El transvasament només remulla el segon duel Zapatero-Rajoy

El segon cara a cara entre Zapatero i Rajoy va perdre ahir un milió d'espectadors respecte al primer. En realitat, aquest milió és la diferència entre l'audiència que va perdre i la que va guanyar, ja que segur que hi ha més persones com jo, que no van veure el primer però sí el segon. Per petició popular, com sol dir-se en aquestes ocasions, ahir a la nit vaig decidir sí mirar el debat moderat per Olga Viza. De fet, només vaig mirar la primera part, ja que després del descans vaig seguir la segona part per la ràdio. Mirant el debat, vaig tenir la impressió que Zapatero estava tornant a guanyar, una sensació que va minvar, només lleument, quan escoltava el cara a cara per la ràdio. Zapatero va dominar millor, també, la comunicació no verbal, però és que a més a més Rajoy té un greu problema de falta de telegènia. No va sortir afavorit en pantalla, i menys encara en els plànols més tancats, on fins i tot li vam poder veure la saliva a la boca. Rajoy tenia la corbata torta i continuava tenint una mirada extraviada, i moltes vegades fins i tot un rostre desencaixat, mentre Zapatero va dissimular millor els moments en què el candidat del PP el deixava fora de joc.
Esperava que hi hagués més al·lusions al transvasament de l'Ebre, tenint en compte que tant Rajoy com Zapatero n'havien parlat, en els seus últims mítings. La primera referència va ser del candidat del PP, quan va recriminar a Zapatero que ni el tren d'alta velocitat ni "el agua" hagin arribat encara a València. "Claro que haré travases", va refermar Rajoy després que el candidat del PSOE apostés per la dessalació, que segons Zapatero permetrà aportar 800 hectòmetres cúbics anuals a l'arc mediterrani. Rajoy també va replicar que la dessalació consumeix més energia i genera més CO2 que els transvasaments, afirmació que Zapatero hauria pogut desmentir si hagués estat més hàbil.
En línies generals, vaig veure millor a Zapatero que a Rajoy. El candidat socialista va arribar més preparat i estava més interessat en parlar de projectes de futur i en programa de govern, que és el que tothom esperava després que el primer cara a cara se centrés excessivament en el balanç de la passada legislatura i en els governs d'Aznar. Amb tot, crec que va abusar del llibre blanc, i que es va deixar enredar amb el tema de la primera pregunta parlamentària de Rajoy. El candidat del PP va sortir a l'arena decidit a envestir com un bou, amb un discurs massa ideològic i catastrofista. Va sonar repetitiu i massa indefinit. Per exemple, tot i que va aconseguir que una part important del cara a cara se centrés en la immigració, Rajoy va limitar-se a dir que vol més control, però no va concretar quina serà la seua política. Com a curiositat, també cal dir que tenia memoritzats però no apresos alguns termes, com quan va parlar de "sociedad de telecomunicación" i de "nuevas telecomunicaciones", enlloc de societat de la informació i de noves tecnologies, just quan es debatia la millora de l'educació.

També pots llegir l'article a Política Ebrenca
Foto: EFE
El tema a la blocsofera ebrenca:
-Optimisme i futur contra rancúnia i passat (La Via Augusta)
-El segon debat, segons els mitjans (Política Ebrenca)
-Impressió del debat (Política Ebrenca)