Pels carrers de Tortosa ja es comencen a veure els primers cartells electorals, tot i que oficialment la campanya no comença fins demà a la mitjanit. De fet, el PSC ja ha anunciat que enganxarà el seu primer cartell davant del restaurant del Parc, amb la candidata Lluïsa Lizárraga acompanyada d'altres militants i simpatitzants de la federació de l'Ebre, i que després marxarà a Amposta, per enganxar el cartell davant de l'estadi municipal. Amb tot, des d'ahir al matí ja es veuen pels carrers del centre de Tortosa els primers cartells amb la cara de la candidata del PSC per Barcelona, Carme Chacón, i el seu lema La Catalunya optimista. En primer lloc, podríem valorar si és molt o poc ètic que tots els partits hagin adoptat el costum de penjar cartells abans de l'inici oficial de la campanya, encara que no sigui demanant explícitament el vot. Són cartells ambigus, amb missatges genèrics, que molt sovint queden penjats al llarg de la campanya (i també moltes setmanes després de les eleccions). Però el que més em fa pensar és en aquest mania que tenen els publicistes polítics, copiada de l'estratègia de les marques comercials, de no vendre propostes concretes sinó sensacions i estats d'ànim. El lema La Catalunya optimista, personalment, em diu ben poca cosa i en realitat em fa ser pessimista, ja que pot provocar un efecte contrari del que busca. És la contraposició del català emprenyat, i de vegades aquest tipus de jocs lingüístics fan que la gent no canviï d'humor, sinó que s'emprenyi més, com feia l'España va bien que va popularitzar Aznar. A Tortosa va passar una cosa semblant amb la campanya Tortosa somriu, que va fer que molta gent contestés: Tortosa somriu, però per no plorar. No pots vendre optimisme i benestar quan hi ha un cert malestar social, ja que els ciutadans acostumen a reaccionar com ho faríem qualsevol, quan detectem que ens volen aixecar la camisa. Com diria una professora meua, un anunci et pot vendre el millor iogurt del món, però després cal que el iogurt sigui molt bo. El millor, i potser el més honest, seria dir: potser ens hem equivocat, però aquí teniu les solucions.
Per cert, estas segur que l"' Espanya va bien" ho va popularitzar Aznar, o els periodistes i comentaristes? perque quantes vegades no ho hauran dit els diferents presidents, alcaldes etc. que hem tingut, que el pais, l'ajuntament o qualsevol organitzacio va be; com es logic que digue, per una altra part, qui en te la responsabilitat, pos be, aquella frase tant vulgar com "socorrida" i criticada, va fer exit i ha estat parodiada fins no puguer mes.
ResponEliminaEs tot tant relatiu, mediatic i....
mediatitzat.
i tu com sempre " juez y parte "
ResponElimina"juez y parte"?
ResponEliminaDoncs ERC encara fa més dies que té cartells penjats...
ResponEliminaLa frase "España va bien" va ser un titular d'un reportatge-entrevista que The Wall Street Journal va dedicar el 1997 a Aznar. Els responsables de comunicació del govern de llavors i del PP la van caçar al vol i van convertir el titular en un eslogan que ara es pot ridiculitzar, però que va ser més eficaç del que sembla.
ResponEliminaVols dir que tu ets d'este mon Gustau?
ResponEliminaper aqui a terres barcelonines ja fa mes temps que veig a la senyora Chacon cada dia quan vaig a treballar i t´asseguro que cada cop es fa mes pesat veure la seva cara a tot arreu on miro, la catalunya optimista es d´aquells que la volen veure com a tal, o be els que nomes en volen veure aquella part, a buen entendedor ...
ResponEliminano sé no sé, cada vegada els periodistes parleu més de la distància entre polítics i ciutadans i dieu que els polítics no parlen dels problemes de la gent (en part teniu raó), però crec que cada vegada més hi ha també més distàcia entre els periodistes i la gent. Parleu vatros dels problemes de la gent, del que li interessa a la gent o només del que vatros penseu que li interessa a la gent? Feuvos ho mirar.
ResponEliminaL'últim anònim té part de la raó. Els polítics han aconseguit convertir-se en els subjectes de les notícies, quan el veritable objectiu del periodisme és informar els ciutadans. Els periodistes ens ho hem de fer mirar. Però per això els blocs són tan interessants, ja que ajuden a què els periodistes no perdem el contacte amb la resta de ciutadans, i ens diguin allò que els interessa i que volen saber.
ResponEliminaGustau, amb el lema Tortosa Somriu el que es buscava era fer una crida a l'optimisme d'una ciutat que té moltes possibilitats, a més hi havia el joc de paraules per reivindicar el paper protagonista del nostre riu. Era un missatge de conscienciació ciutadana, que bàsicament es va emprar amb el tema de la neteja, "si tu mantens Tortosa neta, Tortosa somriu", amb els esdeveniments culturals per fomentar la participació i amb totes les accions en què calia la complicitat de la gent. Però sobretot reivindicava les moltes possibilitats d'una ciutat com la nostra per avançar. Crec que era un bon lema també per vendre la ciutat a fora, reivindicant el paper del nostre riu.
ResponEliminaSílvia
Perdona Gustau però com a periodista fatal, a la universitat que vas anar que t'ensenyaven?????
ResponEliminasuperar aquest sentiment de tortosi pessimista i mira a la Chacon i sigues feliç veient una noia de la teva "quinta" creient que pot fer coses per canviar el món i per demostrar-ho espera un fill.
Pos vale.
ResponEliminano et piques Gustau, la teva actitut es molt normal a Tortosa, però crec sincerament que és millor que els nostres fills veguin una Tortosa optimista, oberta i sobre tot sense cacics.
ResponEliminaPos vale?
Estem d'acord, sobretot sense cacics. Però crec que no m'has entès.
ResponElimina