L'efemèride: la riuada de la Guerra Civil

El 27 d'octubre de 1937 va produir-se una de les últimes grans riuades a l'Ebre, un desastre encara més greu perquè el país es trobava de ple patint els efectes de la Guerra Civil espanyola. Tot i que el desbordament va començar a produir-se el dia 26 al matí, amb un considerable augment del nivell del riu i una vertiginosa velocitat de circulació de l'aigua, l'Ebre va sortir de mare el 27 d'octubre, quan va començar a inundar cases, hortes i camps. Segons Ramon Miravall, primer el riu va començar a sortir per la fàbrica dels Francesos i va recuperar l'antic pas entre Ferreries i Roquetes, tallant carreteres i la via del tren. La gent fugia de la ciutat i de les hortes, mentre els comerciants intentaven salvar els seus articles. Hi havia un frot tràfec de vehicles, tot i que la major part de la gent ja havia fugit abans pel terror polític o els bombardejos. De fet, a la nit no es podien obrir els llums per precaució contra els atacs aeris, i per tant tampoc es podia utilitzar la sirena d'alarma mentre l'aigua continuava inundant els carrers. Les poblacions del litoral van enviar barques a Tortosa per ajudar a salvar la gent aïllada a les cases de camp, i els bombers van instal·lar ponts de cordes des de Ferreries al barri de Sant Jaume, de balcó a balcó, per efectuar accions de salvament. La inundació va durar fins el 5 de novembre, i després encara va vindre la batalla contra els fangs putrefactes.
Com va escriure Joan Cid i Mulet, a Tortosa encara es recordaven les conseqüències de la gran riuada del 1907, de la qual aquesta setmana hem commemorat el seu centenari. Sobretot, des que el 23 d'octubre van arribar les primeres notícies del desbordament del riu a Faió. La crescuda va ser tan ràpida que totes les precaucions van ser inútils. Es van perdre les collites de tardor i els arrrossars (on encara no havia acabat la collita) també van desaparèixer sota l'aigua, així com molts estocs familiars de queviures. Com just 30 anys abans, la riuada del 37 va afectar la circulació per totes les carreteres i també el ferrocarril, fins i tot el Carrilet entre Tortosa i la Cava, segons recorda Josep Subirats Piñana. El punt més catastròfic del desbordament, però, va arribar el 29 d'octubre, pujant el riu fins als 10,82 metres. L'alcalde de Tortosa, Josep Rodríguez, va trobar-se amb molts problemes per sócorrer i abastar la població. A la plaça d'Alfons XII, en aquell moment plaça de la República, va instal·lar-se un mercat provisional. A més, no paraven d'arribar a l'estació milers de passatgers que no podien continuar el seu viatge. Tant els viatgers com els veïns de Tortosa demanaven menjar desesperadament. Durant uns dies, Joan Benet va fer d'alcalde accidental, enviant el següent telegrama als consellers de Proveïments i al d'Agricultura, així com al president Lluís Companys:

"Inundació catastròfica. Ebre té ciutat sense provisions, menjar de cap mena, població civil units a milers pasatgers trens detinguts estació, pels carrers demanen menjar sense que puguem assistir-los. Precisa auxilis vostres: carn, farina, llet. Altrament serà impossible contenir poble famèlic dos dies sense menjar. -L'alcalde accidental, J. Benet."

Però finalment, els aliments no va arribar del nord sinó de Vinaròs, que va quedar-se sense menjar pa per poder abastir Tortosa. Els danys col·laterals de la riuada van ser els funcionaris del govern de la República, que amb motiu del seu trasllat de València a Barcelona també van quedar-se aturats al Montsià, fins que el 6 de novembre se'ls va poder obrir un camí. Com a conseqüència de la riuada, la federació comarcal d'ERC a la Ribera d'Ebre també va cercar mecanismes de solidaritat amb les víctimes. Així, van demanar a la Generalitat un ajut per als ajuntaments afectats, així com posar les finques destruïdes per la riuada novament en condicions de conreu. Tot i així, Josep Sánchez Cervelló explica que no va haver gaire temps per a la reconstrucció, ja que l'ofensiva franquista va començar aviat i molta gent va emprendre un èxode masiu. De fet, a Flix va abandonar-se la construcció del pont de la República, els treballs del qual havien començat al setembre del 1934. Just aquesta setmana han començat a Flix les obres de demolició del suport del pont, que va quedar-se al mig del meandre durant dècades...

Per saber més:
-Quatre alcaldes republicans de Tortosa (Josep Subirats Piñana)
-La Guerra Civil i la revolució a Tortosa (Joan Cid i Mulet)
-Dellà lo pont de Barques (Ramon Miravall)
-Cent anys de crònica de Tortosa des del Centre del Comerç (diversos autors)
-Conflicte i violència a l'Ebre (Josep Sánchez Cervelló)
-La navegació fluvial i la industrialització a Flix (J.Sánchez Cervelló i Francesc R. Visa)