Les Terres de l'Ebre, en defensa de l'Arc Mediterrani a València

Les Terres de l'Ebre han tingut avui un paper destacat a València, en el marc de l'Acte pel Reconeixement Europeu de l'Arc Mediterrani, que ha organitzat aquest matí l’Institut d’Economia i Empresa Ignasi Villalonga. L'acte ha tingut lloc al Palau de Congressos de València, i ha comptat amb el suport de diverses entitats socioeconòmiques, cambres oficials, sindicats, patronals, autoritats portuàries i universitats del País Valencià, Illes Balears, Catalunya, Andorra i la regió francesa dels Pirineus Oriental i Languedoc-Roussillon. El president de la Cambra de Comerç de Tortosa ha estat l'encarregat de defensar el caràcter de cruïlla de les Terres de l'Ebre i la importància de l'eix Castelló-Tarragona amb una conferència. A l'acte també hi han assistit el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Lluís Salvadó; l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel; els senadors Joan Sabaté i Pere Muñoz; el diputat Xavier Pallarès, diversos alcaldes i els presidents dels consells comarcals de la Terra Alta, del Baix Ebre i de la Ribera d'Ebre, entre d'altres.

Els presents han ratificat un acord pel reconeixement de l’Arc mediterrani durant la cloenda, que ha comptat amb la participació del conseller de Medi Ambient i Mobilitat del Govern balear, Gabriel Vicens; del ministre d’Ordenament Territorial, Medi Ambient i Agricultura del Govern d’Andorra, Vicenç Alay; del conseller de Política Territorial i Obres Públiques del Govern català, Joaquim Nadal, i del conseller d’Infraestructures i Transport del Govern valencià, Mario Flores.

Tot seguit, podeu llegir íntegrament la intervenció de José Luis Mora:

Per proximitat geogràfica i cultural, i també per compartir un teixit empresarial, i una estructura productiva de béns i serveis molt similar, els negocis entre Catalunya i el País Valencià, són i han de ser necessàriament intensos. Les sinergies són evidents, i els empresaris del sud i del nord, hem sabut aprofitar aquesta complicitat, per bastir una balança comercial prou equilibrada i sòlida. Però cada pas per enfortir aquests mercats, esdevé feixuc, quan els empresaris ens enfrontem a entrebancs greus, en la punta de llança de les relacions comercials, com es el problema logístic.

Tan a prop però tan lluny, els nostres negocis topen cada dia, amb una frontera interna fins ara infranquejable: l’eix Castelló-Tarragona, l’etern coll d’ampolla ferroviari, que interromp la correcta circulació de les nostres mercaderies, tant en el mercat interior, és a dir, entre Catalunya i el País Valencià, com en el mercat exterior. La sortida de mercaderies des de qualsevol fàbrica en territori valencià, es complica extremadament, per la manca d’una connexió directa que doni sortida a Europa, a través de Catalunya. I Catalunya topa amb el mateix problema, quan ha de distribuir en terres valencianes. 

Castelló-Tarragona, és el tram de l’eix mediterrani, que reclama amb més urgència, inversions i la millora de les seves actuals capacitats operatives. A la necessitat de duplicar la via, per agilitzar i fer més segur el pas dels combois, cal afegir-hi la d’aplicar de manera immediata, l’ample de via europeu. El gran volum de trànsit de passatgers i mercaderies, que suporta aquesta línia, i l’existència de ports molt pròxims i de primera magnitud, com ho són, els de València, Castelló, Tarragona i Barcelona, així com el reivindicat port dels Alfacs, posen en safata, si se sap aprofitar, una oportunitat d’or per obrir el camí directe a Europa.

Aquest coll d’ampolla, ha estat històricament abandonat per les administracions, pensant, potser, de manera molt equivocada, que el tap ferroviari, només perjudicava unes poques empreses de la zona. Ara però, comencem a percebre un cert interès per resoldre aquesta errada. Tot just fa un any, Foment licitava el concurs de l'estudi informatiu, entre Castelló i Tarragona, per executar una nova doble via d'ample europeu, i alta velocitat.

Fou una bona notícia, però no n’hi ha prou a fer estudis informatius per sortir del pas. Cal dissenyar un pla de futur, per a les infraestructures de transport entre Castelló i Tarragona, que garanteixi la possibilitat de desenvolupar plenament, les relacions comercials entre els dos territoris, i també com no, cap a Europa, sense veure’ns limitats per una via de tren tant obsoleta com l’actual. Ja no podem esperar més. El Corredor Mediterrani, ha de ser una realitat econòmica, sense colls d’ampolla ni discontinuïtats que limitin la nostra activitat. Som forts en el sector dels transports, els productes agrícoles, la construcció i les infraestructures, però també en el tèxtil i el moble, entre d’altres. Es tracta d’activitats econòmiques, que ens obliguen a caminar en direcció a Europa, i ser-hi presents en les mateixes condicions de competitivitat, que els nostres col·legues europeus. Altrament, aquests sectors acabaran morint, si es tanquen en el mercat interior.

En la meva condició de president de la Cambra de Comerç de Tortosa, vull també deixar constància en aquest acte, de la realitat de les Terres de l’Ebre, una de les futures vegueries de Catalunya, conformada per un total de 52 municipis, agrupats en 4 comarques: la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Baix Ebre i el Montsià, i amb prop de 200.000 habitants repartits de forma desigual pel territori.

Les quatre comarques que formen la vegueria de l’Ebre, amb la ciutat de Tortosa com a capital, estan situades a l’encreuament entre el corredor del Mediterrani i el corredor de la Vall del riu Ebre, i tenen una ubicació geogràfica excepcional, perquè són cruïlla entre Catalunya, Aragó i el País Valencià.

Un territori que reclama, entre altres, l’elaboració d’un pla director, que solucioni el dèficit dels serveis ferroviaris, i impulsi l’estació de l’Aldea-Amposta-Tortosa, com el nucli central de les comunicacions ferroviàries de la vegueria de l’Ebre, i que inclogui l’aturada dels trens Euromed, a l’estació de l’Aldea.

Des de les Terres de l’Ebre, amb diàleg i consens, també es reclama el desdoblament de la carretera N-420 al seu pas per Catalunya, i un veritable impuls econòmic, que porti aquest territori, d’una vegada per totes, a poder gaudir de les mateixes condicions competitives, d’altres indrets del nostre país.

Per tot plegat, les cambres de comerç, diputacions i ajuntaments de les comarques de Castelló i Tarragona, volem aprofitar aquest gran acte pel reconeixement europeu de l’Arc Mediterrani, per emplaçar la Comissió Europea, a treballar des d’avui mateix, per donar resposta a unes demandes històriques, social i econòmicament justificades:

Un corredor de ferrocarrils per a mercaderies, utilitzant l’ample de via europeu. La prioritat tècnica que  el corredor per a mercaderies dins el gran eix Algesires-Estocolm, sigui una realitat, és la construcció d’una nova línia en el seu tram central comprès entre Castelló i Tarragona. La inexistència d’aquest tram, és el principal escull perquè aquest eix, una aposta defensada per tots els països de la UE, sigui una realitat.

Un corredor de ferrocarrils per a passatgers, que uneixi quant abans millor Castelló i Tarragona en alta velocitat, utilitzant l’ample de via europeu, i fent possible la connexió ràpida entre Alacant i Perpinyà. En aquest sentit, considerem un gravíssim error, el projecte del ministeri de Foment espanyol, de deixar l’ample de via ibèric, en el tram Castelló-Tarragona, i utilitzar intercanviadors.

Es imprescindible també, la creació d’eixos viaris d'alta capacitat de dos carrils, ja que la densitat de tràfics amb les infraestructures viàries actuals, resulta avui per avui, totalment insostenible. És necessària l'execució d’una vegada per totes,  de l'autovia A-7 entre Castelló i Tarragona amb el desdoblament de l'actualN-340.

I finalment, la promoció de la capil·laritat interna entre aquest gran eix, i les principals zones d’activitat econòmica, especialment les àrees comercials i industrials i els ports de Castelló i Tarragona.

La necessitat que l’eix Castelló-Tarragona deixi de ser un punt negre, transcendeix els interessos locals. Avui és un impediment, per al correcte desenvolupament d’un gran eix mediterrani, del qual se’n beneficia el conjunt de l’Estat. Aquest eix, representa un radi d’acció del 50% de la població espanyola, i un 51% del PIB, a més del 54% de la indústria transformadora, i el 60% dels tràfics dels principals ports del estat. Les xifres parlen per elles soles. I sense el coll d’ampolla Castelló-Tarragona, el potencial serà molt superior.

Només em queda agrair a les Cambres de Comerç de Castelló, Tarragona, Reus i Valls, així com a les Excel·lentíssimes  Diputacions i ajuntaments  de Castelló i Tarragona, la confiança dipositada en la Cambra de Tortosa per defensar de manera clara i decidida els interessos logístics del nostre futur.

Una defensa que també ha fet, fa i farà l’Institut Ignasi Villalonga, com ho demostra l’organització d’aquest acte d’avui.

Espero i desitjo no haver-los defraudat.

Moltes gràcies.

Foto: Cambra de Comerç de Tortosa