L'Ebre afronta amb neguit però amb confiança la neteja del pantà de Flix

Alguns alcaldes riberencs afirmen que l'alarma social va ser justificada i troben correcta la informació sobre el procés

Dos anys després que transcendís l'informe científic que alertava de la contaminació química i radioactiva de l'embassament de Flix, la percepció a les Terres de l'Ebre és que l'alarma social estava justificada, i que va servir perquè la Generalitat i el govern de l'Estat es comprometin a tirar endavant la neteja del pantà. Els alcaldes d'alguns dels municipis banyats per l'Ebre van valorar ahir l'actuació de les administracions superiors en la gestió de la crisi. En aquest sentit, la majoria van coincidir que han estat ben informats sobre el procés de descontaminació, però també en la «preocupació i neguit» amb què els pobles d'aigües avall de Flix han viscut la detecció del problema, la presa de decisions sobre la millor solució tècnica i l'anunci dels treballs de neteja.

L'alcalde de Flix, Pere Muñoz (ERC-AM), va destacar la gran expectació que ahir van generar a Barcelona l'exposició i la jornada sobre el procés de descontaminació del pantà. «Ja comencem a veure que la solució tirarà endavant, i que l'extracció dels residus serà una realitat a partir de l'any que ve», va valorar Muñoz. L'alcalde també va remarcar que en la jornada «els tècnics, els científics, els polítics i les empreses especialitzades» van demostrar la seua implicació per tirar endavant la neteja del pantà de Flix. «En només dos anys la situació ha canviat molt, ja que s'està aplicant el calendari previst, s'ha fet una prova pilot que ha donat bons resultats i està a punt de sortir a concurs el projecte constructiu del procés de descontaminació», va afegir l'alcalde. Muñoz va reiterar que l'embassament de Flix «haurà de quedar net com una patena», ja que la Generalitat i el govern de l'Estat han garantit el pressupost per finançar els treballs. «A més, els sondejos han servit per confirmar exactament què hi ha a l'embassament, i per identificar els diferents elements tòxics que s'acumulen al pantà», va explicar l'alcalde de Flix.
Amb el mateix optimisme va valorar la situació l'alcalde de Móra d'Ebre, Josep Solé Biosca (PSC). En aquest sentit, va recordar la «preocupació» amb què Móra d'Ebre va rebre fa dos anys les notícies sobre la «bomba de rellotgeria» que hi havia riu amunt, ja que la contaminació del pantà de Flix podia tenir «conseqüències molt greus sobre la població i el conjunt del territori». Segons Solé Biosca, l'alarma social va estar justificada, i la Generalitat va fer una gestió correcta de la crisi. «Els consellers van venir a la comarca i van comprendre que calia impulsar una actuació ràpida, ja que quan hi ha un problema cal solucionar-lo», va dir l'alcalde de Móra d'Ebre. Solé Biosca va remarcar que l'extracció dels residus és la millor solució a curt i mitjà termini, «però sobretot pensant en les generacions futures». L'alcalde morenc va valorar que el seu ajuntament ha rebut prou informació, ja que altres municipis de la comarca han participat a la comissió de seguiment per a la neteja del pantà. «Si hi haguéssim entrat tots, potser la comissió no hauria estat tan efectiva», va dir. Un dels ajuntaments que hi ha pogut participar ha estat el de Móra la Nova. L'alcalde Joan Manel Sabanza (CiU) va confirmar que han pogut tenir accés a la informació, però va dir: «El més important és saber si tindrem capacitat per aplicar la millor solució tècnica».

> Preocupen els efectes aigües avall i al Delta

«Hem viscut el procés amb molta preocupació, perquè estem aigües avall del pantà de Flix i no sabem ben bé què pot passar si hi ha alguna complicació en la neteja», va afirmar ahir l'alcalde de Móra la Nova, Joan Manel Sabanza. «Si hi ha moviments o l'aigua arrossega els sediments contaminats, nosaltres estem molt a prop i una emergència d'aquest tipus pot tenir conseqüències irreversibles», va afegir-hi. Segons Sabanza, la descontaminació s'ha de fer amb molta cura, ja que «amb una comissió de seguiment i la disponibilitat pressupostària» no n'hi ha prou per fer-ho bé. «Tinc la sensació que s'està menystenint i relativitzant la importància del problema», va advertir l'alcalde de Móra la Nova. «Tot està encara molt poc definit, perquè no hi ha cap experiència prèvia i això no deixa de ser un procés experimental», va dir.
L'alcalde de l'Aldea, Daniel Andreu (ERC), va mostrar-se més crític, i va denunciar que com Ajuntament no han rebut cap tipus d'informació sobre el procés de neteja del pantà. «El Departament de Medi Ambient hauria d'haver donat una informació més transparent als pobles riberencs i del Delta, per tranquil·litzar els ajuntaments però també els ciutadans que viuen a la vora del riu», va lamentar. Andreu també va carregar contra l'anterior govern de CiU, ja que «va amagar» un problema que hauria pogut afectar molt negativament el territori. «Aquesta va ser una actuació de molt poca responsabilitat social i política», va afegir Andreu, que va recordar: «Només gràcies al tripartit es va descobrir el gran engany del pantà de Flix, que s'havia mantingut amagat per interessos empresarials obscurs, quan era un greu problema mediambiental i de salut pública».

> Manolo Tomàs: «L'Ebre és un riu legalment contaminat»

El portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), Manolo Tomàs, va recordar ahir que l'entitat no ha pogut participar en la comissió de seguiment que va crear-se per estudiar la millor solució per descontaminar el pantà. «En aquest procés no s'ha produït cap tipus de participació ciutadana, i com altres col·lectius també ens sentim desencisats», va afegir-hi. La PDE continua tenint «molts dubtes» sobre el projecte de neteja, ja que no coneix de primera mà les valoracions dels tècnics i creu que el procés està «excessivament teledirigit des dels despatxos del Ministeri de Medi Ambient i de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre». Tomàs també va lamentar que la jornada d'ahir se celebrés a Barcelona, una situació que demostra la «pèrdua de pes que ha tingut el territori» en la resolució del problema. «Si es produeix una emergència, les conseqüències directes seran a les Terres de l'Ebre, no a Madrid, a Saragossa o al Palau Robert», va sentenciar. Amb tot, Tomàs va remarcar que «cal arribar fins al final, tant en la neteja del pantà com en la depuració de les responsabilitats». De fet, el portaveu de la PDE va recordar que la neteja es pagarà amb diners públics, ja que ningú ha aclarit encara si l'empresa Ercros és «culpable o responsable» de la contaminació. «Tampoc hi ha hagut una prohibició absoluta de continuar abocant més residus, ja que els de Flix sempre han estat uns abocaments dins de la legalitat, i per tant l'Ebre és un riu legalment contaminat», va denunciar Tomàs.

El Punt (7-Setembre-2006)

Més informació:

-Els científics constaten que els residus de l'embassament de Flix circulen riu avall

-Un 1% dels residus es quedaran