El projecte té l'assessorament històric de Sánchez CervellóLa junta de govern de Flix ha aprovat el projecte per rehabilitar el castell carlí de la població, amb un pressupost de 350.000 euros. De fet, la previsió de l'Ajuntament és instal·lar-hi un centre d'interpretació del carlisme a les Terres de l'Ebre i Catalunya, amb l'assessorament de l'historiador local Josep Sánchez Cervelló. Les obres podrien començar l'any 2008.
L'alcalde de Flix, Pere Muñoz, va recordar ahir que la rehabilitació del castell carlí té un pressupost de 350.000 euros, i que el projecte ja té garantit part del seu finançament gràcies al pla d'inversions de l'1% cultural de la Generalitat. De fet, Muñoz va detallar que l'encarregat de fer les obres serà l'Institut Català del Sòl (Incasol), que també ha pagat la redacció del projecte, a càrrec de l'arquitecte Miquel Orellana. El conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Flix, l'Incasol i la direcció general del Patrimoni Cultural va ser ratificat en el penúltim ple del mandat anterior. En aquest sentit, l'alcalde flixenc va explicar que l'Ajuntament ja té «mig lligat» un altre acord amb el Ministeri de Foment perquè també incloga el projecte al seu 1% cultural. Segons l'alcalde, la implicació de Foment estaria «perfectament justificada» i seria «una quantitat assumible», tenint en compte que l'Estat ha de fer obres importants a Flix, com la restauració del meandre i la descontaminació del pantà. Muñoz va precisar que la primera intervenció consistirà en la consolidació del castell, una de les poques fortaleses estrictament carlina.
De fet, Muñoz va destacar que el castell de Flix va ser construït per ordre del general carlí Ramon Cabrera, i que la fortalesa també va ser aprofitada durant la tercera guerra carlina. Així, la intenció de l'Ajuntament és fer el castell visitable i també instal·lar-hi un centre d'interpretació del carlisme, un projecte que segons l'alcalde té el suport de l'historiador local Josep Sánchez Cervelló. «També hem fet diverses gestions per aconseguir documents i material dels carlins, per explicar millor el que va representar el carlisme a les Terres de l'Ebre i al conjunt de Catalunya», va assenyalar Muñoz. La previsió de l'Ajuntament és que les obres puguin començar l'any que ve, i que el 2009 el castell de Flix ja puga ser visitable.
L'alcalde va insistir en la singularitat del castell de Flix dintre del conjunt de fortaleses catalanes. El castell flixenc va ser construït expressament pels carlins, mentre que en altres poblacions com Miravet o Morella van reaprofitar castells medievals. Situat sobre el turó del meandre, el castell va ser bastit per controlar la navegació per l'Ebre, així com el camins naturals cap a les comarques del Segrià i les Garrigues. A més, els castells de Flix i de Móra d'Ebre tenen una història comuna, amb un sentit especial durant la tercera guerra carlina, ja que Móra estava sota domini liberal.
El Punt (24-Octubre-2007)
Foto: Bloc de Pere Muñoz
Només ens resta esperar que el centre d'interpretació del carlisme no sigui una nova exaltació del general Cabrera, el producte més semblant a Hitler que han parit les nostres terres en toda la seva història
ResponEliminaMatís important: informació no és sinònim d'exaltació.
El que és més fàcil és fer comparacions demagògiques d'aquest estil, sr. Gallardo.
ResponEliminaEl carlisme és part de la nostra història i és la història d'una gent que va combatre el model d'estat jacobí francés i que s'ha acabat implantant a aquí.
La història d'una gent que, per cert, és més nombrosa del que alguns volen fer creure. Segur que a la seva família hi havia carlins.
Senyor Gallardo,
ResponEliminaans de comparar a Hitler amb Cabrera gratuitament, hauria al menys de dir-mos en que basa els seus arguments, perquè si no, això no passa de ser tan sols un insult, i res més.
Jo no dic que s'hagi d'ocultar la informació. El que sí que dic és que la cosa no hauria d'esdevenir un homenatge a un personatge que no s'ho mereix. La celebració de l'Any Cabrera va patir una ambigüitat molt preocupant a aquest respecte.
ResponEliminaJo vaig escriure un article que va sortir al Diari de Tarragona i també vaig penjar al meu bloc, explicant els motius que justifiquen la comparació que aquí he reiterat. Mireu tonigallardo.blogspot.com, dins dels textos (pocs) de l'any 2006.
Un estudi mínim de la biografia del personatge ens indica que era un tros d'animal. I és més, un criminal de guerra que avui en dia estaria en recerca i captura per part dels tribunals internacionals.
La paradoxa, que em va fer molta gràcia de descobrir, és que el general Cabrera era un autèntic covard, quan se'l té per una persona audaç i valent, i que les seves principals dots militars consistien a fer matar presoners i altra gent indefensa.
Així ho vaig explicar i ho reitero ara. I torno a dir una altra cosa que també vaig escriure en el seu moment: hi ha una gran diferència entre informar i enaltir.
S'ha d'ocultar la història, per trista i dolorosa (o vergonyant) que sigui? Rotundament, no. I és més, dono tot el meu suport a les iniciatives que es tirin endavant, perquè crec no tant que cal recordar la història per no repetir-la, com que hem d'aprendre a portar el ciri amb dignitat.
Ara, si algú vol honorar a un salvatge, a mi que no m'hi busqui. I per això ho escric, perquè les tonteries que es vulguin fer des de la ignorància o la mala fe (o perquè tothom és lliure d'autoenganyar-se), que les facin en nom propi i que als altres no ens facin passar vergonya.
No s'ha d'amagar la història ni molt menys, però també ´´es ben cert que la història no es pot descontextualitzar.
ResponEliminaQue vull dir?
Pos que a la seua època, Jaume I també seria un tros de bèstia.
Comedianta,
ResponEliminaCabrera era un cafre per damunt de la mitjana de la seva època.
Les guerres civils sempre són més salvatges que les "guerres internacionals". I les carlines van ser especialment bèsties per part de tothom, inclosos els liberals, que eren els teòrics bons de la pel·lícula, però no es quedaven enrera en fer córrer la sang.
Cabrera despuntava emmig de la colla de troglodites brutals que hi havia al seu bàndol i al contrari. Potser la seva principal "gesta gloriosa" va ser la matança de 2.000 persones al poble de Rubielos, la immensa majoria civils (dones, criatures i vells) desarmats i indefensos.
Quan va participar en dues expedicions carlines pel centre de la península, una contra Madrid i una altra per Andalusia i Extremadura, va protagonitzar actes sanguinaris d'una repugnància que és difícil de transcriure.
No descontextualitzo res. Precisament dir que Cabrera era el més bèstia de tots és posar-lo en el seu exacte context.
Pos Felip V no va ser aquell que va cremar tot un poble valencià i va extradir tota la seua població?
ResponEliminaMe penso que allí encara se'n recorden perquè el tenen boca avall.
Llegint l'hivern del tigre, s'explica com los enemics de Cabrera, no dixaven cap presoner viu. Mataven sanguinariament als vençuts que els hi suplicaven de genolls i que s'havien rendit. I crec, que si lluitaven contra Cabrera, eren de la mateixa època.O tots cristians o tots...
Qui va matar a la mare de Cabrera per sol fet de ser sa mare?
Interessant el dinamisme que progressivament recupera Flix per la bona tasca del seu alcalde, ajuntament i del teixit social en general: remodelació dels carrers del centre de la població, centres d’interpretació, Sebes, gestió del meandre i zona verda a la carretera, centre d’empreses, implantació de fàbrica de panells solars, implantació de nova benzinera i altres inversions, ampliació de la zona residencial la Ventonella, etc.
ResponEliminaI no sóc ni de Flix ni d’ERC.
Comedianta,
ResponEliminaestem dient si fa o no fa el mateix, des d'una discrepància bastant irrellevant, però que existeix i és manifesta.
Jo no te n'he negat que les guerres carlines fossin brutals per part de tothom. És més, ho he afirmat explícitament.
Només dic dues coses: Cabrera està lleugerament per sobre de la mitjana de salvatgisme i, d'altra banda, ningú no ha proposat fer homenatges a la resta de cafres.
Com tu dius, a un poble de València tenen el retrat de Felip V cap per avall. Aquí hi ha gent que, en comptes de col·locar el retrat de Cabrera cap per avall, li volen fer un homenatge rera un altre. Veus la diferència?
Sobre l'assassinat de la mare de Cabrera, informa't i així sabràs que el dia anterior Cabrera va fer matar 2.000 persones al poble de Rubielos.
Per descomptat, una cosa no justifica l'altra. I aquestes qüestions no són merament quantitatives. Però la llàstima que de vegades inspira Cabrera per l'episodi de la seva mare, hauria de ser una llàstima una mica més relativa, tot i que la senyora no en tenia cap culpa, evidentment.
Agrairia que aquestes últimes paraules fossin interpretades en el seu sentit literal: pobre home, li van matar la mare perquè sí, però pobre home, el que es diu pobre home...
No sé si serà per carlisme sociològic o per algun altre motiu, però veig que aquest tema desperta passions una mica ofuscades.
Senyor Toni Gallardo,
ResponEliminahe de reconeixer que ha estat ben argumentada la seua exposició.
Sí, veritablement crec que com vostè molt bé diu, és més una qüestió de matisos i que la sang no arribarà al riu. No sóc carlista ni molt menys, i no me vull vore en l'obligació de defensar a ningú.
Tan sols he dit que era una època diferent i que tothom feia moltes barbaritats.
Salutacions cordials
si l'encarregat serà Josep Sànchez Cervelló, Toni pots estar tranquil, és possiblement el millor historiador que tenim a estes terres, i expert en la matèria. El PNV-EAJ i Unió Democràtica, tenen lo seu origen al carlisme més "progressista".
ResponEliminarecordo que la ciutat de Tortosa te dedicat un carrer a personatges com Ramon Vergés Paulí (obra d'on Gustau treu moltes de les seues referències) i era un secessionista lingüístic.
Roquet, estic d'acord que Sánchez Cervelló és un gran historiador. He llegit alguns treballs seus i l'he sentit parlar en públic i m'aporta aquesta tranquil·litat.
ResponEliminaNo obstant, vull recordar que als organitzadors de l'Any Cabrera se'ls va escapar, el dia que ho van presentar, que tot plegat era també un homenatge al general Cabrera. Deuria ser un lapsus linguae, que no obstant van trigar set mesos a rectificar.
Que ho diguessin precisament historiadors, és a dir persones que no poden al·legar ignorància, és realment preocupant.
Comedianta i tothom, se'm pot tutejar perfectament. No sé que passa, que quan apretes una mica et comencen a tractar de vostè. Un té una edat, però tampoc tanta.
A tothom, si algú vol seguir aquesta discussió, que trobo molt interessant, potser podríem fer-ho a través del meu bloc, on he penjat alguns comentaris al respecte, i així deixaríem d'atabalar al Gustau i als seus lectors.