Sóc mare d’una xiqueta de disset anys, que quan era menuda i volia qualsevol cosa i jo li deia que no tenia diners, sempre deia el mateix: “...pos vés al caixer i treu pessetes”.Era una frase que ens feia molta gràcia als de casa i que parlant amb altres mares coincidíem en què els seus fills també ho deien. Els costava entendre que els diners del caixer no eren infinits i que només si primer en posaves després en podies treure i gastar en coses que foren veritablement necessàries.
Aquests dies que hom parla de la pujada de l’IVA m’ha vingut al cap el que em deia la meva xiqueta, perquè hi ha persones que sembla que pensen igual, és a dir, demanen al Govern més cobertures socials (augmentar despeses) però no pot augmentar els seus ingressos (impostos). Sembla que també pensin que el Govern té un caixer automàtic d'on es pot treure diners sempre que vulgui sense posar-ne abans.
Els impostos no són una meta, són un instrument de la política econòmica que els governs tenen per atendre les necessitats del país i dels ciutadans en cada moment. Fins ara, el Govern socialista els havia abaixat perquè l’economia creixia, però ara és necessari pujar-los una mica perquè a pesar de la crisi hem de fer front a l’augment de la despesa en protecció social (ara és quan més ho necessiten els que estan a l’atur )i hem de reduir el dèficit públic, que ha augmentat per la pèrdua d’ingressos i també, en gran part, perquè el Govern va decidir augmentar la protecció social el 2008 i 2009, precisament per no deixar a ningú abandonat sense cap mena d’ajut.
Tenim tres tipus d’IVA: el general,el reduït i el super reduït. A partir del juliol, el general passarà del 16% al 18% (un rebut de telèfon de 60€ passarà a ser de poc més de 61€). El reduït, que és el que s’aplica a la majoria d’aliments que comprem o a l'habitatge, passarà del 7% al 8% . I l’IVA super reduït no pujarà. Aquest és l’IVA que s’aplica entre altres als medicaments, als aliments de primera necessitat, al llibres, als vehicles per a minusvàlids i als Habitatges de Protecció Oficial.A més, el Congrés ha aprovat rebaixar l’IVA a les obres de rehabilitació, per tal d’ajudar a crear llocs de treball al sector en que més ha augmentat l’atur.
Amb aquesta pujada, el Govern preveu recaptar 5.150 M€ , una quantitat amb què, per exemple, es poden financiar 490.000 pensions de jubilació anuals; 2.043.000 Rendes Bàsiques d’Emancipació anuals, per als joves; 827.000 prestacions a persones amb dependència de màxima severitat durant un any, i un terç de la inversió pública en R+D+i.
Tot i la pujada, Espanya té l’IVA més baix d’Europa, ja que el tipus general mitjà és del 20%, encara dos punts més del que tindrem. El reduït del nostre país (8%) és dels més baixos de la UE, a Portugal és del 12% i a Italia és del 10%. El tipus super reduït a molts països no existeix.El Govern treballa per sortir de la crisi, consolidar la recuperació econòmica, tornar a crear ocupació i reequilibrar els comptes públics.
Lluïsa Lizarraga és regidora d'Amposta
i Diputada pel PSC al Congrés dels Diputats.
Es veritat que si no en poses no en pot treure. Precisament d’això es queixa el mercat, dons els fets estan demostrant que la demanda esta parada i cada cop son mes les botigues que pleguen per manca de vendes. Suposo que per vostè son ben evidents els motius pels quals hi ha una retracció de la demanda, i no cal enumerar-los un per un , però la gent no arriba a fi de mes, i fan “figueretes” en un context d’economia de subsistència.
ResponEliminaUn 20 % d’aturats son molts aturats i cada cop la gent mira mes lo indispensable fins i tot amb marques blanques que han sofert un notable increment de vendes per ser mes econòmiques, i cada cop mes es refusa lo superflu per no poder assumir el concepte “caprici”.
Amb aquest context una pujada de l’IVA de dos punt en determinats productes farà contraure encara mes el consum. No podem creure’ns que tothom passi amb pa i llet que com productes qualificats de basics conservaran un IVA reduït i els efectes perversos d’una pujada de l’IVA no es faran d’esperar.
El que no es pot fer mai en un context de crisi, es voler mantenir les inversions i les despeses al mateix ritme de quan hi havia vaques gordes, i es precisament aquí on s’ha de retallar. Un augment de l’IVA amb efectes exclusivament recaptatoris i per eixugar el dèficit, esta desaconsellat per quatre premis Nobel d’Economia, dons segons ells col•lapsarà mes encara un consum que esta sota mínims.
Mc. Calan, ara no perquè estem en època d'abstinència, però quan passe setmana santa, si trobes alguna cosa positiva que facin els que manen tant a Catalunya com a Espanya, ja m'avisaràs que ens fotrem un pollastre en plomes.
ResponEliminaLo de la pujada dels carburants de més D'UN 25 % des de la mateixa setmana de l'any passat, aixo com ho trobes? O es que no és pot atribuir directament al govern?. Ara dis-me que si abaixe-xin el percentatge d'impostos al carburant, podria ser més barata.
Jo, francament, no puc assegurar que aquesta mesura no "farà contraure encara mes el consum", però cal suposar que d'entrada no s'ha fet amb aquesta idea i de premis Nobel, com tu saps, n'hi ha de tots els colors i no tots diuen el que van dir els que van sortir a TV3, que deu ser als que et refereixes. A més a més també s'ha dit que seran molts els que no ho repercutiran al consumidor final i ho assumiran ells mateixos contra el seu compte de resultats.
Si aquest increment de l'Iva fa apuntalar encara més determinats serveis o prestacions, a mi ja em va bé.
Quant al manteniment del nivell de les inversions i despeses en temps de crisi, estaríem d'acord en posar la lupa més que mai ( abans també ) a tota aquella despesa supèrflua i improductiva; ara, les inversions no deixa de ser una altra manera de crear riquesa i treball. No se si hi ha algun Nobel que ho digui.
La pujada del 25 % dels carburants evidentment son atribuïbles a la demanda i als rumors d’un Peak Oil mes proper del que s’esperaven, la autorització de Obama a noves prospeccions a Texas i al Oest d’Alaska ho avalen. El tipus impositiu de moment segueix essent el mateix, i cap estat vol renunciar a tros de pastis que li correspon, (jo tampoc ho faria).
ResponEliminaQuan al tema del pollastre amb plomes, t’ho agraeixo molt però prefereixo un ternasco o ara que ve l’estiu una moixarra a la sal.
no sóc cap mena d'expert, per sort, però sempre em xoca que parlem sobretot de com "financiar" milions i millons de aturats, més que com els podem crear treball.
ResponEliminaque us vagi ve el pollastre, o moixarra !
Mc Calan, tu el que ets és un sibarita, home.
ResponEliminaAra, fent una mica de demagògia, ja és significatiu que el que defensa la pujada d'iva es fotigue el pollastre, i el que ho rebutja, li fotigue al ternasco i la moixarra.
Acabes de definir molt be amb el teu exemple els efectes de la contracció de la demanda en funció de l’IVA.
ResponEliminaRellegint la exposició de Lizárraga tinc que manifestar que m’ha sorprès per contradictòria i irreal.
ResponEliminaEs quan la economia va be que s’han de pujar els tipus impositius i no al inrevés. La funció esta en trobar-li la modulació adient per no estrangular la activitat econòmica i una política social sense activitat econòmica, es impossible i a mes a mes es la ruïna d’un país.
Es veritat que el Govern es pensa que te un caixer automàtic , a raó de les seves desbaratades inversions i politiques de subsidi, i el realisme sempre superarà al “buenisme” de qui fomenta l’ajut per l’ajut. Nomes es pot sortir d’aquesta situació si reconeixem al subsidi com l’excepció.
Els disbarats que diu Lizárraga podem assimilar-los als incompliments sistemàtics dels mateixos subsidis, ajuts o subvencions que l’Administració diu que atorga.
Un exemple clar son els ajuts derivats de la Llei de la Dependència, que per manca de pressupost, fins i tot s’està plantejant la seva moratòria.
Un altre exemple podrien ser determinades subvencions per fomentar l’activitat econòmica com el Pla Renovat d’aïllament tèrmic i acústic de vivendes on, sinó recordo malament hi havia una subvenció de 130 €/m2 de superfície aïllada, i que segon referències es fa difícil el seu cobrament.
En definitiva, podríem descriure determinades línies d’ajuts que a l’hora de la veritat no s’acaben de materialitzar. Ara em ve a la memòria també la renda d’emancipació..etc etc
Efectivament Sra Lizárraga, els impostos no son uns meta sinó un instrument, ara be, aquest instrument no sona! Trobo perfecte que en l’actual situació econòmica no es deixi desemparat a qui realment ho necessita, però li repeteixo que això hauria de ésser l’excepció, dons tal com anem aviat anirem tots farem com la seva filla i li demanarem que vagi al caixer automàtic perquè no podem arribar a fi de mes.
Es podria aplicar en els casos esmentats abans la progressivitat de la Nova Llei contra la morositat?
ResponEliminaL’Administració no tant sols es morosa front els seus proveïdors i empreses de serveis, que en les millors del casos paguen quan volen, sinó que també ho es vers el ciutadà, dons son publiques i notòries les dificultats per cobrar, una subvenció, un ajut, una beca i fins i tot determinat tipus de subsidi, mentre tu no t’encantis en pagar una multa, un IBI, un IVA, un IRPF, etc etc...
Sra Lizárraga; la responsabilitat sempre va en dues direccions....
ResponElimina