Ahir vaig estar dinant al restaurant Paiolet, regentat per Clara Segarra. Us vull parlar d'aquest restaurant perquè crec que és un dels negocis de Tortosa que ha sabut adaptar-se als nous temps, en tots els sentits. Per exemple, cada dia renoven la carta dels menús a través de la seua pàgina web, en què també t'expliquen què era el Paiolet (molta gent de Tortosa no ho sap) i t'ofereixen informació turística i la possibilitat de deixar-hi suggeriments on-line. A part que tant el tracte personal com l'ambient és molt agradable, els menús saben combinar perfectament, i fins i tot amb una certa gràcia, la cuina tradicional de les Terres de l'Ebre amb tècniques modernes i sabors forans. De primer, vaig fer una pasta fresca amb salsa napolitana, i els espaguetis eren tan fins i estaven tan ben cuinats que se't desfeien a la boca. De segon, vaig optar per un pato a la criolla (un ànec molt tendre amb una salsa d'ametlles, crec), que després he vist que també és un dels plats del menú de degustació de la cuina cajún, ja que el restaurant Paiolet participa a les jornades gastronòmiques de la XIII Mostra de Jazz de Tortosa. A les postres, un doble granissat de taronja i llima amb una boleta de gelat de vainilla, absolutament refrescant i deliciós.
8 de juliol del 2006
Una apologia del Paiolet (això no és publicitat)
Ahir vaig estar dinant al restaurant Paiolet, regentat per Clara Segarra. Us vull parlar d'aquest restaurant perquè crec que és un dels negocis de Tortosa que ha sabut adaptar-se als nous temps, en tots els sentits. Per exemple, cada dia renoven la carta dels menús a través de la seua pàgina web, en què també t'expliquen què era el Paiolet (molta gent de Tortosa no ho sap) i t'ofereixen informació turística i la possibilitat de deixar-hi suggeriments on-line. A part que tant el tracte personal com l'ambient és molt agradable, els menús saben combinar perfectament, i fins i tot amb una certa gràcia, la cuina tradicional de les Terres de l'Ebre amb tècniques modernes i sabors forans. De primer, vaig fer una pasta fresca amb salsa napolitana, i els espaguetis eren tan fins i estaven tan ben cuinats que se't desfeien a la boca. De segon, vaig optar per un pato a la criolla (un ànec molt tendre amb una salsa d'ametlles, crec), que després he vist que també és un dels plats del menú de degustació de la cuina cajún, ja que el restaurant Paiolet participa a les jornades gastronòmiques de la XIII Mostra de Jazz de Tortosa. A les postres, un doble granissat de taronja i llima amb una boleta de gelat de vainilla, absolutament refrescant i deliciós.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.