El pintor tortosí Benet Espuny comença el seu últim viatge

El pintor Josep Benet Espuny ha mort aquest cap de setmana a Tortosa, a l'edat de 90 anys. Benet Espuny va nàixer l'1 d'agost del 1920 al carrer Ros de Medrano, al barri del Rastre, i va arribar a ser un dels màxims referents de l'art a les Terres de l'Ebre, amb una extensa obra reconeguda internacionalment. De fet, moltes de les seues obres són paisatges o espais urbans d'arreu del món. Ahir diumenge es va fer el funeral i aquest dilluns havia de ser incinerat a Amposta, en la més estricta intimitat. Aquest mateix estiu, els serveis territorials de Cultura de la Generalitat a les Terres de l'Ebre va organitzar una exposició per homenatjar-lo, titulada Benet Espuny, l'artista des de l'ànima, amb 34 de les seves obres, que també va servir per inaugurar la rehabilitació del Palau Oliver de Boteller. Entre les obres exposades, els visitants de l’exposició van trobar quadres de la catedral de Tortosa (1946), de la catedral de Sant Esteve, a Viena (1952), el Gran Canal de Venècia (1949), Nova York pintat des de l’Empire State Building (1956), el Delta de l’Ebre (1981) i Miravet (1981). “Benet Espuny és important perquè ha estat a molts llocs i se l’ha reconegut”, va comentar la comissària d'aquella exposa, Núria Gil. En el cas de Tortosa, se l'hauria pogut tenir més present, però va exposar el 1982 al Palau Oliver de Boteller, i també al Centre de Comerç l'any 2002. El seu amic i també pintor, Manuel A. Marquès, a qui podem veure amb Benet Espuny en una imatge recent a Miravet, va dedicar-li dissabte unes emocionades línies, en el seu bloc Apunts d'un pintor:

"Avui per la tarda ha mort Benet Espuny, tranquil·lament i fonent-se com la llum d’un llantiol que es queda sense oli. Aprimant-se com feia amb la seva pinzellada per aconseguir el to que perseguia. Sense por, segur com el seu traç, perquè tenia molt clar que la vida, com l’art, també s’alimenta de la mort. En silenci, perquè qui ha viscut tota una vida escoltant, no sol ser gaire amic de cridòries. Amb plena consciència i acomiadant-se i sense perdre el seu tan personal sentit de l’humor.
Crec que també ha mort content, perquè en aquest darrer viatge ja no li calen estris ni atuells i Caront, segurament, com els barquers de l’Ebre quan pintava aquestes terres, no li cobrarà peatge a qui ha estat tan generós en vida i el portarà a la riba on, desitjo de tot cor, tot sigui transparència."

Foto: Bloc Apunts d'un pintor, de Manuel A. Marquès