15 de febrer del 2010

L'Ajuntament de Tortosa retalla el padró i la població estrangera recula al 22,8%

El municipi s'allunya dels 40.000 habitants amb una política més restrictiva d'empadronament i torna a l'índex d'immigrats de fa quatre anys.

«Ciutat mediterrània de les tres cultures.» Aquest és l'eslògan turístic amb què Tortosa evoca el seu passat medieval, marcat per una convivència més o menys pacífica de jueus, musulmans i cristians. Però la realitat del 2010 és que a Tortosa hi convivien, divendres passat, 36.574 persones de gairebé un centenar de nacionalitats. En aquest sentit, les dades més recents del padró municipal indiquen que 8.357 persones, el 22,85% dels veïns censats, són estrangeres. A més, durant el mes de gener i els primers dies de febrer Tortosa ha donat de baixa del padró més de 200 persones. A causa de la crisi econòmica, però també com a conseqüència de la nova política d'empadronament de l'Ajuntament, de CiU i ERC, el padró de Tortosa ha baixat per sota dels registres del desembre del 2006, quan hi havia 9.375 estrangers i un índex de població immigrada del 24,1%. Tortosa es torna a allunyar del somni d'assolir els 40.000 habitants.

L'alcalde, el convergent Ferran Bel, ha hagut de defensar la nova política d'empadronament. El desembre passat, el síndic de greuges, Rafael Ribó, va recomanar a l'Ajuntament que no exigeixi la cèdula d'habitabilitat dels pisos per empadronar els nous veïns. «Tots els habitatges tenen l'obligació de disposar d'una cèdula d'habitabilitat, i la Generalitat hauria de vetllar perquè en tinguin, ja que és una manera de garantir que els habitatges tenen les mínimes condicions per viure-hi», va afirmar Bel. Fa tres anys, la població estrangera de Tortosa voltava 27% del total, i l'alcalde va decidir que calia «posar ordre en el padró». El govern municipal de Bel va detectar que en el mandat anterior, amb alcalde del PSC, hi havia hagut empadronaments massius, ja que només calia un rebut de l'aigua o de la llum per poder inscriure's al cens municipal. «Hi havia un autèntic desgavell, amb nouvinguts que arribaven a Tortosa per les facilitats que l'Ajuntament posava per empadronar-se», va recordar. L'alcalde va assenyalar que fins i tot es van generar situacions insòlites, com ara l'arribada massiva d'immigrants amb autocar fins a les mateixes portes de l'ajuntament.

«Les mesures no eren només per als estrangers, sinó per a tothom, i dins de la llei», remarca la regidora d'Acció Social, Anna Algueró. «Amb la nova política d'empadronament s'ha frenat l'arribada de nouvinguts, però sobretot ens volem assegurar que la gent viu en condicions dignes», afirma. Algueró recorda l'obligació de renovar la cèdula d'habitabilitat de tots els habitatges cada deu anys, i que l'Ajuntament també exigeix aquest certificat als veïns autòctons, per exemple, si canvien de domicili o si volen empadronar un familiar a la localitat. En aquest sentit, el principal objectiu de la mesura és evitar la sobreocupació dels pisos, ja que l'Ajuntament havia detectat un centenar d'habitatges sobreocupats, que constaven com a domicili de més de deu persones. El cas més greu va ser el d'una veïna que, fins que no la van descobrir, va arribar a empadronar 57 persones com a residents al seu domicili, al barri de Remolins.

Abusos i especulació

«El que no podíem permetre és que en un pis de 50 metres quadrats visquessin 15 persones», precisa Algueró. A banda d'això, la regidora d'Acció Social apunta que de l'ampliació dels requisits per empadronar-se a Tortosa, «se n'han queixat més els autòctons que els nouvinguts». Però també cal tenir en compte que la majoria dels habitatges sobreocupats, gairebé en estat de ruïna o sense aigua ni llum, són al nucli antic. Pisos buits que els veïns havien abandonat durant els anys vuitanta i noranta, quan es van traslladar als barris nous de la ciutat, i que els immigrats van llogar o comprar, moltes vegades a uns preus abusius. «També per llogar o vendre una casa, cal una cèdula d'habitabilitat, perquè moltes vegades hi ha accidents perquè tant les cases com les instal·lacions no estan en bones condicions», diu. Algueró lamenta que, durant els últims anys, s'hagi abusat dels nouvinguts, i hi afegeix que hi ha gent que ha comprat pisos i els ha sobreocupat imposant uns lloguers abusius. «A Tortosa s'ha fet un gran negoci a costa dels immigrants; hi ha gent que fins i tot els ha obligat a pagar-se la cèdula d'habitabilitat», denuncia Algueró, que també recorda que la policia local va detectar un grup de nepalesos que vivien «esclavitzats», ja que «treballaven a canvi d'un sostre i d'un plat d'arròs». La regidora també acusa les caixes i els bancs d'haver agreujat l'especulació immobiliària amb la població immigrada. De fet, a Tortosa s'han arribat a atorgar hipoteques milionàries sobre cases en estat ruïnós, com ara la que es va esfondrar la nit de Nadal del 2005 al carrer de Sant Felip Neri. En aquell cas, fins i tot es va revendre un pis ja desallotjat, per 66.000 euros. «Un dia, un banc ens volia cedir, amb finalitats socials, uns quants pisos que tenia embargats –recorda Algueró–, però no en vam poder aprofitar ni un, ja que tots els habitatges eren ruïnosos», adverteix.

Crisi i pla d'immigració
La regidora d'Acció Social afirma que, a conseqüència de la crisi, els que han notat més la falta de feina són els nouvinguts. «Cada dia rebem molta gent necessitada, i no només immigrats», recorda. A més, els processos de reagrupament familiar han estat tan lents, que molts pares han quedat sense feina just quan la dona i els fills han pogut venir del país d'origen. A més, els acomiadaments de la població autòctona han afectat indirectament les dones nouvingudes, ja que moltes famílies ja no necessiten ningú per fer les tasques domèstiques o per tenir cura de la gent gran. En aquest sentit, explica Algueró, els treballs de redacció del pla local d'immigració de Tortosa han coincidit amb la crisi. «Farien falta plans d'immigració més generals i gestionats, amb més recursos, a través dels ajuntaments; però sobretot el que necessitem és una reindustrialització i recuperar els llocs de treball que s'han perdut», considera la regidora. «Cal posar-nos en la seua pell, i no fer veure que els immigrats no existeixen», conclou Algueró.

28 comentaris:

  1. Tortosa té un problema amb la immigració i algú s'ha de pendre amb serietat el tema. S'ha de primar als bons immigrants i castigar als que no ho són així com es castiga als nacionals que no són bons ciutadans. I es que no podem permetre que en un mateix pis visquin 10 persones, no podem permetre que les vacances de nadal es diguin vacances d'hivern per no ofendre als nouvinguts. En definitiva crec que és hora de tractar amb mà dura tot el tema dels immigrants.

    ResponElimina
  2. Suposo que el que volies era amollar l'ultima frase i per quedar be ens has dit les altres, perquè de fet son una mica contradictòries no, Gutijaume?
    Respecte a les festes de Nadal, jo diria que la proposta, de la que ja no se'n ha parlat més ( lògicament ), no era per raons de no ofendre als nouvinguts, entre altres coses perquè de nouvinguts n'hi han molts que tenen el Nadal com cosa pròpia, sobre tot d'Europa i Amèrica.

    ResponElimina
  3. Només preguntaré una cosa. Realment creieu que hi ha menys estrangers a Tortosa?

    ResponElimina
  4. los diumenges per la tarde fa fredat passejar-hi....

    ResponElimina
  5. Estic d'acord amb Guti amb una cosa: al que lloga pisos patera que li caigue tot els pes de la llei, sigue immigrant o "nacional". Dit això, jo no veig cap problema important d'immigració, si els diumenges se'n veuen més que altres dies és perquè potser no tenen altres coses a fer. Al Ribera diumenge matí està ple de "nacionals" i pràcticament zero immigrants. Tampoc veig immigrants que vagin el cap de setmana a esquiar,o a caminar als Ports o a la caseta de l'Ampolla. Que raros que són.

    ResponElimina
  6. Independentment de si hi ha mes o menys immigrants a Tortosa, jo lo que no entenc es la política del govern en immigració.
    Els nacionals, o jo almenys em sento en inferioritat de condicions. Pel sol fet de ser immigrant es gaudeixen d'uns privilegis que jo no tinc. Ajuts, escolarització de nens, etc...
    Ves tú al seu país a vore que et donen.
    I no estic en contra dels immigrants, però tenim uns polítics que no afronten els problemes de cara.

    ResponElimina
  7. Te confons, Dr Porcsche. Els ajuts que reben no són pel fet de ser immigrants, sinó pel fet de ser més pobres que tu.

    ResponElimina
  8. Dr. Porsche; el tema que acabes de descriure esta totalment a les antípodes del que ara es qualifica com “políticament correcte”. I es que la hipocresia sempre ha estat una actitud rendible electoralment.

    ResponElimina
  9. Continuo veient-me en inferioritat.
    He sigut autònom, ara estic parat i sense cobrar res. La dona no te una nomina per tirar petards els chiquets, etc...
    L'altre dia vaig anar l'inem a preguntar si a mi hem tocaven els famosos 420 €, sabeu que hem van dir? Que si em digues Mohamet si que en tindria.
    Es esta la hipocresia que no soporto de la política. Ja se que els immigrants no tenen cap culpa, però jo, pago, pago, i pago. I si em quedo sense feina...
    Per no parlar d'altres injustícies que veig des de el meu punt de vista esclar.
    Però com diu Mc Calan, expresar aquestes opinions no estan ven vistes. I no se per que?, es una realitat més.

    ResponElimina
  10. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  11. Dr. Porsche: nomes puc dir-te que t’entenc. Una abraçada

    ResponElimina
  12. Moltes gràcies, Mc Calan.

    ResponElimina
  13. Dr. Porsche
    Jo tinc una nomina com la teva dona, per a no tirar coets, i la meva dona, com tu, no cobra paro, perquè no te dret, també com tu, ella no ha anat a preguntar si tenia dret als 420 €, perquè no en té.
    Si Mohammed te dret als 420 € deu ser perquè ha cotitzat, perquè si li ha acabat l'atur i reuneix els requisits, no perquè sigui pel fet de ser immigrant. I el funcionari/a que et va contestar d'aquesta manera, aquestos que tant presumeixen d'haver passat unes oposicions, no te cap sentit de la responsabilitat ni professionalitat.

    ResponElimina
  14. Es diuen tot tipus de barbaritats sense cap fonament, un clàssic és que a urgències els deixen passar abans que als nacionals. Llegendes urbanes, que molta gent lamentablement es creu. Suposo que Caritas i altres ONGs reben ordres del govern per no ajudar els nacionals. I els metges i infermers també estan conxorxats. Tots deuen ser d'IC suposo ? O de SOS Racisme ?

    ResponElimina
  15. A tots aquests "megachuliguais" que tan defensen i proclamen als quatre vents la igualtat i els drets, els voldria veure una temporadeta com jo vaig estar a un país arab el nom del qual no em vull recordar....
    Llavors, després d'aquesta temporadeta, seria interessant veure la seva opinió en aquest mateix blog al respecte de tot plegat.
    Canviaria? Potser....

    ResponElimina
  16. Jo sóc de Tortosa i per raons de treball em vaig tenir que empadronar a Burgos temporalment

    Quan he tornat tenim que pagar 1500 euros a un arquitecte per a que renove la cél.lula d'habitabilitat, ja que caduca als 15 anys. Al final per poder votar aquest any la Generalitat m'he d'empadronar a Tarragona.Per supost no me cal gastar 1500 euros per a ser Tortosí.

    Em sembla bé que es prenguin mides pels abusos, pero que no perjudiquen els que som d'aquí de tota la vida i volem que els nostres impostos vagin a Tortosa. Em será difcil votar al Sr. Bel tenint que pagar 1500 euros per a fer-ho.

    ResponElimina
  17. Estic indignat per la deriva d’aquests comentaris. L’empadronament no sols dona avantatges als empadronats (targeta sanitària, escolarització, etc.) si no també als Ajuntaments que reben els fons en funció dels seus habitants, així que amagar-los sota l’ala es tirar-se pedres a sobre. Com en el cas del post anterior, tinc un amic emigrant empadronat a una ciutat propera que en realitat esta vivint a Tortosa, lo irònic d’aquets casos es que rep les ajudes qui no te les despeses. Algú em pot explicar quin benefici en traiem els tortosins de la política de posar pals a les rodes dels emigrants? Tenim que mantenir la ciutat, inclòs el seu govern, amb els diners de tots, també amb els dels emigrants que treballen i cotitzen, que segur que ni han uns quants.

    ResponElimina
  18. Per això mateix s'ha de diferenciar el bon immigrant del mal immigrant.

    ResponElimina
  19. I au, et faré una analogia a veure si ho entens. Imagina't l'Espanya de Franco, i els immigrants que van anar a Belgica, Suissa, França ... a treballar. Hagués sigut just culpar aquells immigrants de la dictadura franquista ? Sigues sincer. Que hi hagi paisos àrabs on no es respecten les minimes garanties democràtics no vol dir que nosaltres haguem de fer el mateix.

    ResponElimina
  20. Crec que la vida dels immigrants espanyols i la dels actuals immigrants arabs, sudamericans o de la conxinxina és molt diferent.

    Segurament tots aquells que van creuar els Pirineus després de la guerra civil no van rebre cap subvenció estatal, no los hi pagaven els llibres escolars dels seus fills, ni el carret per passejar-los, ni les ulleres etc.

    Les xifres que actualment es paguen a inmigrants i associacions d'inmigrants en forma de subvencions són verdaderes burrades, t'estic parlant de quantitats realment exagerades, i que en aquests temps encara ho pareixen més. Qui té més facilitats per rebre ajudes, una família espanyola o una inmigrant?

    No sería millor invertir en investigació, en sanitat...? No sería millor que els metges no tinguessin que emigrar a altres paísos europeus o creuar el charco direcció amèrica i no tenir que contractar desprès metges estrangers? (per ficar un exemple).

    ResponElimina
  21. Amb la diferència, Lluis, que els inmigrants espanyols anaven perfectament documentats i com a corderets al matadero, i els que ens venen per aquí ho fan en pateres i al tún-tún.
    Això és un cachondeo i un descontrol total!!
    A mi no m'has de convèncer de res... tinc ulls per veure les coses.

    ResponElimina
  22. Com es pot comparar l'immigració del franquisme amb l'actual??
    No té res a vore. Els immigrants del franquisme no tenien altre remei que integrar-se (de veritat), estic segur que no o ban tenir tant fácil.
    Jo no dic que els nouvinguts no en necessitin d'ajuts, però els nacionals que ho estem passant malament no reben el mateix tracte ni de broma.

    ResponElimina
  23. Ho pregunto de la manera mes honesta.....Algú pot demostrar amb proves que una persona EXACTAMENT amb les mateixes circumstancies econòmiques i familiars que sigui immigrant, rebrà més prompte un ajud o subvenció que una d'aquí?. Francament, vull negar-me a creure-ho, però si fos així, ho rebutjo i ho trobaria realment escandalós.
    I sent políticament incorrecte, i endinsant-nos en territoris perillosos, també voldria dir que és humanament comprensible que, tot i l'aplicació dels barems corresponents, si a una persona d'aquí li neguen un ajut per uns euros i al mateix temps veu com li donen aquest ajut a una altra "estranya" de país, llengua, cultura etc s'ho pugui prendre com un cert greuge.
    Res més allun de la meva intenció de negar ajuts i serveis socials en funció d'orígens. Ara be, veritat que a Espanya 40 milions de nouvinguts no hi caben? Veritat que una família que hagi aculli't un jove immigrant un mes a l'estiu, si entra en una greu crisi i amb pocs recursos, l'any següent no en podrà acollir a un altre? Aquesta família que serà, racista, egoista, xenòfoba?
    No cal buscar raons estranyes ni polítiques, nomes raons de supervivència. Algú ha viscut temps previs a tancaments i/o regulacions de plantilla d'alguna empresa? Pos el qui ho hagi viscut ja sap que les mirades de reüll per desconfiances i recels son l'habitual, i no cal haver nascut en llocs diferents, inclús sent del mateix carrer de tota la vida i del mateix color de pell i polític. Perquè? perquè no n'hi ha per a tots.
    Mentre tant, a mi, nosa no me'n fa ningú.

    ResponElimina
  24. Ximo no t'escarrassis, hi ha prejudicis tan arrelats que ni amb les dades a la mà les podràs canviar. Poso un link d'un mitjà gens sospitos d'esquerranisme (ni bonisme, ni hippisme, ni megachupiguai-isme) com Expansion. I qui vulgui que el llegeixi, me la porta molt fluixa.

    http://www.expansion.com/2010/02/02/economia-politica/1265134453.html

    ResponElimina
  25. Un altre link que desmunta el mite de la emigració espanyola dels 60:

    http://sauce.pntic.mec.es/jotero/Emigra3/cuantos.htm

    El grafic de la secció "Los otros emigrantes: las redes migratorias y los piratas." és molt significatiu.

    ResponElimina
  26. Lluis, pos per a mi, les coses com siguin, no crec que les dades ( del 2006, per cert ) que apareixen a l'article que he llegit del teu enllaç a EXPANSION contemplin els ajuts de menjadors escolars, llibres etc., i més aviat es refereixen a grans xifres de cotització a la Seguretat Social, IRPF, prestacions per atur, assistència sanitària, pensions etc. que, per altra part, cal dir, que es on esta el gruix important, però del que la gent es queixa es del que es pot rebre del Consell Comarcal o Ajuntament. Ho dic pel que sento, tampoc asseguro res. Per això demanava proves.

    ResponElimina
  27. Article d'avui mateix, on Ferran Bel reconeix *explicitament* que el mite de les ajudes existeix.

    5 alcaldes debateixen sobre immigracio

    ResponElimina
  28. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta