L'Ebre també és un riu bifurcat

Divendres a la tarda, quan el PSC del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre ens estava venent als periodistes la necessitat d'aconseguir que l'autovia de l'Aragó tinga una doble sortida al port dels Alfacs i al port de Tarragona, vaig tenir un parell de pensaments que encara em ronden pel cap. En primer lloc, vaig recordar que als problemes matemàtics sempre ens deien que un cotxe sortia d'un punt A perquè volia arribar a un punt B, però mai a un punt B-C. Les coses només tenen un principi i només un final. Amb tot, també és cert que hi ha algunes pel·lícules amb un final alternatiu, que normalment pots veure al segon DVD, en l'apartat dels continguts extra... Si em permeteu el símil cinematogràfic, quina serà la versió del director, en la continuació de l'autovia que ens vindrà d'Alcanyís? L'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, va parlar de la necessitat que els dos territoris compartim la nova infraestructura i els fluxos de trànsit. És possible, des del punt de vista filosòfic, dividir la unitat i que continuï sent una mateixa cosa? Des del punt de vista pràctic, podríem dir que sí. El riu Ebre és un flux que, com l'autovia A-68, també arriba de l'Aragó i entra a Catalunya pel nostre territori. I a l'altura de Tortosa, l'Ebre es bifurca i té dues desembocadures, una pel Delta, que és el seu destí natural, i l'altra molt més amunt, a les piscines dels hotels de Port Aventura i a les aixetes de Tarragona i Reus... No ens hauria d'estranyar tant, això de compartir el final d'una autovia. El minitransvasament ja ens ha acostumat a compartir el riu amb els nostres veïns, per fer més gran el Camp de Tarragona.