Un territori familiaritzat amb les bandes

Les Terres de l'Ebre concentren un 90% de les agrupacions que hi ha a Catalunya, amb més d'un miler de músics

La gent de les Terres de l'Ebre no forma colles castelleres, però sap fer pinya i vibra especialment amb les bandes de música. El territori concentra un 90% de les bandes de música del Principat, on la Federació Catalana de Societats Musicals calcula que hi ha uns 1.800 músics en actiu i uns 2.500 deixebles. «Les bandes de les comarques de l'Ebre deuen moure més d'un miler de músics, però al marge d'això hi deu haver unes 15.000 persones que tenen algun tipus de relació amb les bandes», assegura el director de la Lira Ampostina, Octavi Ruiz. De fet, el mateix Ruiz és un exemple de dedicació, esforç personal i tradició familiar, ja que fa 25 anys que dirigeix una banda que va fundar el seu avi, i en què ara toquen el seu pare, l'oncle, la seua germana i els nebots.

El director de la Lira Ampostina, Octavi Ruiz, va explicar que la vinculació de les Terres de l'Ebre amb la música de bandes va consolidar-se a principi del segle XX, quan treballadors valencians van instal·lar-se al Delta per treballar en l'arròs. «La majoria eren músics de banda, i la seua influència va notar-se sobretot als pobles de la costa, mentre que a l'interior les bandes van inspirar-se en els músics militars de les guarnicions de Tortosa i Tarragona», va dir. Segons Ruiz, les dures condicions de vida als pobles del Delta també van fer que les agrupacions musicals fossin el refugi de molta gent que no tenia un altre accés a l'oci o a la cultura. «La formació musical i la dinamització social és el que ha fet que les bandes siguin tan estimades i creïbles», hi va afegir Ruiz, que va remarcar que ara «seria impossible imaginar Amposta sense les bandes». «És molt emocionant presenciar el moment en què tots els músics van a la casa del noi o la noia que s'incorpora a la banda, i als pares els cauen les llàgrimes», va valorar el director dels serveis territorials de Cultura, Antoni Sabaté. «És un fet cultural i sociològic», hi va afegir Sabaté, que considera que l'afició per les bandes de música «ha marcat el tarannà de les Terres de l'Ebre, on hi ha un 90% de les bandes de Catalunya».
«La proximitat i el contacte amb el País Valencià hi ha contribuït molt», va coincidir el director de la Banda Municipal de Tortosa, Jordi Grisó. «Moltes vegades han donat per morta la música de bandes, però hi ha molta tradició i no es perdrà.» Grisó, natural de Riba-roja d'Ebre, va precisar que en els últims anys totes les bandes han tingut problemes, ja que tant la societat com les formes d'oci i els gustos culturals han canviat. «Si la gent es cansa de tocar pasdobles, tocarem peces més modernes, i quan la gent no vulga sentir més partitures de John Williams, ja buscarem altres músiques que agradin més», va garantir Grisó. En la mateixa línia, el director de la Lira Ampostina opina que les bandes de l'interior han tingut més problemes per subsistir. Amb tot, Ruiz prefereix destacar que les bandes són un símbol d'identitat i un vehicle de cohesió social, que ara també està afavorint la integració dels immigrats. «Les bandes no han rebutjat mai a ningú», va sentenciar Ruiz, que va recordar l'evolució dels instruments. «Abans els metalls eren molt pesants i desafinats, i molts músics amb pocs recursos compraven instruments de segona mà», va dir l'ampostí. «A les bandes se sentien dos tons, perquè alguns instruments venien de l'Europa de l'Est i allà els agraden els sons més estridents», va afegir-hi. «Amb el pas del temps, la formació especialitzada i l'ús d'instruments professionals o semiprofessionals ha millorat molt la sonoritat de les bandes», va concloure Ruiz.

> La Lira i la Filha: una rivalitat ben entesa

El Montsià és la comarca de Catalunya que aplega més bandes de música, un total de 13, segons la Federació Catalana de Societats Musicals. De fet, hi ha poblacions del Montsià, com ara Alcanar i Amposta, que tenen dues bandes, mentre que Freginals és l'únic poble de la comarca que no té una banda de música. En el cas d'Amposta, els aficionats a la música de banda es divideixen entre la Societat Musical La Lira Ampostina i la Societat Musical La Unió Filharmònica. El més curiós del cas, però, és que l'origen de les dues bandes és comú: quan un grup de valencians, concretament de la Vall d'Uixó i Nules, van arribar a Amposta per treballar. Alguns dels treballadors sabien música i portaven el seus instruments per passar millor el temps lliure, així que van decidir començar a tocar junts. L'any 1915, l'Ajuntament d'Amposta també va contractar una banda de músics de la Vall d'Uixó per amenitzar la festa major, i els músics valencians també van agrupar-se per fer un ball durant les festes. Aquesta primera banda va ser La Lira, que va ser fundada el 1916, però l'any següent els músics valencians que havien fundat la primera banda d'Amposta van abandonar el grup per motius econòmics, i van formar-ne un altre. En un primer moment van anomenar-se Unión de Forasteros, però a partir del 1918 van convertir-se en la Unió Filharmònica. «Sempre ha existit una certa rivalitat entre les bandes, però el temps ha esvaït les tibantors que van produir-se en el moment de l'escissió», va explicar el director de la Lira, Octavi Ruiz. El moment de demostrar qui toca millor és en el concert conjunt que fan les dues bandes durant la festa major d'Amposta, que enguany serà entre els dies 12 i 20 d'agost.

> Les escoles de música són el planter de les bandes de les Terres de l'Ebre

El director de la Banda Municipal de Música de Tortosa, Jordi Grisó, va explicar que actualment hi ha més gent jove que gent gran en les bandes, i que molts han sortit de les escoles de música de les mateixes formacions. «Hi ha una proporció molt important de gent de 16 a 22 anys», va afegir Grisó, que també va destacar que alguns arriben en la banda per tradició familiar, perquè els pares i els avis també hi havien tocat. «A Amposta, hi ha músics a dues de cada quatre cases», va calcular Grisó. El director de la banda de Tortosa va valorar que l'escola està pensada com una plataforma de músics que es van especialitzant i introduint en la banda. «L'escola serveix per nodrir la banda, i d'alguna manera fa de pedrera, perquè la tradició continuï», va confirmar el director de la Lira Ampostina, Octavi Ruiz. «La tradició familiar és important, però també hi ha xiquets que vénen a l'escola simplement per completar la seua formació musical», va afegir Ruiz. Sens dubte, una de les escoles més potents és la de la Lira Ampostina, que actualment té uns 200 alumnes. També a Amposta hi ha la Filha, dirigida per Carles Royo. La banda de la Filha també té una escola i la coral Aquae.

> Concurs de composició

Al setembre es farà públic el veredicte del primer Concurs Internacional de Composició de Música per a Banda, que ha organitzat la Lira Ampostina i pel qual ja s'han rebut una vintena de partitures. Les bandes, que sempre havien estat un transmissor de la cultura popular, van adaptar altres músiques, des de la jota fins a la música culta, perquè la gent dels pobles pogués escoltar les composicions dels grans músics. «Però ara tothom pot tenir una bona col·lecció de CD a casa, i ja no té sentit que les bandes siguin els succedanis de les orquestres simfòniques», va remarcar el director de la Lira, Octavi Ruiz. «Al centre d'Europa i també al País Valencià ja es fa molta música expressament per a les bandes», va afegir-hi. «El nostre concurs és internacional, no cal que les peces parlin de l'Ebre», va dir.

>L'Espiga d'Or, símbol de Deltebre

La societat musical L'Espiga d'Or va actuar per primera vegada el 10 d'agost de 1980, davant la porta de l'església de Sant Miquel, a la Cava, amb una formació de 34 músics que només tenien entre 7 i 19 anys. Per tant, la banda està a punt de complir 26 anys, encara que la societat musical l'Espiga d'Or va fundar-se el 1978 per iniciativa del capellà de la Cava i amb diners de la Fundació Pere Borés, un veí que en morir va deixar els diners per impulsar les activitats culturals de Deltebre.

> Una banda en procés de regeneració

La banda municipal de música de Tortosa ja ha superat els seus pitjors moments, que van culminar amb la dimissió de l'antic director Jordi Bonilla. Dirigida des de fa gairebé un any pel músic riba-rogenc Jordi Grisó, ha recuperat el diàleg amb l'Ajuntament i ja veu una sortida «a mig termini» per aconseguir un nou local propi on fer els assajos i les classes de l'escola de música. Fins ara, la banda havia de compartir espai amb les altres activitats que es fan a l'auditori Felip Pedrell, i les tensions amb l'Ajuntament havien agreujat la crisi. Segons Grisó, comencen a intuir-se motius per a l'optimisme.

> Ebre, Terra de Vent

Des de l'any 2003, Tortosa és l'escenari d'un festival que dóna l'oportunitat d'escoltar una sèrie de formacions que tenen com a instruments principals els que tenen una presència més important a les Terres de l'Ebre: els instruments de vent. El festival, que es diu Ebre, Terra de Vent, assolirà la seua quarta edició al setembre i està organitzat per Acadèmic, amb la col·laboració del Departament de Cultura, l'Ajuntament de Tortosa i l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece). En l'última edició hi van participar uns 400 músics d'arreu del món, representatius d'un gran ventall d'estils musicals.

El Punt (6-Agost-2006)