La Cambra de Comerç de Tortosa torna avui a ocupar les portades dels diaris, seguint la seua línia d'intentar marcar l'agenda política del territori. En aquest cas, ho ha fet amb un projecte que farà vessar rius de tinta, i mai millor dit, ja que la Cambra proposa construir un mínim de tres assuts a l'Ebre, per reimpulsar el projecte de la navegabilitat. D'entrada, el primer que em ve al cap és que la Cambra ha dinamitat la feina que fins ara estava fent la comissió de navegabilitat de l'Idece, creada al maig d'enguany. La proposta de la Cambra poc té a veure amb el nou model de navegació fluvial que pretenia tirar endavant la comissió interdepartamental, que també ha fet tard perquè havia de tenir a punt les seues conclusions a l'estiu. La realització d'aquest nou pla de la Generalitat, per optimitzar la navegació fluvial i reforçar la potencialitat turística i econòmica del riu, era la conseqüència de l'estudi sobre la viabilitat econòmica de la navegació fluvial, que advertira que calia potenciar els ingressos, reduir el cost del manteniment de la via navegable i dinamitzar l'activitat turística. De fet, la via navegable de l'Ebre va començar el 1998 i ara només hi ha 14 empreses que es dediquen al turisme fluvial, tot i que la majoria ho fan a temps parcial. Un dels principals problemes, tot i els 19 milions d'euros que ja hauria invertit la Generalitat, és que el riu no té prou cabal perquè puguin navegar les embarcacions de més calat. Per això, la Cambra proposa ara la construcció de tres assuts amb resclosa: un entre Garcia i Ascó, un altre entre Miravet i Benifallet i l'últim entre Tortosa i Amposta. En realitat, es tracta de diferents projectes que ja s'han plantejat en altres èpoques, gairebé sempre associats a la construcció de centrals hidroelèctriques: el pantà del Pas de l'Ase, l'assut al pas de Barrufemes i l'assut de Campredó (previst al Pide, l'antic pla integral de protecció del Delta). Segons la Cambra, els assuts es finançarien amb la iniciativa privada que també explotaria les centrals hidroelèctriques, garantint una làmina constant que permetria la navegació amb dos metres de calat, com es fa en altres rius europeus. A més, el projecte hauria de completar-se amb dues sortides artificials al mar, la primera recuperant el canal de navegació Carles III entre Amposta i la Ràpita, i l'altra amb la construcció d'un altre canal, entre Deltebre i l'Ampolla, que trencaria la zona del Fangar. La setmana que ve, la Cambra de Comerç presentarà el projecte al conseller Nadal i li demanarà 39 milions d'euros per finançar l'operació, ja que també caldria construir cinc ports amb marina seca i altres serveis a Deltebre, Sant Jaume d'Enveja, Amposta, Tortosa i Móra d'Ebre; dotze ports més petits i vuit nous embarcadors.Per saber més:
-La Cambra de Tortosa proposa fer tres assuts a l'Ebre per garantir la navegació
-Es constitueix la comissió sobre el futur de la navegabilitat a l'Ebre
-La navegació per l'Ebre només ha suposat la creació de catorze empreses
-La Generalitat redactarà un pla director per «aprofitar millor» l'Ebre
-El riu Ebre tanca la campanya de navegabilitat amb un increment del 4,99% de passatgers
Foto: Teveon
Quina por em fan aquestos de la Camara i ara asssuts, algú recoda el que plantejaven CIU+PP al CPIDE? doncs assuts un o dos i així encubrir els danys que ocasionava el PHN que ells ens volien colar.
ResponEliminaI molt em temo que si ens despistem ho tornaran a intentar.
temps al temps, tindrem que anar en compte, que ara es senten en mes força que mai perque tenen molts bons amics empresaris i comerciants a l'ajuntament de Tortosa.
ResponEliminaQue vaigue en compte el senyor Bel, que si fiquen una assut per baix de Tortosa i fa puijar el nivell del riu al seu pas per Tortosa, no podrà fer el parking subterrani baix del mercat tal com va prometre durant les eleccions.
I si ara ja son totalment desfavorables tots els informes, imagineus amb la capa freatica un poc mes alta, seria un parking de submarrinos ( pero dels diesel, que los nuclears no estarien ben vistos per les plataformes en defensa del territori... jeje)
salut
Tornen les propostes de fa 15 anys.
ResponEliminaaquets projectes d’assuts a l'Ebre són antics i sempre coincidents en el temps amb les propostes de transvasaments de L'Ebre , als anys 90 amb Borrell, al 2000 amb Matas i ara amb el desenvolupament de l’annex II del PHN ( Regadius , embassaments i canals per fer les "transferències".).
Aquest assuts seran complementats amb murs i malecons al litoral i amb unes comportes a la desembocadura del Riu.
La navegació de l’Ebre sempre ha estat mal plantejada , per això ha estat un fracàs, entre altres coses perquè s’ha fet tot a l’inrevés :s’han de modificar les embarcacions , no el Riu.
Plantejar els assuts com a reivindicació del Territori es una falsedat , en tot cas és una reivindicació ,crec jo, sense visió de futur i una manca total de lideratge , cosa que d’anar endavant afectarà a la credibilitat de les institucions ebrenques.
Una curiosa visió de futur, la de sempre , com sempre . la que no ens porta a cap lloc.
d'acord, molt d'acord, pero com a lider que induptablement ets del territori, quina es la TEUA visio de futur?
ResponEliminaEs l'hora d'alternatives que acompanyen als encestrals NOs
Ja n'ha dit una, d'alternativa, Manolo: adaptar les barques al riu i no el riu a les barques. Això ja ho va dir algú a l'IDECE... A més, és compatible fer assuts i nous canals amb el projecte que recull el PIPDE d'intentar abocar els sediments de Ribaroja al riu per tal que arribin al Delta? Jo crec que no.
ResponEliminaNo fiquesseu pedres al fetge ja que no caldrà cap assut - ja que no baixarà aigua, ho gastaran tot "sosteniblement" als casinos i parcs James Bond dels Monegros, no gaire lluny de Zaragoza, expo Aigua (je je) i "casa" de molts dels caps de la Nueva Cultura de Agua, tan important pels governs de "esquerra" (je je je ...).
ResponElimina