La mala salut de ferro del català als mitjans, a debat en una jornada a Tortosa

El teatre auditori Felip Pedrell de Tortosa va ser ahir al matí l'escenari de la jornada sobre el mercat cultural català, organitzat per la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC). La jornada va ser inaugurada pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, que després també va visitar les obres de restauració de les torres de Campredó. La FOLC ens havia convidat, com a periodista i responsable de La Marfanta, a participar en la taula rodona Balanç de la situació del català als mitjans de comunicació. Així, després d'escoltar el discurs inaugural de Tresserras, vam declarar-nos moderadament optimistes, però després de sentir les impressions dels dos periodistes valencians que ens acompanyaven a la taula, Toni Mollà i Francesc T. Martínez, ens van proclamar lleugerament pessimistes. Si al Principat la situació del català als mitjans no és tirar-hi coets, al País Valencià la cosa és realment greu.

Durant la nostra intervenció, vam assenyalar que la bona salut del català als mitjans de comunicació depèn de l'aposta que facen els diferents governs i les empreses, però que també és important la influència que poden exercir els lectors, espectadors o usuaris dels mitjans, així com la societat civil. En aquest sentit, cal incentivar la demanda de productes i continguts en català, ja que no ens podem limitar només a gestionar l'oferta d'una manera empresarial, "per guanyar-hi diners", com va apuntar el conseller Tresserras. La situació del català al País Valencià demostra, a més, que cal continuar amb una actitud militant. La bona qualitat dels productes és essencial, ja que si ens agrada la revista Sàpiens o el programa L'hora del lector no és només perquè siguen dos productes en català, sinó perquè són una molt bona revista d'història i un molt bon programa de literatura a la televisió. La llengua tampoc és un obstacle perquè gent que no parla habitualment en català vegen sèries de ficció com Ventdelplà o El cor de la ciutat. Unes sèries, d'altra banda, que es poden seguir amb subtítols en castellà a través de la TDT, mentre les televisions d'abast estatal no inclouen el català en les seues opcions de subtítols, quan emeten una sèrie o una pel·lícula estrangera. Si ho pot fer TV3, per què no TVE? En la línia de potenciar i d'aprofitar els productes audiovisuals en un mercat catalanoparlant, tampoc entenem com és que TV3 no emet encara la sèrie L'alqueria blanca, amb gran èxit a Canal 9.

També vam recordar que les televisions privades, com a concessions que fa l'Estat, també haurien de complir la seua obligació de servei públic, i per tant també haurien de contribuir a la normalització lingüística. De fet, fa uns anys que tant Telecinco com Antena 3 feien desconnexions en català de la seua programació. Aquesta és la reflexió que vam apuntar quan algú del públic va suggerir una llei de llengües a l'Estat espanyol, que els tres ponents vam rebutjar, ja que tenint en compte els precedents potser s'acabaria utilitzant en contra del català, per consolidar el model bilingüe a Canal 9 i imposar la mateixa política a TV3. En la mateixa línia, també va sortir en diferents moments el sempre "imminent" acord de reciprocitat que també havia anunciat el conseller Tresserras, que ha de permetre veure TV3 al País Valencià i les Illes Balears, i Canal 9 i IB3 al Principat. En aquest cas, vam recordar que a les Terres de l'Ebre ja fa temps que mirem Canal 9, i que sovint a Barcelona i València es fan discursos mediàtics que ignoren el nostre territori.

Finalment, la taula rodona també es va remarcar la importància que té internet per fomentar l'ús del català als mitjans, el gran creixement de la catosfera i el cas concret de Vilaweb (que tracta de la mateixa manera els partits del FC Barcelona, l'Espanyol, el València, el Vila-real i el Mallorca), i l'aposta transfronterera de Teveon, que cobreix informativament les Terres de l'Ebre i el Baix Maestrat. Com a últim apunt, vam proposar que algú demane a Sony la producció d'una versió en català del videojoc SingStar, potser amb les cançons mítiques de grups com Sopa de Cabra, Els Pets, Sau, Lax'n'Busto i Sangtraït.