Navegabilitat a la sevillana

Com alguns ja sabreu, a la primavera vaig estar de viatge a Sevilla, una ciutat que ha sabut recuperar els marges del Guadalquivir per als ciutadans, per als esportistes i també per als turistes. En qualsevol hora del dia, és normal veure gent caminant o anant en bicicleta pels passejos, estudiant o prenent sol a la gespa, fent esport o vigilant els peixos amb una canya de pescar. A la part de Triana fins i tot hi havia gent que es banyava. Al riu, els remers no paren d'entrenar i com a mínim vaig veure dos clubs de rem, amb unes instal·lacions magnífiques que incloïen restaurants, amb unes terrasses molt concorregudes que donaven al Guadalquivir. A més, hi ha diferents serveis de creuers turístics, que no deixen de moure turistes riu amunt i avall, a 15 euros el viatge. En aquest sentit, Sevilla ha convertit el riu en un atractiu turístic més, com ja ho era la Giralda o la Torre del Oro. A més, Sevilla té l'únic port fluvial de l'Estat, situat a uns 80 quilòmetres de l'oceà Atlàntic però amb un canal navegable de 80 metres d'amplada i 6,5 metres de profunditat mínima. L'entrada està acotada per una enclusa amb un calat de 8 metres, però hi ha una nova enclusa en construcció, que permetrà ampliar el calat fins als 12 metres, i triplicarà el trànsit del port de Sevilla fins als 12 milions de tones anuals.
La presència de les encluses, dels canals i dels dragatges al curs baix del Guadalquivir facilita l'establiment d'una làmina constant que salva els forts estiatges del riu i garanteix el manteniment de la navegació fluvial. Però la diferència principal amb el nostre riu és que l'Ebre té un delta i en canvi el Guadalquivir té un estuari. Per tant, caldria estudiar a fons el fort impacte ambiental que podria tenir la construcció de més assuts a l'Ebre, així com el seu efecte per a l'economia del Delta. En aquesta sentit, recordo que ja era maig, però la Confederació Hidrogràfica del Guadalquivir encara no havia atorgat la concessió d'aigua als regants, que encara no sabien si podrien inundar tots els seus arrossars. D'altra banda, la navegabilitat del Guadalquivir, i sobretot el projecte per fer transitable el riu entre Sevilla i Còrdova, va començar l'any 1815 i també va anar sempre vinculada a la construcció de canals, d'embassaments i a la producció d'energia. Però van fer-se les encluses i les hidroelèctriques a les diferents preses, i finalment l'Estat va renunciar a ampliar la navegabilitat l'any 1964.
D'altra banda, avui llegia que tant els Estats Units com alguns països d'Europa han començat a eliminar els assuts dels rius, concretament uns 600 assuts, segons algunes fonts. Amb tot, els assuts sembla que tornen a posar-se de moda a l'Estat espanyol, ja que Saragossa està costruint un gran assut amb motiu de les obres de l'Expo 2008, tot i que gent com Pedro Arrojo van advertir que és innecessari i perillós, tant per a l'Ebre com a per a la ciutat. En el nostre cas, una de les crítiques que va rebre l'assut de Campredó, quan va ser projectat per l'antic consorci del pla integral del Delta (Cpide), era que podria acabar inundant les parts més baixes de la pedania tortosina, per la pujada de la làmina d'aigua. La pujada de la làmina d'aigua també podria afectar negativament el bosc de ribera, com ha passat a Flix, i també incrementar la població de mosquits, i per tant caldria fer més tractaments.

La Marfanta recomana:
-La navegabilitat (bloc de Manel Zaera)
La notícia del dia:
-La PDE diu que la Cambra de Comerç de Tortosa aposta per «un fracàs»