14 de gener del 2007

L'Ebre també és un riu bifurcat

Divendres a la tarda, quan el PSC del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre ens estava venent als periodistes la necessitat d'aconseguir que l'autovia de l'Aragó tinga una doble sortida al port dels Alfacs i al port de Tarragona, vaig tenir un parell de pensaments que encara em ronden pel cap. En primer lloc, vaig recordar que als problemes matemàtics sempre ens deien que un cotxe sortia d'un punt A perquè volia arribar a un punt B, però mai a un punt B-C. Les coses només tenen un principi i només un final. Amb tot, també és cert que hi ha algunes pel·lícules amb un final alternatiu, que normalment pots veure al segon DVD, en l'apartat dels continguts extra... Si em permeteu el símil cinematogràfic, quina serà la versió del director, en la continuació de l'autovia que ens vindrà d'Alcanyís? L'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, va parlar de la necessitat que els dos territoris compartim la nova infraestructura i els fluxos de trànsit. És possible, des del punt de vista filosòfic, dividir la unitat i que continuï sent una mateixa cosa? Des del punt de vista pràctic, podríem dir que sí. El riu Ebre és un flux que, com l'autovia A-68, també arriba de l'Aragó i entra a Catalunya pel nostre territori. I a l'altura de Tortosa, l'Ebre es bifurca i té dues desembocadures, una pel Delta, que és el seu destí natural, i l'altra molt més amunt, a les piscines dels hotels de Port Aventura i a les aixetes de Tarragona i Reus... No ens hauria d'estranyar tant, això de compartir el final d'una autovia. El minitransvasament ja ens ha acostumat a compartir el riu amb els nostres veïns, per fer més gran el Camp de Tarragona.

8 comentaris:

  1. La part més important del guió d'una pel.licula és el final. El desenllaç, l'ultima seqüènca, la darrera imatge, és el que queda imprès amb més força a la retina de l'espectador i el què l'impacta. Després, a mesura que surt de la sala, l'espectador anirà recordant tota la història, anirà valorant, primer de manera intuïtiva, el què li han contat i com. De ben segur, el que menys pesarà en aquells moments, és on va arrencar tot allò.

    Així, aquesta carretera, per a què es fa? On volen anar a parar els aragonesos i els terraltins? Fa temps que van a les platges de Salou i Cambrils, si és això el què ens preocupa.

    Si el que es pretén es consolidar la probable dinamització del port (comercial o industrial) de La Ràpita amb una connexió viària important, primer caldrà saber quines industries poden tenir-hi necessitat i interès, en lloc del de Tarragona i de l'aeroport de Reus. També hauríem de saber quines industries locals tenen la capacitat d'impulsar aquesta necessitat.

    La bifurcació és una solució salomònica que resultarà impossible. Perque no hi ha dos finals alhora. De la mateixa manera que la desembocadura del Mitjorn no toca la mar, així li passarà al vial ebrenc d'aquesta bifurcació.

    Hem de donar de valents arguments per fer de la nostra l'única sortida, si és que tan bona és.

    La resta política pírrica.

    ResponElimina
  2. jo nomes em quedo amb la foto que Gustau ha posat acompanyant el comentari. la expresió d'en Perez, sembla que estigui pensant: Ja us he fotut ¡¡¡

    ResponElimina
  3. Bifurcat com la política hidràulica i energètica dels sociolistos.

    ResponElimina
  4. Para los anonimos y a titulo de información muy bueno el articulo La sortida viària d'Aragó al mar de Josep Bayerri i Raga publicado en la edición de hoy 14/01/2007/ en el punt......... para saber más.

    ResponElimina
  5. I si resulta que mai ningú a nivell de carreteres de l'Estat s'ha plantejat fer el desdoblament d'aquesta carretera ....?. I natros aquí tots sarpa a la grenya.

    ResponElimina
  6. L'enfocament que es fa d'aquest tema és lamentable. Algunes preguntes que em venen al cap sense pensar-hi massa:

    -Algú ha consultat la Ribera d'Ebre i la Terra Alta sobre la vegueria, aquestes comunicacions o molts altres temes?
    -Es van oposar aquelles comarques al traçat de l'autovia "interior" per Santa Bàrbara cap a Traiguera?
    -El sud recolza els serveis ferroviaris de la línia de Casp o la carretera Riba-roja-Mequinensa?
    -Es pot pensar que retornar la C-12 a l'Estat (sr. Bayerri) sigui res semblant a una solució? Com pot dir que n'hi ha prou amb l'actual carretera entre Falset i Reus i per aquesta via (més freqüentada que l'Eix de l'Ebre) es vertebren comarques com Priorat, Ribera, Terra Alta, Matarranya o Baix Aragó?
    -Què me'n diuen de l'impacte d'una autovia Gandesa-Benifallet?
    -Sabien que cada dia una sola empresa mou 400 camions entre Andorra (Terol) i el Camp?
    -Sabien que en un dia el port de Tarragona mou més mercaderies que els Alfacs en un any?
    -Obliden els "capos" del Baix Ebre i Montsià que milers de persones del Camp es van manifestar contra el transvasament?
    -Obliden els ciutadans del sud que la gent de Reus havia d'omplir les banyeres amb aigua per poder rentar-se no fa massa anys?
    -Per què sembla que Reus tingui tot a la mà si ha estat durant dècades la ciutat més ignorada per la Generalitat (res semblant a l'actual aposta per Tortosa)?
    -Com es pot fer un lamentable titular dient "Tarragona vol usurpar a l'Ebre l'eix d'Aragó" si clarament es reivindiquen dues infraestructures complementàries (N-420, C-12)?
    -Què és pitjor, el desconeixement o l'egoïsme?

    (podriem seguir fins a l'infinit)

    Si us plau, una mica de vergonya, d'educació i de respecte per tothom. I els alcaldes de la Ribera obriu la boca d'una vegada o ens acabaran fotent lo pèl entre tots.

    ResponElimina
  7. Encara algunes reflexions o preguntes en la mateixa línia:

    -Quantes cartes al director arriben a "La Veu de l'Ebre" des de Ribera o Terra Alta en un any? (no es cansin,tres o quatre!!!)
    -Per què es dóna continuadament més importància a una pista per avionetes de fumigació dins el territori que a les immenses opcions que obre (ja està obrint) l’aeroport de Reus per a totes les comarques?
    -Si hi ha milers de persones de la Ribera que viuen i treballen a Reus (com faig jo entre setmana)... com és que no es ven "La Veu de l'Ebre" en aquella ciutat? (Si la colònia de gent fos del Baix Ebre o el Montsià ja faria temps que hi arribaria.
    -Per què parlen sempre d'acostament de serveis als ciutadans si es posa Benestar Social a Amposta o la URV a Tortosa? No veuen que bona part dels ciutadans s'hauran de desplaçar igualment com si anessin a Tarragona però sense tants serveis afegits? Una mica de tacte!
    -No s’adonen que l’estació d’alta velocitat per bona part de la Ribera pot ser la de Lleida, i que la de la Secuita pot tenir efectes també sobre bona part del territori?
    -El creixement brutal que registren l'Ametlla, l'Ampolla, Amposta, la Ràpita o Ulldecona té a veure fins ara alguna cosa amb la implantació d'un nou àmbit polític (vegueria en projecte) o són els agents econòmics i socials els que "estiren del carro"?
    -La implantació de la URV amb un nou edifici a Tortosa es farà quan hi hagi una vegueria implantada o es preveu fer igualment?
    -Pensen que la sensibilitat del Baix Ebre i el Montsià sobre la Ribera i la Terra Alta són superiors a la que el Camp demostra sobre aquelles primeres? (Contestin de tot cor)


    No vull ser molt crític el setmanari que he anomenat, que segueixo habitualment i té un nivell alt de qualitat. Però parteix com bona part de l'àmbit mediàtic i polític d'una visió massa clàssica i poc flexible del territori, amb unes fronteres delimitades, una capital i, sobretot, un excessiu pes identitari sobre el qual la percepció dels ciutadans pot ser molt diversa.

    Fa un temps vaig assistir a un curs sobre turisme a les TE a Tortosa, i volia no només obtenir uns coneixements d'interès sinó també constatar el nivell de cohesió territorial. Doncs bé, la gent s'estranyava força si es parlava dels recursos de Tivissa o del Pinell, que no són precisament dels municipis més septentrionals.

    No es pot partir de generar una mena de "dogma" o creença al voltant d'un projecte polític per tot seguit passar a designar bons i mals ebrencs si hi creuen o no, s'ha de partir d'una realitat com és la previsió d'un àmbit que ha de servir per a la gestió del dia a dia i sobretot del desenvolupament socioeconòmic, no parlem d'una nació dins de la nació ni res semblant. I lògicament, dins aquesta consideració, cal contemplar igualtat d'oportunitats i de participació per tots.

    (sento la longitud del missatge)

    ResponElimina
  8. I encara una altra pregunta:

    Si una autovia al Camp només serviria per desenvolupar el litoral, per a què serviria una autovia als Alfacs?

    ResponElimina

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta