Al canal de vídeos de La Marfanta a You Tube ja es pot veure, des d'ahir, l'anunci de la XIII Festa del Renaixement de Tortosa, que també han començat a emetre algunes cadenes locals. La factura del vídeo és més que correcta, tot i que alguns poden pensar que potser hauria estat millor triar alguna música menys coneguda i menys utilitzada, per a l'anunci. Es tracta del fragment O fortuna, que forma part del preludi i de l'última part del Carmina Burana, la cantanta escènica que Carl Orff va composar el 1937 a partir d'uns càntics goliards dels segles XII i XIII [aquí teniu una traducció dels textos al català]. Ha estat una peça musical molt utilitzada en la cultura popular (un dels usos més coneguts és el que va fer John Boorman a la banda sonora de la pel·lícula Excalibur, l'any 1981). Ara també estarà associada a la Festa del Renaixement, tot i que el Carmina Burana és en realitat una composició amb aires i significat medievals.
11 de juliol del 2008
2 comentaris:
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
la veritat és que amb la quantitat de músiques renaixentistes que existeixen m'estranya que hagen optat per la solució fàcil del Carmina...
ResponEliminaÉs sorprenent com ha quedat la idea de què Oh Fortuna, el tema que obre i tanca Carmina Burana, és la banda sonora de la pel·lícula Excalibur.
ResponEliminaApareix en dues escenes, una d'elles molt popular per "bonica" (la cavalcada entre arbres en flor), però en cap de les escenes clau; és a dir, en les que donen les claus de la història, tant la "mundana", com l'èpica o la mística de més cap al final.
La major part de la música del film, excepte aquesta i la composada per a l'ocasió, de Trevor Jones, és de Wagner. En concret de les òperes "Parsifal", "Tristany i Isolda", "L'ocàs dels déus" i "Sígfrid". La veritat és que resulta una relació molt conceptual, i apropiadíssima, entre la història i la música.