El rector posarà aquest matí la primera pedra al parc de Remolins, en una jornada històrica per a Tortosa i el territori
El rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Francesc Xavier Grau, posarà aquest matí la primera pedra del nou edifici del campus de les Terres de l'Ebre, al parc de Remolins de Tortosa. De fet, les obres ja fa uns dies que han començat, amb un pressupost de 8,2 milions d'euros i la previsió que s'allarguen 16 mesos, ja que la URV voldria concentrar-hi els seus estudis de Tortosa per al curs 2011-2012. Segons el director del campus, Azael Fabregat, l'inici de les obres és un moment «llargament esperat», que culmina anys de treball i negociacions per impulsar el projecte universitari de l'Ebre. «Volem un campus complet i de referència, amb màsters, doctorats i transferència de coneixement i tecnologia», va afirmar Fabregat, que també va reclamar el tercer pont de Tortosa.
La col·locació de la primera pedra del nou campus de la URV a les Terres de l'Ebre tindrà lloc a les onze del matí, amb la presència del conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet. En realitat, les màquines ja fa dies que treballen al parc de Remolins, i el recinte lúdic de Les Carpes del Riu ja ha passat a la història. També semblen ja molt llunyanes les negociacions a tres bandes entre l'Ajuntament tortosí, la URV i la Generalitat, per consensuar un emplaçament òptim per al campus de l'Ebre. L'any 2005, l'Ajuntament oferia comprar l'antic col·legi de Sant Josep, per recuperar el nucli històric de la ciutat; però la URV preferia ampliar l'edifici Betània o bé buscar un altre emplaçament, amb millors accessos. El març del 2006, el govern català i la URV van convèncer el govern de Tortosa, i l'alcalde de l'època, Joan Sabaté, va proposar que el campus es construís a Remolins.
«Serà un edifici emblemàtic, situat a la vora del riu i al costat d'altres elements importants com la catedral, l'antic escorxador i el pavelló firal», va remarcar ahir el director del campus de les Terres de l'Ebre, Azael Fabregat. «És una zona amb molt de futur, potser al costat del tercer pont de Tortosa, que serà imprescindible quan més d'un miler d'alumnes hagin d'accedir al campus al matí i a la tarda, pel coll d'ampolla de la plaça del Paiolet», va remarcar. Segons Fabregat, el curs 2011/2012 «està a la cantonada», i amb la implantació dels nous estudis i el pas de les titulacions de tres a quatre anys, el campus de l'Ebre podrà passar dels 1.000 estudiants.
El director del campus va destacar que les obres ja van començar fa uns dies, que es tracta d'un moment «llargament esperat», i que la constructora PAI s'ha implicat molt en el projecte, fins al punt que ha retallat els terminis d'execució fins als 16 mesos. «El nou campus ens permetrà tenir un creixement sostingut i poder tenir tots els estudis junts», va dir Fabregat. Així, va recordar que els estudiants d'infermeria, que són una tercera part dels alumnes del campus, ara fan les classes a l'hospital Verge de la Cinta. A banda, els estudiants del nou grau d'administració i direcció d'empreses, més els d'educació infantil i els d'educació primària, estan repartits a l'edifici Betània i en part de les instal·lacions del seminari. Però al marge del nou edifici, Fabregat va advertir que la URV vol un campus de l'Ebre «complet i de referència». Per tant, encara hauran de passar més anys perquè esdevingui un centre universitari de referència en la docència, la investigació i la transferència de coneixements. «No serà un procés lineal, però ara estem posant les bases per tenir el capital humà i fer les coses bé en el futur», va concloure Fabregat.
Per la seua banda, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va valorar que el nou campus de la URV contribuirà en les possibilitats de desenvolupament econòmic i laboral del territori, i també en el seu creixement social i cultural. «La universitat generarà llocs de treball directes i indirectes al seu entorn, durant la construcció i amb el seu funcionament», va dir. Segons Bel, el campus «serà un important revulsiu per a Tortosa i les Terres de l'Ebre». En el mateix sentit, el delegat de la Generalitat a l'Ebre, Lluís Salvadó, va destacar que la universitat suposa un «salt de qualitat» per al territori, ja que millorarà la seua competitivitat i la seua capacitat per arrelar la gent amb formació universitària.
CRONOLOGIA
Desembre del 2005
Tortosa i la URV negocien emplaçar el campus a l'antic col·legi Sant Josep o ampliar el Betània
20 de març del 2006
La URV, la Generalitat i l'Ajuntament acorden construir el campus a Remolins
15 de novembre del 2006
La URV presenta el projecte del campus de l'Ebre
5 de febrer del 2007
Tortosa requalifica els terrenys
11 de febrer del 2007
Huguet qüestiona la viabilitat econòmica del campus de la URV
21 de febrer del 2007
El delegat Lluís Salvadó referma el compromís del govern amb el campus de la URV
28 de febrer del 2007
Grau reitera que el campus de l'Ebre és «prioritari»
24 de juliol del 2008
Tortosa cedeix els terrenys a la URV
27 de gener del 2009
La Generalitat aprova el projecte del campus i hi destina 15 milions
Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 02-10-2009 Pàgina 2
Com ja saben els lectors d’aquest blog, sempre he estat partidari de valorar “el què” per sobre del “qui”, i la construcció d’un nou Campus de la URV, si tot conclou com desitgem, pot ser un valor afegit per aquestes terres, i una indiscutible dinamització del territori.
ResponEliminaAra be; com hem arribat fins aquí ?
Encara recordo les airades declaracions del conseller d’Innovació , Universitats i Empresa Honorable Senyor Josep Huguet i Biosca (ERC) quan exclamava de forma vehement que el campus de la URV no es faria perquè no hi havia pressupost. Quasi que al mateix temps el Senyor Delegat de la Generalitat a les TTEE Lluis Salvadó i Tenessa es reunia amb el recent anomenat alcalde de Tortosa senyor Ferran Bel, amb una reunió que els mitjans van voler emmascarar de presentació protocol•lària. La tensió entre els dos es va fer palesa, fins i tot va transcendir als mitjans.
El recent anomenat alcalde de Tortosa estic convençut de que en aquesta reunió li va demanar explicacions al Delegat sobre les manifestacions del Conseller Huguet, però no va transcendir res d’aquesta reunió mes que temes sense rellevància.
Que ha pogut passar per a que el Conseller emfatitzi que les obres del Campus de la URV arribaran fins al final ?
Estem acostumats a veure que la obra publica de la Generalitat s’inicia amb l’aixecament d’un cartell descriptiu de l’obra, i l’obra s’eternitza....
ResponEliminaEl Conseller Huguet s’ha compromès i ha manifestat als mitjans que aquesta obra no tindrà interrupcions i s’acabarà fins el final, i posar-la en funcionament ,si no ho tinc mal entès, pel curs 2011/2012.
Li agafem la paraula ?
No us sembla com a mínim una obra al menys atípica en aquest sentit ?
Digueu-me mal pensat; però jo estava acostumat d’un altra manera...i encara malpenso...
La cronologia dels fets que aquí es relaten es real, però no es prou per descriure tot el procés.
ResponEliminaGuarda’n les diferencies,i com un exemple, es com si diguéssim que el Duc de Wellington va guanyà a Napoleó en la batalla de Waterloo el 18 de juny de 1815, sense tenir en compte la intervenció de l’exèrcit Prussià.
Pos saps que et dic Mc Calan? Que ho desimules molt be que no t'importa "el qui".
ResponEliminaSobre qui es " qui " i la capitalització "del que" -massa prematura-, ja tindrem temps de parlar-ne.
Mira Ximo; que no m’importi el “qui” no vol dir que no m’importi el “com.
ResponEliminaPossiblement es aquí on vas errat...
Sort que Gustau ha fet una cronologia de tot o quasi tot el procés, vull recordar que abans de tot el que s'ha enumerat la discussió politica voltava entre publica(URV) o privada(UIC),que si no em crec que tot ho han arreglat entre el Sandokan(Salvadó) i Belusconi(Bel).
ResponEliminaLa alternativa entre publica o privada ja es vella. La hipòtesi final que fas, segur que provoca la curiositat a mes d’un...
ResponEliminaXimoooooooooooooooo; parlem ?
ResponElimina......o escrivim?
ResponEliminaSense cap mena de dubte aquest campus ha de ser un punt i a part del centra territorial que te com a capital Tortosa. Esperem que els terminis declarats s'ajusten a la realitat!
ResponEliminaNo esta de mes això de la capitalitat, però per mi no es tant important com que una població formada pugui fixar-se al territori .
ResponEliminaDoncs si McCalan, tota la raó necessitem que el capital humà no marxe de les nostres terres!
ResponEliminaQue el capital humà no marxi de les nostres terres per a estudiar, perquè ho puguen fer aquí, esta be, menys costos per a les famílies, mes benefici per al territori, menys riscos pels trasllats etc. Ara, em temo que no esta tant clar que sigui això el que volen els alumnes ( menys marxa, menys control i menys capital etc. ).
ResponEliminaQuan al capital humà un cop fets els estudis, el que marxin, amb un territori de 170.000 habitants, no es inevitable?
Estem assistint a un canvi de model a molta velocitat, i molts dels criteris que han regit fins ara, cada cop es fan mes qüestionables.
ResponEliminaNaturalment, que qui vulgui marxar o no trobi aquí la seva subsistència ho farà igualment, fins i tot es normal que un mercat de mes de 3 milions de persones com es Barcelona i la seva area metropolitana, es un pol d’atracció per si mateixa, però les comunicacions d’avui i les eines informàtiques ens apropen cada cop mes.
Quan el tema “oci” o “marxa” també esta en profunda revisió, i cada cop guanya mes adeptes entre els joves les activitats esportives i al aire lliure, de les que podem oferir al menys uns escenaris molt dignes, encara que ens manquen mes i millors infraestructures.
També un factor important son els preus de la vivenda i el cost i qualitat de vida, que es vulgui o no, atomitza la població cap la perifèria, consumint part del seu temps en desplaçaments.
Qui s’instal•la dintre l’àrea t’influencia d’una gran ciutat, i pot fer-ho, acaba per invertir en una segona residencia per poder respirar els caps de setmana; el que es converteix en un doble sacrifici inversor poc recomanable, i menys com estan les coses.
En fi, podria donar molt motius per quedar-se al territori, però cada qual es cadascú, i les seves circumstàncies.
No estava parlant de lo racional i lògic i fins i tot econòmic, estava parlant del que un jove, sense massa preocupacions, vol. Per cert, d'activitats esportives al aire lliure per la nit, mes aviat poquetes, aquí i allà, el que es busca per la nit son altres coses.
ResponEliminaTot això generalitzant, clar.
Un jove sense massa preocupacions no te la inquietud de fer una carrera universitària, i tots sabem que l’estudi d’un cert nivell requereix de molta dedicació. Si el que tu et refereixes es de fer alguna sortida nocturna sempre es poden trobar solucions puntuals, que en aquest cas mai pot esdevenir norma.
ResponEliminaPer cert, quan parlo de quedar-se al territori mai vull dir condemnar al ostracisme a ningú, dons es fonamental el viatjar, i beure cultural i tècnicament dels molts actes, exposicions, congressos etc que es fan arreu..
ResponEliminaNo discrepem tant com pot semblar, ara, no estic gens segur que tots els que s'en van a estudiar fora ho facin amb esperit de sacrifici, se d'alguns que la primera setmana d'universitat, les nits, se les passen fent ruta turística.
ResponEliminaXimo, no discrepem en absolut, el que passa es que també hi ha joves que es casen o s’ajunten amb l’única motivació de fotre el camp de casa el pares (he dit la única)...Amb els estudis universitaris, hi han casos en que passa el mateix.
ResponEliminaTant en el primer exemple com en el darrer cas, el fracàs esta cantat.