjardinada de Ferreries-Nord. Aquest petit parc, que queda entre els carrers Migdia, València, Pere d'Alberni i el final de l'avinguda Pompeu Fabra, encara està per batejar, queda a pocs metres de la plaça Francesc Macià, i és prou digne per portar el nom de Companys.
+Més informació:
-Tortosa no té cap carrer o plaça Lluís Companys
-El segon procés a Lluís Companys, article de Lluís Martín Santos
-Causa a Facebook: Tortosa ha de tenir un carrer o una plaça dedicat a Lluís Companys
-Lluís Companys a l'Enciclopèdia Catalana
A Tortosa nomes fem homenatges als feixistes pel que se veu.
ResponEliminaDe passada també podríem homenatjar al metge Sabaté, també afusellat pels franquistes i l'assassinat del qual va ser molt sentit a Tortosa inclós pels que no eren republicans.
ResponEliminaPodríem dir que a Tortosa no s'homenatja Companys i es manté el monument al règim que el va assassinar. Esperem que es faci justícia en ambdòs casos, aquí es veu el tarannà democràtic de l'ajuntament.
ResponEliminaTinc que subscriure a la Nuria.
ResponEliminaPrimitiu Sabaté, però, te un carrer a Jesús.
Segons http://ilercavonia.wikia.com/wiki/Primitiu_Sabat%C3%A9_i_Barjau :
"Va ser regidor de l'Ajuntament de Tortosa i candidat de la Coalición de Izquierda a les eleccions legislatives del 19 de novembre de 1933, en les que no va resultar escollit. A Tortosa, però, va superar en nombre de vots a Joaquim Bau i Nolla, a Joan Palau Mayor i a Daniel Mangrané i Escardó que sí resultaren escollits com a diputats per la província de Tarragona.
El 1938 va exercir a l'Hospital de Figueres amb la graduació de comandant.
L'11 de març de 1939 va ingressar a la presó de Tortosa. Condemnat a la pena de mort va ser afusellat a Tarragona el 8 d'agost de 1939, el mateix dia que Josep Rodríguez Martínez."
La meva família, de classe baixa, no em va transmetre altra cosa que la bondat i el proïsme d'aquest metge, d'aquesta persona. Més enllà de les seves opcions polítiques.
Abans l'homenatjaria a n'ell que a Companys. Abans per bona persona que per afusellat, com el president.
Si una "causa", sigue la que sigue, no te altre futur que la transformació i el canvi, una "humanitat" és quelcom que traspassa el temps i l'heretem col·lectivament. Així, la memòria d'una ciutat te que recordar, amb agraïment, les seves bones persones.
Sense desmerèixer gens les propostes de Gustau.
Pos ha sigut una molt bona idea pel que veig,me sumo a la causa,si algu vol tirar la proposta endavant.
ResponEliminaSi no estic mal informat, a més a més ara resulta que la Generalitat vol convertir el general carlí Ramon Cabrera en reclam turístic, patrimoni intangible o alguna solfa semblant. Ho proposa el conseller del ram, que és del mateix partit que Companys. Ja veieu: orgullosos d'un cafre com Cabrera, mentre neguem mers actes de justícia. Com hem de posar-nos al dia amb el segle XX si encara estem clavats al XIX?
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMai la gesticulació política havia dividit tant a un poble com precisament en la guerra civil , i que alguns respectablement encara estan interessats en rememorar encara que nomes sigui com teràpia , però de ben segur que això seria poc per una minoria que la voldria reeditar ...
ResponEliminaSr Gallardo,
ResponEliminavostè titlla de cafre a Cabrera.
No es pot negar que és una afirmació ben contundent, però jo me pregunto: quin qualificatius li quedaran després d'això per a anomenar als assassins de la propia mare de Cabrera?
Potser a vegades hem de mesurar una mica més los adjectius
Independentment del que et pugui contestar Gallardo. Em venen al cap més de 1.000 adjectius per definir als que van matar la mare de Cabrera, i tots més forts que cafre.
ResponEliminaSi vols defensar Cabrera fes-ho, però no se que té a veure que a s'amare l'assassinessin ( que no ho se ) amb que el fill pugui ser un cafre.
Núria, Núria, que feia temps que no ens divertíem amb les teves coses......
Senyora Menasanch, li recomano que llegeixi una mica d'història. Així s'assabentarà que el fill de la bona senyora, el dia abans, va entrar a matadegolla al poble de Rubielos, fent una matança espantosa entre els no combatents. Ja sap: allò de nens, dons i vells. L'afusellament va ser una venjança sense cap justificació i els que la van executar, uns cafres igualets que Cabrera.
ResponEliminaAh, i cregui'm que mesuro els adjectius, ja que procuro usar-los de manera informada.
Així, veig que el qualificatiu de cafre, si més no, serveix per a multituds d'asseberacions.
ResponEliminaBé, quan es divulga un adjectiu tan utilitzat, jo m'arretiro amablement i els deixo continuen amb les seues conclusions sobre els personatges històrics de casa nostra.
Si més no, al menys se'n parla. No hi ha res pitjor que comdemnar a personatges rellevants a l'oblit.
REferent al comentari que saluda la meua tornada, dir-li que encara no estic segura que hague tornat, ja que nop sé si això tindrà continuitat. La meua recent maternitat, necessita molt temps de dedicació i potser los meus comentaris s'hauran d'espaiar molt més en el temps.
Senyora Menasanch, ja farem servir el diccionari de sinònims, no es preocupi. Pel que fa a la rellevància dels personatges, se'n podria parlar molt. És obvi que és una qüestió d'opinions, ja que vostè i jo no és el primer cop que discrepem sobre aquest tema. Però vaja, la rellevància que jo li dono a Cabrera és la d'avergonyir-me'n.
ResponEliminaAh, per si queden dubtes: una cosa és conèixer la història i una de molt diferent fer homenatges a salvatges els actes dels quals provoquen repugnància. O falsejar la realitat creant mites sense base.
No aconsegueixo entendre (dec ser jo, que sóc lent) les persones que defensen un animal com Cabrera pel fet que era nascut a Tortosa. I pel que fa a les seves presumptes virtuts militars i personals, aporto aquí tres textos que vaig escriure temps enrera al meu bloc (perdoni l'autocita). S'hi resumeix el que penso al respecte d'aquest personatge.
http://tonigallardo.blogspot.com/2007/10/la-ceguesa-amb-el-general-cabrera-1.html
http://tonigallardo.blogspot.com/2007/10/la-ceguesa-amb-el-general-cabrera-i-2.html
http://tonigallardo.blogspot.com/2007/10/les-passions-ofuscades-que-aixeca-el.html
Sr Gallardo,
ResponEliminatot s'ha de contextualitzar.
En quina època vivia Cabrera?
Què feen los seus enemics? Com se coimportava la majoria de la població? Quines eren les normes de guerra?
En tot això vull deixar clar que no estic defensant al personatge que estic d'acord en vostè en que té moltes mancances.
Però quin personatge històric no en té?
Del mateix Companys, fundador del meu partit (RC), he sentit moltes vegades que el que va saber fer millor va ser morir.
No sé, potser hauríem de ser més permissius amb segons quines icones i tindre més en compte què han arribat a representar.