El 24 d'octubre de 1936, el republicà Josep Rodríguez va convertir-se en alcalde de Tortosa. Rodríguez va ser alcalde des de la seua elecció fins a l'acabament de la guerra, inclosa l'etapa en què l'Ajuntament va haver de traslladar-se al Perelló, amb una breu interrupció de quatre mesos (des del maig al setembre del 1937), durant els quals l'alcalde va ser Ferran Pons. Sens dubte, la seua alcadia va ser tràgica, com ens recorda Josep Subirats Piñana al llibre Quatre alcaldes republicans de Tortosa. A més dels dramàtics problemes locals, Rodríguez va haver de patir també les successives desfetes militars de la República i la inestabilitat dels governs espanyol i de la Generalitat. Rodríguez havia nascut a Tortosa l'any 1897, i tot i que durant la seua adolescència va seguir el corrent d'opinió tradicionalista de Joaquín Bau, durant la dictadura de Primo de Rivera va acabar decantant-se pel catalanisme republicà. El 1931 era militant d'Acció Catalana, i més endavant, atret pel carisma de Francesc Macià, va ingressar a ERC. Després de les eleccions del 1936, Rodríguez va recuperar el seu càrrec de regidor de Sanitat i Assistència Social al govern de l'alcalde Josep Berenguer. Rodríguez va ser un dels regidors que més va fer costat a Berenguer per evitar les represàlies i violències de la reraguarda, però va quedar-se al marge de la política local quan l'alcalde va ser destituït, fruit del decret de la Generalitat que establia la constitució d'ajuntaments integrats pels partits i per la CNT, en la mateixa proporció que tenien al govern de Catalunya. Després d'unes llargues negociacions, el 24 d'octubre va celebrar-se una sessió plenària en què Enric Melich (PSUC) va mantenir la seua renúncia a l'alcaldia perquè la resta de forces no acceptaven que el PSUC tingués nou regidors, com ERC i la CNT. Finalment, Rogríguez va ser elegit alcalde d'un govern en què destacaria l'intel·lectual Joan Cid i Mulet com a regidor de Cultura.També el 24 d'octubre, però del 1851, mor al Pinell de Brai i als 27 anys d'edat el poeta Josep Maria Pauli, considerat el primer periodista tortosí. Paulí va ser el director del primer diari i del primer setmanari que van publicar-se a la ciutat, El Ebro (1845) i El Dertosense (1848). Des de les pàgines dels dos periòdics va publicar nombroses poesies i relats, amb el pseudònim d'El Novel. Quan el va sorprendre la mort al Pinell de Brai, Pauli estava escrivint Varones ilustres de Catalunya, i també va deixar inacaba una Historia de Tortosa que anava publicant per fascicles a El Ebro, en col·laboració del seu company Sinesi Sabater.
El 24 d'octubre de 1870, l'alcalde republicà Joaquín Aragonés va tornar a oposar-se a què el combregar sortís pels carrers, cosa que va provocar la reacció enèrgica de l'església tortosina. La sortida del viàtic s'havia prohibit a la tardor del 1868, i va ser autoritzada de nou a l'octubre del 1869, però el 2 de març de 1870 l'alcalde Aragonés va tornar a prohibir el combregar, fins que una ordre governativa va autoritzar-lo cinc dies després.
El 24 d'octubre de 1874 són enterrats a Remolins tres cadàvers que tres dies abans no van ser sepultats al fossar de Sant Llàtzer, per temor al bloqueig carlista que patia Tortosa. Finalment, el governador militar va disposar que fossin enterrats a Remolins, segons recorda Vergés Paulí al segon volum d'Espurnes de la llar.
Respecte l'alcalde Rodríguez és el tema del seu carrer el més vergonyós. Quan se demanava que se donés el seu nom a alguna plaça(les millors opcions eren la creada al palau Abària o bé la futura plaça del carrer de la Mercé, per la proximitat a l'antic ajuntament) tot va quedar en res quan sota l'alcaldia de Sabaté es va dir que ja tenia un carrer. Si algú ho comprova el localitzarà (amb ajuda del darrer plànol fet per l'Ajuntament). Està al grup 13 de gener, ben amagat vora un espai verd, sols té 2 números, desemboca al camí del Mig i no té cap placa que digui carrer Josep Rodríguez (l'alcalde).UNA VERGONYA TOT PLEGAT per a 8 anys d'alcaldia socialista.Una salutació.
ResponEliminaBona observació. Jo mateix he estat buscant avui en diferents carrerers d'internet si el carrer de Josep Rodríguez sortia per enlloc, i no l'he sabut trobar. Em constava, per algun comentari al bloc de Lluís Martín Santos, que l'alcalde Rodríguez tenia un carrer i que aquest carrer apareixia a l'últim plànol de la ciutat. Si és cert, com dius, que aquest carrer està tan amagat i no hi ha cap placa en què posi el seu nom, crec que és penós i una vergonya. També no entenc com és que l'alcalde de Tortosa durant la Guerra Civil té el carrer en un barri que encara es diu 13 de Gener, la data en què els soldats franquistes van ocupar definitivament la ciutat.
ResponEliminaDoncs gràcies Gustau. Quan ho vaig parlar en Martín Santos jo no m'ho creia i vaig anar-hi personalment. I t'ho pots creure que no hi ha cap placa (ni Martín Santos ho sabia), ni ningú sap des de quan surt aquest nom al "callejero" (quan vaig anar-hi no vaig trobar cap veí per a preguntar-li pel tema). La placa més propera és la dedicada a l'historiador Manuel Beguer (carrer perpendicular) al que suposadament porta el nom de Josep Rodríguez. Això sempre pesarà sobre l'actuació de l'alcalde Sabaté (en pactes inclosos) que tampoc va retirar el monument franquista que hi ha al parc Teodor González. I és que les coses no sé fan si el que pot ordenar-les no li dona la gana de fer-les.
ResponEliminaI és que van tindre la barra de posar al 13 de gener a noms tan catalanistes com Francesc Mestre i Noè (on una part del carrer són horts) i Abril i Guanyavents (tres quarts del mateix).
ResponEliminaPer cert, al menys lo carrer de Francesc Mestre i Noè va ser inaugurat en mandat del senyor Vicent Beguer (CiU)