Amposta decideix mantenir el nom de dos carrers que homenatgen dos mites militars del franquisme, García Morato i Ruiz de Alda

El govern d'Amposta ha decidit mantenir als seus carrers el nom de García Morato i Ruiz de Alda, dos dels pilots d'aviació que formaven part de la mitologia del franquisme. Segons el govern de CiU, la majoria dels veïns dels dos carrers s'han pronunciat en contra del canvi de nom, que l'Ajuntament els havia proposat a través d'una consulta popular. Amb tot, no es va fer cap votació, sinó que el consistori va enviar als veïns una carta preguntant-los sobre un possible canvi de nom dels carrers, ja que Ruiz de Alda i García Morato eren personatges relacionats amb el feixisme i la dictadura franquista. El grup d'ERC-EA havia demanat que s'inclogués també un currículum dels dos militars, perquè els veïns poguessin decidir amb més informació, ja que Ruiz de Alda i García Morato, ara, són relativament desconeguts. A més, tant els republicans com el PSC han criticat l'equip de govern de CiU, per haver traslladat als veïns la responsabilitat d'un canvi de nom i per un possible incompliment de la llei de la memòria històrica, que obliga els ajuntaments a retirar de la via pública qualsevol símbol d'exaltació de la dictadura de Franco.
Joaquín García Morato (1904-1939), a la fotografia gran, està considerat com el màxim as de l'aviació espanyola. Als 16 anys ja va ingressar a l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo, i l'any 1925, just un any després que el seu pare, també militar, desaparegués a la guerra del Marroc, va sol·licitar tornar al nord d'Àfrica, com a pilot del grup de Melilla. L'any 1935 va ascendir a capità i ja era considerat un as de l'aviació; escriu dos llibres sobre el tema i el conviden sovint a fer demostracions de vol. De fet, la sublevació militar del 18 de juliol del 1936 va agafar-lo fent una exhibició acrobàtica al Regne Unit. En tornar, va incorporar-se a l'exèrcit rebel, convertint-se en el primer pilot espanyol que va fer caure cinc avions enemics. Al desembre del 1936 va crear la Patrulla Azul, amb avions Fiat CR-32 cedits per l'aviació italiana. És molt conegut l'emblema de la Patrulla Azul, amb el lema taurí "Vista, suerte y al toro", en què el falcó representa a García Morato (també encara avui, als avions FA-18 de la base de Morón de la Frontera i als nous avions de combat Eurofighter). Al llarg de la Guerra Civil, García Morato havia eliminat 40 avions comprovats i 12 possibles, havia realitzat més de 1.000 hores de vol, havia participat en 511 missions de guerra i lluitat en més de 140 combats aeris. Per tant, era tot un mite per a les tropes feixistes, i més després que va morir durant un simulacre de combat per enregistrar una pel·lícula de guerra, només tres dies després de la victòria de Franco. El mateix dictador va escriure el pròleg de les memòries de García Morato, que van aparèixer el 1940 amb el títol Guerra en el aire. Al pròleg, Franco recorda amb emoció el dia que García Morato va visitar-lo durant la Batalla de l'Ebre, perquè l'avió del seu amic, el capità Salvador, havia caigut en territori republicà. "Mi general, es que es mejor que yo", va dir-li el pilot a Franco, per reclamar-li una acció de rescat.
Per la seua banda, Julio Ruiz de Alda (1897-1936), a la fotografia requadrada, també està considerat un dels pioners de l'aviació a Espanya. Com García Morato, també va començar la carrera militar molt jove, i va ser el número 1 de la promoció de l'Acadèmia d'Artilleria de Segòvia. Va ser un dels pilots que va acompanyar Ramón Franco, el germà del dictador, en el viatge transoceànic de l'avió Plus Ultra, que el 1926 va fer un trajecte de 10.000 quilòmetres entre Palos de la Frontera (Huelva) i Buenos Aires. De fet, es comenta que la mort de Ruiz de Alda a la presó Model de Madrid, dies després de l'alçament feixista, va ser un dels motius que va fer que Ramón Franco, fins aleshores activista republicà, s'unís al bàndol nacional que liderava el seu germà. Ruiz de Alda estava empresonat perquè havia estat un dels fundadors del partit Falange, al costat de José Antonio Primo de Rivera.

Més informació:
-Amposta opta per mantenir els noms franquistes a dos carrers del municipi (El Punt)