Tomàs reitera que el canal és la «porta del transvasament» al País ValenciàL'empresa pública Regs de Catalunya SA (Regsa) ja ha tret a concurs públic les obres del punt de captació i de l'estació de bombament del canal Xerta-Sénia, amb un pressupost de 18,3 milions d'euros. L'anunci ha «indignat» la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), que la setmana passada va reclamar la paralització i la revisió del projecte. «El Xerta-Sénia és un rec polític, un canal estratègic per transvasar aigua al País Valencià», va reiterar ahir el portaveu, Manolo Tomàs.
La PDE va advertir que les últimes declaracions dels líders del PP i el PSPV al País Valencià, així com la proximitat de les eleccions estatals, havien incrementat l'amenaça perquè el Xerta-Sénia siga «la porta d'un transvasament de l'Ebre» al nord de Castelló. Per això, va reclamar al conseller de Medi Ambient la paralització i la revisió del projecte de regadiu, i va anunciar que ampliaria la petició a la resta del govern català. En aquest context, l'empresa pública Regsa va informar ahir que ja ha tret a concurs públic les obres del punt de captació i de l'estació de bombament, amb un pressupost de 18,3 milions d'euros i un termini d'execució de quinze mesos.
El director dels serveis territorials d'Agricultura, Antoni Espanya, va explicar ahir que aquesta fase és la més important del projecte, un cop iniciades les obres d'ampliació i millora de l'antic canal, que tenien un pressupost de 9,1 milions, i també els treballs de la canonada d'impulsió, amb un pressupost d'11 milions. Segons Espanya, el nou projecte preveu la instal·lació de les bombes que captaran l'aigua directament de l'Ebre a l'altura de Xerta, així com la resta d'equipaments que quedaran connectats amb la canonada d'impulsió. El delegat d'Agricultura va assenyalar que després només caldrà construir el canal telescòpic dintre de l'antic canal Xerta-Càlig, planificar les diferents fases del rec i construir les basses de regulació. La primera fase del Xerta-Sénia permetrà regar les primeres 2.000 hectàrees de Xerta, Aldover i els Reguers, una part petita de les 16.500 hectàrees que es regaran al Baix Ebre i el Montsià. Espanya va preferir no valorar l'última petició de la PDE.
> «És un rec polític»
El portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, va afirmar ahir que l'actitud de la Generalitat és «indignant», i va reiterar que el Xerta-Sénia és «el començament del transvasament al País Valencià». Segons Tomàs, el Departament d'Agricultura ha «menyspreat» la preocupació de molts ciutadans de les Terres de l'Ebre, i va acusar el PSC de voler posar en marxa una sèrie de «recs polítics» per encobrir els transvasaments cap al sud i cap al nord. «El preu real del projecte és inviable, però la Generalitat assumirà els costos perquè el Xerta-Sénia i el Segarra-Garrigues són dos canals estratègics, per poder transvasar aigua en un futur», va remarcar. Tomàs va concloure que la PDE incrementarà els contactes polítics els pròxims dies, amb l'objectiu de «tornar a enfocar» el debat després de l'estiu.
El Punt (18-Juliol-2007)
Foto: Abraham Sebastià
Tinc un trosset d'oliveres a Roquetes, just a la vora del canal. Sempre habia pensat que, ecològicament parlant, era millor esperar a poder regar-les amb aigua del canal que fer un pou . Estic equivocat? He d'admetre que tenint l'aigua a toca, els pagesos de les planes no puguessim regar?
ResponEliminaecologicament parlant, regar el secà no te res d'ecologic,
ResponEliminatampoc es massa ecologic planta tarongers en lloc de secà per molt verds que siguen
per tant si hem d'emplear els conceptes "ecologic" usem-los be, no confonguessem naps en cols que no son lo mateix
personalment no em sembla malament el reg de soport a les oliveres en moments puntuals per assegurar les collites, però tal i com es fa actualment que es regen a saco, fan olives com massanes però després a l'hora de mirar el rendiment en oli este dona poc,
esta discusio estic farta de sentir-la a mon pare i als pagesos de la seua edad,
flipen perque fan olives tots los anys, grosses a mes no poder, però a l'hora de cobrar l'oli, resulta que l'oli li ha donat poc rendiment
jo sempre li dic, que a la cooperativa li paguen per l'oli, no per l'aigua, però ell no em fa ni puto caso.... i els altres em miren en cara de boja
de totes maneres la discusió del xerta-senia es un altra,
no es una discusió de si regadius si o no,
es una discusió de vore si esta infrastructura es convenient per a estes terres o si mos hipoteca de cara el futur
agrade o no, el xerta-senia, abans dit xerta-càlig o canal del generalisimo, es va fer per portar aigua a la siderurgia de sagunt,
es va fer l'obra però la siderurgia va anar malament i el canal es va quedar a mig fer,
durant trenta anys, cada cop q han vingut eleccions han sortit els politiquillos de turno a prometre el canal i el reg,
pero per aquelles casualitats de la vida no es fins q surt lo gran trasvasament de l'ebre cap al llevant que es dona la concesió,
casualitat?
no es fins lo gran trasvasament de l'ebre cap al llevant que es fa el projecte que ara s'esta executant,
casualitat?
los catalanets a pagar l'obreta del canal dels nostres impostos i a ficar lo cap baix l'ala de quina es la realitat
i mentres tan a l'altra banda del senia, tan lo PP com lo PSPV fregant-se les mans esperant que l'aigua arribe a castelló perque a partir d'allí ja faran ells lo q voldran
la realitat es dura, agrade a qui agrade
Tota la raó Susanna!
ResponEliminaS'ha imposat un concepte difícil de justificar en tots casos. Aigua=diners.
Mentida!
Especulació=diners.
Francament jo si vulgues regar un troç o millorar cultius, en un pou reglamentat vas que xutes! Que sabem on estem i quina mena de terra tenim.
Lo altre és entrar en un contuberni on tot és moneda de canvi. Si tens pou i vols entrar ... lo pou per a natros. Xica tu! Que vivets!
Per a natros aigua en alta conductivitat i en quantitat de residus, actuals i potencials. No filtrada per la terra ni per depuradores. Amb el musclo zebrat, que no veigues les canonades lo que costarà mantenir-les! I lo que pot baixar!
Mireu l'unic pel que entenc que es pugue fer el X-S és per a que els propietaris vells puguen deixar-se portar per l'especulació i venguen les terres per viure una vellesa digna.
Lo altre ... jo ho anomenaria "Florentinitis" i, evidentment, és un virus.
Qui vol pagar per morralla tenint lo llobarro al plat?
Piles, que el conillet de Duracel es para!
Despres ens volen parlar de la Nova Cultura de l'Aigua, de la participació ciutadana, del per que la gent no vota i pensen que tots son iguals ...... veig que la desentesa entre els ciutadans i els nostres representants és un fil comu en les noticies que llegim - "we live in different worlds" com diria algu.
ResponEliminaTema Xerta-Senia, és un tema delicat.
ResponEliminaÉs cert que, encara que parlem de zones de secà, hi ha certs moments que un "reg de suport" va molt bé. Dic reg de suport perquè les oliveres no necessiten regar-se durant tot l'estiu. Si no en moments puntuals. Per tant, a priori, el Xerta-Senia, és una bona obra, una obra de prosperitat per als que ens dediquem al camp.
El problema apareix quan la societat estem cansats que ens venguin una cosa i acabe sent-me una altra. I aquí està el problema. Perquè quan tot estarà fet, d'aquí uns quans anys, la pregunta és: qui regarà les terres? més ben dit: existiran encara pagesos que necessitaran l'aigua? El departaments d'agricultura, alimentació i acció rural, avanç a nomenat departament d'agricultura, ramaderia i pesca (vatros mateixos en lo canvi de nom), té molt clar que cada cop hi ha menys gent que es dedique a la terra. Un % bastant alt de la població a les Terres de l'Ebre que es dedica a l'agricultura, té més de 60-65 anys. Ja vorem en 10 anys, qui porta les terres. Tot ia ixò, ojalà m'aquivoque i puguem seguir treballant les terres.
Per tant, la pregunta del milió és: si, per exemple, de la concessió otorgada al Xerta-Senia, solament se n'utlilitza un 50%, que passarà amb l'altre 50%? Hi ha lagú que pugui respondre a aquesta pregunta? O millor no fer declaracions sobre aquest tema? i aquesta pregunta passem-la també a altres nous regadius com el Segarra-Garrigues.
Companys, el tema està fotut i a pagar, som sempre, la gent del poble. Si no es fa, els pagesos sense regar, i si es fa, tots ha esperar a veure que passa.