Marcel·lí Domingo, a més de periodista i líder dels republicans tortosins, també era escriptor i el primer actor i director d'una companyia de teatre, La Tertulia Familiar. De fet, molts van atribuir la seua gran capacitat com a orador a les seues arrels teatrals. El seu pare, que era capità de la Guàrdia Civil, es deia Pedro Doningo Villa i era qui s'encarregava d'adaptar o bé escriure les peces teatrals, dissenyar i pintar els decorats. Però després, la direcció de la companyia va recaure en el jove Marcel·lí i posteriorment en un dels seus 13 germans, Joan Domingo. La seua germana, Pilar Domingo, també participava en les representacions. Primer, les obres es feien en un local de l'actual avinguda de la Generalitat, davant del parc Teodor González, però el lloc es va quedar menut i no reunia les condicions mínimes, així que van traslladar-se a un local del número 13 del carrer de la Rosa, a l'edifici que veieu a la fotografia.
A partir de la seua vinculació amb el teatre van nàixer les afeccions polítiques de Marcel·lí, cosa que li va recriminar la premsa conservadora, ja que les obres eren cada vegada més crítiques amb la realitat social i política de al Tortosa de principis de segle XX. Ahir llegíem que a la llum del mateix quinquer, mentre el pare netejava el seu revòlver, el fill acabava d'escriure les seues obres o les seues proclames polítiques. En els seux textos apareixen alguns dels seus temes predilectes: el paper redemptor de la cultura, els problemes dels pagesos, la situació de la dona, el caciquisme, la injustícia social... A la imatge de dalt podeu veure un cartell de l'obra Don Juan Tenorio, el drama en vers de Jozé Zorrilla que la companyia va interpretar al teatre del balnenari de Porcar, el 7 de novembre de 1904. Marcel·lí Domingo era el primer actor, i per tant interpretava el Tenorio, mentre que Doña Inés esava encarnada per Adelita Martínez. Al desembre, al Teatre Principal de Tortosa va estrenar una comèdia autobiogràfica titulada La Sabiota. L'any següent, Marcel·lí Domingo va escriure Flores de almendro, una comèdia en quatre actes que va ser publicada el 1906 per la impremta Querol. El mateix any de la seua arribada a l'Ajuntament, el 1909, Domingo va publicar Vidas enfermas. Però la seua obra més representada va ser Juan sin tierra, escrita possiblement el 1927 i estrenada l'any 1928 al Teatre Principal de València.
*Bibliografia d'interès:
-Carod-Rovira, Josep-Lluís. Marcel·lí Domingo (Tarragona 1884-Tolosa 1939): de l'escola a la República. Tarragona: Edicions El Médol, 1990
-Subirats Piñana, Josep Marcel·lí. Domingo per ell mateix. Barcelona: Columna, 1995
1 de juliol del 2009
5 comentaris:
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Fem-ho Be:
ResponEliminaQue ningú diu que Tortosa esta sense piscina aquest estiu.
Ni cuurset, ni poder-se anar a banyar.etc..
Fem-ho Be o Fem-ho tant malament com sabem.
Si això significa que podrem gaudir d'una piscina com deu mana d’una punyetera vegada i no d'un bassal tercermundista com fins ara, benvingut sigui!!! Per cert has pensat de pegar-te un capbussó a la Xiquina, no és per mofar-me (o potser si) però l’antic govern se va mofa durant anys mentre jo entrenava en condicions pèssimes en una piscina, per a res, digna. Per tant quant abans comencin les obres millor i si s’ha de sacrificar un estiu se sacrifica.
ResponEliminaEls que heu nascut als 80 o posteriors teniu sort, jo no vaig poder entrenar-me mai en piscina coberta. Les pallisses que ens fotien els de Reus i Tarragona eren historiques. Normal, natros nomes entrenavem 2-3 mesos l'any.
ResponEliminaInteressants aquests tastets d'història, Gustau.
ResponEliminaMoltes gràcies, Yuca!
ResponElimina