Ecologistes en Acció ha donat suport «màxim» al desplegament eòlic a la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, les dues comarques de l'Ebre afectades per les noves zones de desenvolupament prioritari (ZDP) que ha definit la Generalitat. De fet, la seua branca al territori, el Grup Ecologista de les Terres de l'Ebre (GETE), ha emès un comunicat en què accepta la instal·lació de més parcs eòlics a canvi que no es construeixi el magatzem nuclear a Ascó. Una proposta, però, que la plataforma de la Terra Alta rebutjarà de ple. El col·lectiu es reunirà avui i decidirà com afectarà aquest pronunciament la seua relació amb Ecologistes en Acció.
«No sabem si a Ecologistes en Acció queda algú de les Terres de l'Ebre; però potser s'haurien pogut reunir amb nosaltres per saber què pensen les entitats del territori sobre el mapa eòlic», va etzibar ahir un dels portaveus de la plataforma de la Terra Alta, Xavier Fortuño. La proposta del GETE no ha deixat indiferent la plataforma, que prepara un comunicat oficial sobre el suport d'Ecologistes en Acció al desplegament eòlic a les Terres de l'Ebre, «a canvi que no s'hi construeixi el cementiri nuclear». De fet, l'organització pretén oferir una alternativa als partidaris del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears.
Per tant, Ecologistes en Acció proposa donar «suport al màxim» al desplegament eòlic, «per millorar la situació econòmica», «minimitzar l'impacte ecològic», i «oferir alternatives a un MTC que hipoteca el futur». A més, recorda que el desplegament eòlic a la Terra Alta i a la Ribera d'Ebre suposaria la creació d'uns 700 llocs de treball en la construcció dels parcs eòlics, més un centenar de llocs de treball fixos a les empreses eòliques, i un nombre indeterminat de llocs de treball secundaris. Unes dades sobre creació d'ocupació que, segons Ecologistes en Acció, es basen en informes oficials de la Generalitat i de les empreses del sector, i que contrasten amb els 200 llocs de treball de l'MTC.
Vinculació empresarial
«Si la Terra Alta hem de ser moneda de canvi, ho hauríem de dir els ciutadans de la comarca, i no una entitat en què algun dels seus portaveus ha passat a l'empresa privada, i més concretament a fer de gerent del sector eòlic», va advertir Xavier Fortuño. El portaveu de la plataforma de la Terra Alta va recordar que la majoria dels treballadors en les obres dels parcs són gent de fora, ja que els projectes han estat adquirits per Energies de Portugal. A més, també va rebutjar que Ecologistes en Acció haja afirmat que el 65% dels veïns de la comarca donen suport als parcs eòlics, tot utilitzant dades d'un sondeig «fallit» que les empreses van realitzar el 2006.
El Congrés vota si reinicia un concurs amb nou candidats
El Congrés dels Diputats ha de votar avui una proposició no de llei presentada per ICV i ERC, perquè el govern de l'Estat accedeixi a reiniciar el procés per designar la seu del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears. Els dos partits reclamen un altre procés, «més transparent i participatiu». D'altra banda, la comissió interministerial que elegirà l'emplaçament de l'MTC va publicar ahir al vespre la llista definitiva dels nou municipis candidats: Ascó, Santervás de Campos, Yebra, Villar de Cañas, Zarra, Albalá, Melgar de Arriba, Torrubia de Soria i Congosto de Valdavia. Segons va publicar l'ACN, la comissió ha acceptat les al·legacions de Congosto de Valdavia, un municipi de Palència que primer n'havia quedat exclòs.
Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 23-02-2010 Pàgina 9
Foto: X
Agrairia, i molts agrairíem, que quan EeA dona el seu suport a l'energia eòlica, després d'una mena de xantatge emocional infantil, expliqués a "quina mena" d'energia eòlica es refereix. La que esta propera als llocs de consum e integrada amb espais ja urbanitzats i és totalment respectuosa amb el paisatge i els entorns o, els ferrallots de 120 metres d'altura a 300 Km dels llocs de consum, arrabassant carenes amb pistes de 8 metres, sembrant de línies d'alta tensió les muntanyes i valls del territori i, a canvi, ens deixen almoines de "focs artificials" com a molt.
ResponEliminaSenyors d'EeA, si us plau, expresseu-vos bé ja que cap instal·lació industrial extractiva-monumental és lògica en mig d'espais rurals.
Equació de segon grau: la resposta es molt senzilla i es diu entre altres variables; preu /m2
ResponEliminaI si fa una mica de vent millor que millor.
ResponEliminaMolt beeeeeeeee Ximo; i si no fa vent sempre pots bufar una mica...
ResponEliminaQualsevol cosa abans que la energia nuclear.
ResponEliminaJo lo dels molinets no ho trobo tan malament, sí que és cert que a Montserrat no n'han posat cap. Deu ser que allí no bufa el vent...
Montserrat és un Parc Natural, no es poden posar molinets.
ResponEliminaCrec que, amb escaig, som nuclears, hidraulics, eòlics, tèrmics, fotovoltaics i xipiritiflautics.
ResponEliminaQuan mos paguen per Kw exportat?
I quin preu paguem?
La tomata la paguen millor.
I el Coll de l'Alba és lo cul del món, no?
ResponEliminaPer cert. a l'Assut la van haver de desrequalificar momentàneament per a fer la central hidroelèctrica, no?
Si els molins estiguessin als Ports tindries raó, però les muntanyes pelades del Coll de l'Alba no és cap zona protegida, és un bon lloc per als molins. Si et sembla els posem a les illes Medes, que bufa la Tramuntana.
ResponEliminax2-x1-1=0. Entenc la teva reflexió. La tomata la paguen millor que el KW, però hi ha montanyes pedregoses i ventoses on no es poden plantar tomates.
ResponEliminaTornem al diàleg mal centrat.
ResponEliminaLa questió no és si on son funcionen, o hi ha possibilitat física de posar-se.
El contrapunt és si calia, realment posar-los allí. On, indubtablement, modifiquen el paisatge ebrenc a desenes de kilòmetres a la rodona, entre altres coses.
L'altra és si cal que siguen monstres de centenars de metres d'altura i envergadura.
O cal que siguen parcs industrials ordenats, amb els mateixos paràmetres que els altres?
I la clau més clara: l'energia no s'ha de produir el més a prop d'on es consumeix? O llencem els diners pel camí?
Per cert, el Coll de l'Alba i la Mola Porquera son indrets de bellesa excepcional i de gran riquesa biològica, lloc de pas de nombroses aus, plantes protegides, etc, com tots sabem.
Los molins aquests, beneficien només les companyies especuladores que es venen i re-venen al voltant de les grans elèctriques i encadenant subvencions i subvencions.
Algú se'n recorda del nom de la companyia que va demanar els primers permisos pel "parc" eòlic del Coll de l'Alba? Existeix encara?
Dues dècimes de velocitat mitjana anual és la diferencia del coll de l'Alba, amb altres espais més adients a l'interès comú de la societat i menys impactants.
A la fi, estem emprant un model de desenvolupament eòlic totalment il·lògic, gegantista, on un bé necessari el converteixen en una degradació del territori.
Tant més quan donen una quantitat mísera de llocs de treball local.
I, els beneficis, gestionats pels ajuntaments molts cops, acaben convertint-se en fum, com ha passat al d'Ascó amb els de les Nuclears.
Mal sistema!
Mal negoci pel contribuent ebrenc!
Un transvasament de paisatge i riquesa natural, pel morro!
A Amposta pretenen fer una jugada pareguda. Col·locar dos molins de 120 mts a una vella pedrera no restituïda, al llindar mateix dels espais naturals protegits, a mil metres de la carena del Montsianell.
ResponEliminaCuriosament, a 800 metres d'una zona industrial.
Perquè no posar-los allí? Lo vent,lo mateix.
I en compte de 2 de 120, no podrien ser , una dotzena de 20?
Més petits, menys "acollonidores"?
Emili, ok.
ResponEliminaI de tantes muntanyes pedregoses, per exemple, han d'escollir les carenes? Espais tan "delicats" com son totes les carenes. O els voltants dels pobles, per a que escolten la tabarra "ad seculam"?
Ja us ho dic, les diferències, com a molt son de dues dècimes, però les subvencions es donen en funció de l'estimació de producció i aquesta depèn dels registres de mitjana anual de les estacions de mesura.
Jo no em puc empassar que la conveniència per a l'industrial, "$", sique la mateixa que pel conjunt de la societat. Vaja, seria una causalitat casual!
X2-x-1=0, tot el que dius em sembla molt bé i, fins i tot, puc arribar a estar molt d'acord amb tú. Els teus comentaris reflexen un "coneixement de la causa", almenys a mi m'ho sembla. I és per aquest motiu que el que dius em convenç.
ResponEliminaPerò a les teves intervencions, i sota la meva modesta opinió, li veig un petit "pero": no ens dius quina és, sota el teu parer, la solució més adeqüada a tot plegat.
Si no és bona l'energia eòlica i la nuclear tampoc està gaire ben vista, quina és doncs la solució??
Això de que impacta menys una dotzena de aerogeneradors de 20 metros que 2 de 120, és com a minim discutible, sense entrar, que jo no ho se, si fa el mateix vent a 20 que a 120 metros.
ResponEliminaEfectivament Ximo. Jo sempre he estat antinuclear, però vull que els meus electrodomèstics funcionen. Algun peatge hauré de pagar.
ResponEliminaCal produir energia elèctrica i la eòlica em sembla una bona opció.
On s'ha de produir?
Els pantans on s'instal.len? On hi ha un riu.
Els parcs eòlics on s'instal.len? On fa vent.
Sembla de perogrullo, però sovint s'oblida.
És un inconvenient tenir fonts de producció energètica en un municipi?
Sí, ja sigui eòlica, hidràulica, de cicle combinat o térmica.
Calen compensacions pels inconvenients? Perquè no.
Perquè es va suprimir el cànon energètic? Per l'entrada d'Espanya a la Unió Europea.
Què és l'impost sobre electricitat? Un impost que grava la producció elèctica, que se'ns repercuteix com abonats.
On va a parar la recaptació d'aquest impost?
A les arques de l'Estat.
Podria reinstaurar-se el cànon energètic com a mesura correctora del desequilibri territorial? Perquè no. Ara som productors i tan sols patim els inconvenients.
Donar-se de baixa d'Ecologistes en Acció?
ResponEliminaEs broma, com Cassen, mitja volta.
De vegades, als mercats setmanals, venen unes ulleres, barates, que fan que quan mires una muntanya veigues una muntanya i no €€€€€€€€€€€€€€€.
La reducció del gegantisme es un mer problema tècnic. La reducció o canvi de destí dels beneficis és més complicat. Polític potser, però també ciutadà directament, ja que son els nostres imposts els que omplen les butxaques d'Enel, Iberdrola & CO's.
I la Catalunya vella, que mos mata a tots los "conquerits". Tanta gana, tanta gana!
Responia a I Au!
ResponEliminaM'ho he deixat.