Radiografia de la Tortosa més pobra

Avui els blocaires d'arreu del món celebrem el Blog Action Day, que enguany està dedicat a la pobresa. Tortosa està considerada com una de les ciutats catalanes amb una proporció més important de llars pobres, segons les dades que l'Observatori de Caixa Catalunya va publicar ara farà dos anys, només per darrera de Sant Adrià del Besòs i Cornellà. L'entitat Càritas Interparroquial considera que al nucli antic es concentra la majoria dels pobres del municipi. Les dades de Càritas es basen en un estudi sobre la pobresa a Catalunya que va realitzar Un sol món, i que assenyala que el 22% de la població de Tortosa es pot considerar pobre. A més, la meitat de les llars estan dirigides per dones de més de 65 anys, i hi ha un elevat percentatge de dones grans que viuen soles. D'altra banda, en el 41% de les cases el cap de família no tenia feina, i en el 26% no hi treballava cap membre. En aquest sentit, entre les persones ateses per Càritas interparroquial al nucli històric, el 60% eren d'ètnia gitana, el 20% immigrants i la resta paios pobres (sobretot gent amb problemes psicològics o de conducta, però també persones grans amb pocs recursos). De la mateixa manera, Càritas calcula que al nucli antic de Tortosa hi viuen uns 800 gitanos, i que el nombre d'immigrants en situació irregular és semblant al nombre de nouvinguts inscrits, és a dir, unes 2.000 persones. L'entitat alerta que moltes persones viuen en una situació de pobresa extrema, i que també és important el nombre de gent gran que viu sola i amb pocs recursos, en cases que reunixen poques condicions d'habitabilitat, sense serveis bàsics com estufes o aigua calenta. Un altre fenomen és el dels pisos pastera, en què els immigrats viuen amuntegats i en males condicions, tot i que paguen lloguers excessius. Finalment, un altre problema crònic entre els més pobres de Tortosa és la incorrecta escolarització dels infants, que en alguns casos són aprofitats pels seus pares per exercir la mendicitat.

En una situació com l'actual, la prioritat dels governs, i per tant també dels polítics locals, hauria de ser la protecció dels més desfavorits, que són els que més durament pateixen la crisi. Per exemple, avui llegíem que només amb el 4,2% del pla que han aprovat els Estats Units per rescatar els bancs, es podria eliminar la fam que actualment hi ha al món. En aquest sentit, la xifra que reclama Mans Unides és de 30.000 milions de dòlars anuals (uns 22.000 milions d'euros), una quantitat que queda molt lluny dels 255.000 milions de dòlars que ara ha destinat el govern nord-americà per enfortir la banca, o els 254.000 milions de dòlars que avui el Banc Central Europeu, el Banc d'Anglaterra i el Banc Nacional Suís han injectat als bancs comercials. Per la seua banda, Tortosa ha aprovat avui la congelació dels impostos municipals i la modificació de les taxes per sota de l'IPC. A més, el govern ja es troba redactant el pressupost pel 2009, i ha anunciat que mantindrà les partides destinades de les àrees d'Acció Social i d'Urbanisme i Obres Públiques. És el mínim que es pot demanar en temps de crisi. Però també és cert que quan l'economia va malament, els més pobres encara van pitjor, i que per tant totes les administracions haurien de tenir més clares les seues prioritats.