Són les plataformes en defensa del territori fruit de l'herència carlina de les Terres de l'Ebre? Tenim els ebrencs un caràcter especial, que ens porta a rebutjar tot allò que ve de fora i que implica progés, o simplement canvis culturals, econòmics i socials? El reportatge El pòsit carlí de l'Ebre, que demà publiquem a la renovada revista Presència, intenta respondre a aquestes i altres preguntes, tot parlant amb personatges com l'escriptor Andreu Carranza, l'historiador Roc Salvadó i l'activista Manolo Tomàs. Tot i periòdicament també hem publicat peces d'opinió, El pòsit carlí de l'Ebre és la nostra estrena en el gènere del reportatge a Presència, el suplement dominical que es reparteix cada cap de setmana al diaris El Punt, Diari d'Andorra, Regió 7, Diari de Balears, El 3 de Vuit, Segre, El 9 Nou, Última Hora Menorca i Diari de Sant Cugat. Un treball periodístic que creiem que us pot interessar, ja que tot i que han passat més d'un segle de les guerres carlines, les Terres de l'Ebre continuen sent un escenari inevitable de conflictes, en què la necessitat de defensar la terra continua ben vigent. De fet, just aquesta setmana ha tornat a haver-hi polítics del territori que han volgut establir paral·lelismes entre el llarg conflicte carlí i l'actual oposició social a projectes com el regadiu Xerta-Sénia, el desdoblament de l'eix de l'Ebre, l'autovia de l'interior al seu pas per Campredó, o la construcció dels pous d'emergència de Vinallop.
8 de novembre del 2008
'El pòsit carlí de l'Ebre', reportatge sobre les plataformes a la revista Presència
Són les plataformes en defensa del territori fruit de l'herència carlina de les Terres de l'Ebre? Tenim els ebrencs un caràcter especial, que ens porta a rebutjar tot allò que ve de fora i que implica progés, o simplement canvis culturals, econòmics i socials? El reportatge El pòsit carlí de l'Ebre, que demà publiquem a la renovada revista Presència, intenta respondre a aquestes i altres preguntes, tot parlant amb personatges com l'escriptor Andreu Carranza, l'historiador Roc Salvadó i l'activista Manolo Tomàs. Tot i periòdicament també hem publicat peces d'opinió, El pòsit carlí de l'Ebre és la nostra estrena en el gènere del reportatge a Presència, el suplement dominical que es reparteix cada cap de setmana al diaris El Punt, Diari d'Andorra, Regió 7, Diari de Balears, El 3 de Vuit, Segre, El 9 Nou, Última Hora Menorca i Diari de Sant Cugat. Un treball periodístic que creiem que us pot interessar, ja que tot i que han passat més d'un segle de les guerres carlines, les Terres de l'Ebre continuen sent un escenari inevitable de conflictes, en què la necessitat de defensar la terra continua ben vigent. De fet, just aquesta setmana ha tornat a haver-hi polítics del territori que han volgut establir paral·lelismes entre el llarg conflicte carlí i l'actual oposició social a projectes com el regadiu Xerta-Sénia, el desdoblament de l'eix de l'Ebre, l'autovia de l'interior al seu pas per Campredó, o la construcció dels pous d'emergència de Vinallop.
6 comentaris:
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El llibre "Maquis. El puño que golpeó al franquismo" coordinat per l'historiador de Flix Josep Sánchez Cervelló parteix d'una tesi similar: vincula l'herència dels carlisme amb les guerrilles de maquis que durant la postguerra van actuar al Mestrat i les Terres de l'Ebre.
ResponEliminaSegons alguns autors de la psicologia social com són Turner i Killian defineixen els moviments socials partint de la base que conviuen en una col·lectivitat que actua al llarg del temps amb una certa continuïtat. Podem apreciar que aquesta premissa és una constant en els moviments que tenim en el nostre territori, podem afegir també un altra característica segons aquests autors, encara que recurrent, que el moviment social vol canviar el sistema de vida i així ocorria també amb el carlisme que tenia uns valors diferents i entenien la societat d'una manera diferent dels lliberals.
ResponEliminaCrec que aquest tema és digne d'estudi dels psicòlegs socials, de totes maneres això no vol dir en cap cas que siguéssim uns “bitxos estranys”, tot el contrari som igual que la resta ja que també partim d'un desenvolupament sociocultural e històric propi.
Una altra cosa són les infraestructures que s'han de portar a terme, necessàries pel desenvolupament del territori i llargament reivindicades al llarg de molts anys.
Jo ja he dit i escrit en moltes altres ocasions, també aquí, que una cosa és que les arrels de l'Ebre contemporani estiguen en el carlisme i una altra de molt diferent, estar orgullós de cafres com Ramon Cabrera i d'ideologies com el carlisme.
ResponEliminaI que es pot reivindicar i lluitar molt (simplement perquè és molt necessari, no per caràcter "follonero"), agafant com a bandera emblemes molt més positius, o senzillament no agafant-ne cap.
L'"idili" que alguns tenen amb el general Cabrera no me'l sé explicar.
Pot ser teniu rao, segur que sabeu més del tema que jo - però el meu punt de vista parteix de una cosa que em van explicar el primer dia que vaig arribar aqui, fa 20 anys. Un home que havia voltat tot Espanya i mig mon, ja em va dir que les TTE, i expressament Tortosa, eren "diferents". Pero ho vinculava a la guerra civil i la batalla de l'ebre, que aixo va xafar molt als tortosins i que si ara "rebotaven" era pq tenien anys i anys de silenci a dins d'ells que en altres llocs ja havia sortit o havien asumit molt abans. No ho se´.
ResponEliminaUn altre cosa es que el moviment social massiu i ben coordinat que es veu ara, s'ha estat creant durant anys, també. La mateixa gent que ara tenen un cert edad, son els que porten 30 anys movent-se; quan casi ningu els escoltaven (ni carlistes ni altres;)). Crec que ha hagut un saber-fer i continuitat (com heu dit) aqui que potser no ha funcionat tan bé en altres llocs.
Sembla que no hi haguen plataformes a cap lloc més... mirem si la dada correlaciona i les altres plataformes catalanes i espanyoles son en territoris on hi va haver resistents carlistes (garrotxa, navarra...) No podem agafar només la variable presència o no de carlins i mirar-mos lo melic, i oblidar la resta de la història, la situació socio-política, les relacions productives ancionas o internacionals... i tota l'amalgama de factors que influeixen en el projecte comú d'una gent en un territori.
ResponEliminaEstic amb Josep, la catalunya central, també va ser zona amb un gran moviment carlí, per això també hi ha força moviment social, com també a Euskal Herria.
ResponEliminaA Toni, Cabrera potser era cafre, però és un dels símbols, de la resitència contra un sistema d'estat, del qual encar avui som hereus. Per què els catalans i ebrencs hem de ser més políticament correctes, que la resa de pobles de l'estat espanyol i Europa?