Al pla d'acció municipal (PAM) de Tortosa, la recuperació de la casa del músic Felip Pedrell és una actuació prevista aquest 2009. La casa on l'any 1841 va nàixer el músic es troba al carrer Replà, al barri del Rastre, molt a prop de la plaça de Sant Joan. I si fa uns dies us parlàvem de l'estat d'una de les plaques de l'avinguda Felip Pedrell, en què només queda la lletra D, avui us volem parlar de l'alt grau de degradació en què es troba la casa natal d'aquest tortosí universal. La nostra opinió és que Tortosa, i no parlem només de l'Ajuntament, sinó també d'altres institucions locals i de les fundacions privades, no s'hauria de permetre tenir en aquestes condicions la casa en què va nàixer Pedrell, una de les figures més importants que ha donat la nostra cultura. Ja sabem que Tortosa i la Cultura no han anat sovint de la mà, però qualsevol ciutat europea que hagués tingut un músic i musicòleg del nivell de Felip Pedrell hauria convertit el lloc on va nàixer en una casa museu. També és un tema de país, ja que Pedrell va ser un dels impulsors del nacionalisme musical a Catalunya. Tortosa, en canvi, li ha dedicat una avinguda i l'auditori, així com un curs-stage internacional de música, que ha vingut a substituir l'antic festival. El termini d'inscripció per a obtenir la matrícula va ser obert el passat 15 d'abril, i es perllongarà fins el 12 de juny. Què pensaran els estudiants estrangers, quan vinguen a Tortosa i per casualitat vegen la casa on va nàixer Pedrell? No seria millor ensenyar-los, tant a ells com als turistes, una casa museu, per modesta que fos, en lloc d'un edifici tapiat i en runa?Tot i que Pedrell va ser autodidacta tota la seua vida, als 15 anys ja havia composat un Stabat Mater a tres veus. Amb 32 anys, va decidir marxar a viure a Barcelona i va estrenar al Liceu, amb un cert èxit, la seua primera òpera en italià, L'ultimo abenzeraggio. També són força conegudes Quosimodo (1874), Cléopâtre (1878), Els Pirineus i La Celestina (1902), així com El comte Arnau (1904), amb text de Joan Maragall. També és autor de sarsueles en català, com La guardiola (1873), de poemes simfònics i d'obres religioses, però també de música de cambra i de notables estudis musicològics. De fet, va ser un dels introductors a Catalunya i Espanya de la música de Wagner, i va establir els primers contactes internacionals amb la musicologia. En aquest sentit, se'l considera el fundador dels estudis musicòlegs als Països Catalans, però també a l'Estat espanyol. Els seus deixebles més notables van ser músics de la talla d'Enric Granados, Manuel de Falla, Robert Gerhard, Isaac Albéniz o Lluís Millet. Camprodon, per exemple, es promociona turísticament com "La vila natal d'Albéniz", i a més d'una fundació pública i un festival, també tenen un curs internacional (que coincideix en dies amb el de Tortosa) i un museu dedicat al músic. A més, enguany celebren l'Any Albéniz, que curiosament comença avui. Què tenen Albéniz i Camprodon, que no tinguen Pedrell i Tortosa?
Més informació:
-Felip Pedrell no es mereix això
-Pla d'Acció Municipal (PAM) de Tortosa
-En marxa el Curs Internacional de Música Felip Pedrell
-Felip Pedrell a la Viquipèdia
El desinterès, la apatia i la insensibilitat, son símptomes propis d’una societat decadent que viu el dia a dia sense cap pretensió d’enriquir-se culturalment ni de contraure cap compromís col•lectiu ( excepcions fetes) ..Així ens va! No hi ha SANG! Per no dir alguna cosa mes forta...
ResponEliminaNingú es pot imaginar Salzburg sense la casa de Mozart. Ni Bonn, sense la de Beethoven. Ni Bayreuth, sense el teatre de Wagner. Podríem seguir bastanta estona així. Potser Pedrell no era d'aquest nivell, d'acord. Potser no vindran turistes a Tortosa perquè sigui la vila nadiua de Pedrell, sí.
ResponEliminaPerò a la guerra tothom va amb allò que té a mà i suposo que s'entén el que vull dir. Volto molt per Catalunya per motius de feina i us farieu creus de les "merdetes", a anys llum per sota del que pot oferir Tortosa, que alguns pobles s'han inventat per promocionar-se. I el més bo és que els funciona. Aquí llegia l'altra dia que, set anys desprès de l'ensulsiada de les escales de la Catedral, encara s'ho han de tornar a pensar.
També hi ha implicada una qüestió de dignitat i autoestima. Com s'ha de valorar ella mateixa una societat que permet coses així? Està molt bé dedicar carrers i batejar equipaments culturals que s'haguessin fet de totes formes. És de bades i, per tant, molt fàcil. Però no n'hi ha prou.
Nomes vull fer un comentari al respecte. Te tantes coses pendents Tortosa que nomes pot ser culpa dels tortosins, que en sabem molt d'anar de víctimes però no som gens emprenedors, si no, on estan les botiguetes d'artesania, productes típics o restauració, obertes els diumenges i que es troben el centres històrics i no tan històrics de totes les ciutats, pobles i poblets que rendibilitzent turísticament un patrimoni molt més menut que el de Tortosa.
ResponElimina"El mejor profeta del futuro es el pasado." (Lord Byron).
ResponEliminaTens tota la raó del món Kisey, als tortosins pareix que només en interessa tenir la caseta per anar a passar el diumenge, per després queixar-nos de tot.
Penso que amb el potencial turístic que tenim Tortosa hauria de ser capdavantera en moltes coses.
M'ha sobtat per exemple que fa pocs dies va morir l'actriu roquetenca Mercè Lleixà, l'alcal i regidor van anar a l'enterrament i li ha fet un acte i no sé quantes coses més. Fa també uns dies es va morir en Ricard Salvat i encara és hora que el nostre consistori faci alguna cosa. Anem molt malament.
Kinsey, ves a Besalú i veuràs com no és només que el patrimoni històric i monumental estigui conservat i endreçat, és que el diumenge és el dia que més obertes estan les botigues d'aquesta tipologia que dius. Fins i tot es dóna el cas que persones que havien marxat de Besalú, hi han tornat per aquesta oportunitat de negoci. I no serà que per allà no hi hagin finques i a la gent no li agradi fer festa.
ResponElimina