Aquest decàleg posa de manifest la manca d’aplicació de la Directiva Marc de l’Aigua i una mala planificació hidrològica.
El document s’ha presentat en el marc de la Conferència Internacional sobre la Sequera realitzada a Madrid el 18 i 19 de febrer.
Les entitats COAGRET, Cuenca Azul, DEPANA, Ecologistes en Acció, Fundación Nueva Cultura del Agua, Greenpeace, IPCENA – Ecologistes de Catalunya, Plataforma en Defensa de l’Ebre, Red del Tajo, SEO/Birdlife, WWF, Xarxa Per una Nova Cultura de l’Aigua i Xúquer Viu, han subscrit un decàleg per abordar des de la societat civil l’escassetat d’aigua i la sequera.
La Directiva Marc de l’Aigua (DMA) estableix com a objectiu fonamental la protecció i la conservació de la qualitat ambiental de totes les aigües (rius, aqüífers, zones humides, llacs i aigües costaneres), amb la finalitat de garantir els usos sostenibles de l’aigua a mig i llarg termini.
Aconseguir el bon estat de les aigües suposa recuperar la qualitat dels ecosistemes aquàtics pels que continuen prestant una àmplia gamma de serveis socials, econòmics i ambientals que contribueixen a mantenir i millorar el benestar a les nostres societats. En el cas de la Regió Mediterrània, on s’emmarca Espanya, aconseguir l’objectiu del bon estat requereix disminuir la pressió humana sobre els ecosistemes aquàtics, adaptant els nostres usos a la seva sostenibilitat.
Utilitzar les sequeres com a justificació per no aplicar la DMA adequadament als països mediterranis és contraproduent i no farà sinó incrementar la nostra vulnerabilitat front aquest tipus de fenòmens. En aquest sentit, les organitzacions signants manifesten:
Cal diferenciar entre sequera i escassetat d’aigua.
La DMA ofereix un marc adequat per a la gestió eficaç dels fenòmens de sequera.
La planificació hidrològica haurà de servir per establir un enfocament estratègic front les sequeres.
S’ha d’implantar règims de cabals ecològics elaborats amb criteris científics rigorosos que contribueixin al bon estat de les aigües i permetin que els rius arribin al mar.
És necessari revisar els drets concedits d’ús d’aigua per adequar-los als recursos disponibles una vegada assegurat el bon estat dels ecosistemes aquàtics.
L’aigua estalviada per l’aplicació de tecnologies més eficients ha de revertir als ecosistemes per augmentar les reserves estratègiques.
La gestió de la demanda d’aigua ha de primar sobre els increments de l’oferta.
Es necessiten tarifes que recuperin els costos reals de l’ús de l’aigua i una major transparència respecte a qui paga els serveis de l’aigua.
Les polítiques sectorials han de tenir en compte els límits de disponibilitat d’aigua i contribuir a l’objectiu del bon estat de les aigües.
És necessària la progressiva reconversió del regadiu i posar en funcionament estratègies alternatives de desenvolupament rural.
Aquest decàleg ha estat presentat en públic a Madrid, aprofitant la celebració de la Conferència Internacional sobre escassetat d’aigua i sequera, organitzada en el marc de la presidència espanyola a la Unió Europea el 18 i 19 de febrer de 2010.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.