Pessimisme a la delegació de la Generalitat a Tortosa per la lectura que el Constitucional ha fet de la divisió territorial.
«Amb la sentència de l'Estatut, ja ens podem oblidar de la vegueria de l'Ebre.» Així de clar es va mostrar ahir al vespre el director dels serveis territorials de Governació i Administracions Públiques, Carles Pasqual. De fet, el pessimisme a la Delegació del Govern ebrenca és absolut, tot i que encara es desconeix el text definitiu. La sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut no desautoritza la llei de vegueries que impulsa la Generalitat, però sí que adverteix que la nova divisió territorial de Catalunya no pot representar una alteració de l'actual mapa provincial. Vist així, la sentència només deixaria fer un canvi de nom de les quatre diputacions actuals, les quals no es podrien dividir, i Catalunya no podria tenir altres vegueries diferents a les demarcacions que hi ha ara.
Diverses fonts del govern català ja havien avançat, durant aquesta setmana, que la sentència del TC sobre l'Estatut no feia presagiar res de bo, sobre la divisió de Catalunya en vegueries. La reordenació territorial era entre el paquet d'articles i disposicions addicionals que calia «reinterpretar». A les Terres de l'Ebre, el territori que històricament ha reivindicat amb més força la creació de les vegueries, la confirmació oficiosa els va arribar ahir al matí, a través del secretari general de Governació, Jaume Oliveras, que col·locava la primera pedra del Viver d'Empreses del Montsià.
Segons va anunciar a El Punt el director dels serveis territorials de Governació, Carles Pasqual, la sentència de l'Estatut invalidarà, de fet, la creació de la vegueria de l'Ebre, però també la de totes aquelles vegueries que representin una alteració de l'actual mapa provincial. Els magistrats del TC consideren que no es poden constituir noves vegueries si això significa la divisió de les diputacions provincials. Tampoc es permet que comarques que ara són de diferents demarcacions quedin emmarcades en una administració territorial de nova creació. «Només ens deixarien canviar el cartell de la Diputació», va exemplificar Pasqual. En aquest sentit, el director dels serveis territorials de Governació va ironitzar dient que l'actual província de Tarragona podria passar a anomenar-se Vegueria del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre. Però poca cosa més.
Les males notícies que arriben des de Madrid, i que ja es confirmen des de Barcelona, van fer que el fre del Constitucional a la vegueria de l'Ebre fos una de les qüestions més comentades durant la concentració independentista que ahir al vespre va tenir lloc a Tortosa. A més del delegat, Lluís Salvadó, també hi havia directors territorials de la Generalitat, tant d'ERC com del PSC, i també alguns alcaldes convergents i republicans de l'Ebre. De fet, diumenge es va complir un mes d'un acte d'adhesió a la vegueria, que la Delegació del Govern a les Terres de l'Ebre va organitzar el passat 27 de maig a l'auditori de Tortosa. Un acte reivindicatiu i de reafirmació territorial que va tenir la presència del conseller de Governació, Jordi Ausàs. L'objectiu més bàsic era poder vendre amb optimisme les bondats de la llei de vegueries; precisament des del territori del país en què s'ha demanat més, tot i que també ha generat algunes disputes, com ara la reclamació d'Amposta per aconseguir la cocapitalitat amb Tortosa, i les veus d'alguns alcaldes de la Ribera d'Ebre que preferirien mantenir els vincles amb Reus i el Camp. Però també hi havia un objectiu amb més fons polític, ja que la Generalitat pretenia traslladar al Congrés de Diputats i al TC una veu «forta, clara i nítida de la societat ebrenca», com va remarcar el delegat, Lluís Salvadó. Finalment, la impressió és que a Madrid no han volgut situar les Terres de l'Ebre al mapa. L'antiga vegueria de Tortosa es va quedar sense província pròpia l'any 1833 i ara, 177 anys després, un tribunal de Madrid ha dit que recuperar-la no s'ajusta a la Constitució del 1978.
Jotes per la independènciaPublicat a ElPunt.cat i a
«No sé què passa amb Espanya, quina merda de sentència, ara només hi ha un camí, que és lo de la independència», deia una de les jotes contra la sentència de l'Estatut que es van cantar ahir al vespre a Tortosa. L'acte incloïa el brindis Adéu Espanya i estava convocat per diversos col·lectius independentistes de l'Ebre, però hi van assistir càrrecs d'ERC, CiU i el PSC.
El Punt Barcelona 02-07-2010 Pàgina 12
El Punt Barcelonès Nord 02-07-2010 Pàgina 12
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 02-07-2010 Pàgina 12
El Punt Maresme 02-07-2010 Pàgina 12
El Punt Penedès 02-07-2010 Pàgina 12
El Punt Vallès 02-07-2010 Pàgina 12
Sobre la pròpia sentencia no tinc ni ganes de parlar-ne, estic massa emprenyat. Un atropellament en tota regla. Ara, també cal dir que pel que respecta a les conseqüències que pot tenir de cara a la implantació de la nostra vegueria, ningú ens va alerta lo suficient d'aquesta possibilitat i tot van ser campanes al volt, ja son massa vegades que es posa el caramel a la boca de la gent i després, per culpa pròpia o aliena tot queda en aigua neu; tot i que, a banda del PP, també CIU -per altres raons (diuen) estaran contens, atès que ara no tocava, felicitats.
ResponEliminaTots aquells que no veien cap problema s'han lluit especialment. O es que el veien i no ens ho deien i del que es tractava era de fer bullir l'olla? I si haguéssim arribat fins les eleccions, millor que millor. Si repasséssim l'hemeroteca trobaríem declaracions, sobre tot d'ERC, ( conseller Ausas, delegat del govern, Ll. Salvado etc ) que hi posaven les mans al foc i juraven i perjuraven sobre la seguretat de la implantació de la Vegueria. També recordo la resposta de Manuel Chaves ( vicepresident del govern )al senat a una pregunta de Joan Sabate que, si bé es cert que no es va mullar en excés, tampoc es pot dir que tancar la porta, tot reconeixent el dret de Catalunya a fer la seva divisió territorial.
Perdona Ximo, no acostumo a entrar als fòrums d’Internet, però si que voldria puntualitzar, que tant el Conseller Ausàs, com el Delegat del Govern, han dit que la vegueria seria una realitat per la part que li correspon al Govern, es a dir, fer una Llei i aprovar-la, i aquesta Llei s’hauria aprovat durant aquest més de Juliol.
ResponEliminaUn altra cosa, és un tribunal totalment il•legitimitzat, que fa una sentència preconstitucional i preautonòmica, i dicta aquesta sentència. Tots els lletrats del Govern i del Parlament diuen que la Llei de Vegueries o la de Consultes o tantes altres, són completament constitucionals, però aquest tribunal no ha dictat una sentència jurídica, sinó política, i políticament han decidit que no podem fer aquesta vegueria, la de l’Ebre, amb una vocació clar, uniformitzar Espanya, i que no existeixin les diferències.
Per tant, crec que és injust el teu comentari, ja que no podíem i no devíem actuar pensant que el tribunal fes aquesta sentència, tan allunyada del sentit comú.
Carles, no entraré en justificar les percepcions meues del que crec sobre l'excessiu optimisme. Ara, que jo m'he sentit ( darrerament encara més ) amb el caramel a la boca, t'ho puc assegurar. I ja accepto que pot ser una qüestió del tot subjectivau; ara, dir que no podíeu pensar que el T.C. fes una sentencia d'aquestes característiques, "tant allunyada del sentit comú" ve a demostrar, una vegada més, que aixo de la política, ERC potser no ho acaba d'entendre prou bé. Per altra banda, que menys que esperar quelcom semblant, tractant-se de temes del moll de l'os del nacionalisme espanyol ( nació, indissolubilitat -8vegades8-, Sindic, català ) i tractant-se d'un partit que part del seu discurs el fonamenta en la frontal oposició al que representa Espanya. També se n'hi diu passerells, encara que n'hi han d'altres.
ResponEliminaGracies, però, per fer una excepció en el teu costum de no entrar als fòrums d'Internet i contestar-me.
Brindem ? Amb cava naturalment...!!
ResponEliminaMireu; amb política sempre s’ha d’estar disposat a rebre males noticies. No us penseu que a mi no m’hagués agradat lluir la “Vegueria de les Terres de l’Ebre”, però com algú va dir precisament en aquest fòrum, això es una quimera.
ResponEliminaAquesta “quimera” ha estat alimentada interessadament per raons electorals, i especialment dirigida cap la”Catalunya emprenyada” de la que determinada formació política n’és digna representant.
En els moments actuals “l’emprenyament”, tot i essent lícit i comprensible, s’ ha de donar pas a la intel•ligència i al pragmatisme d’un poble que ha demostrat durant segles coratge i ganes de reeixir a pesar de determinades corrents politiques que s’autoanomenen patriotes, i als que els hi agrada fer soroll amb celebracions inútils i brindis amb cava sense cap fonament ni causa.
Es molt fàcil afirmar que la via autonòmica s’acabà quan els reptes que tenim al davant encara tenen molt de recorregut i alternatives. El que passa es que quan s’ha de tallar un diamant mai es pot demanar que ho faci un aficionat.
Quan siguem independents ja farem les vegueries, no cal patir!
ResponEliminaAbans Castella, ara Madrid, són el problema real de Catalunya.
ResponEliminaQue n'és d'especial Catalunya. Històricament mai ha estat un regne, però sí un comtat. Primer depenent de França, després autònom. Més tard integrada amb el Regne d'Aragó, amb el que més tard s'ha denominat Corona d'Aragó. A partir dels reis catòlics, conserva els seus furs propis, però és apartada del comerç i l'expoli de les Amèriques. En sublevem a l'any 1640 amb la revolta dels segadors. No ens ho perdonen. Apostem pels Austries, que ens traeixen, perdem la Catalunya Nord, i els Borbons ens prenen els furs propis: Decrets de Nova Planta, 1714, destrucció del mercat del Born, construcció de la ciutadela militar. El catalanisme polític és important a la Primera República, i pretenem construir una nova Espanya. No és posible. Castella imposa el sistema denominat la Restauració on poca cosa hi farà Catalunya. Abreujo. A la Guerra Civil defensem el régim legal de la República, que no ens va deixar ser Estat Català però ens havia permès aprovar un Estatut. Repressió franquista. El catalanisme és un moviment importat que contribueix a la caiguda del franquisme, que l'obliga a fer la denominada transició política. Renunciem. Aprovem una Constitució Espanyola on renunciem. Aprovem un Estatut del 79, on renunciem.
Mentre treballem, treballem i treballen. Ens expolien fiscalment. Integrem en convivència succesives onades migratòries que no consegueixen destruir el sentit de nació catalana.
Que em de viure sempre de genolls? Quina és la nostra autonomia política que sempre passa per Madrid, on gairebé sempre se'ns rep amb un no.
Centenar i centenar d'anys influint amb la política espanyola, i nosaltres sempre perdent i perdent. Nosaltres que hem lluitat contra el trasvasament, contemplem el trasvasament fiscal que en forma de dèficit fiscal ens empobreix any rera any. Mentre aquí apliquem el cèntim sanitari als hidrocarburs, mentre comunitats autònomes que reben el fons estatal de solidaritat no l'apliquen. Mentre aquí paguem peatge per tot arreu, la major part de l'impost de societats que paguen les concessionàries va cap a Madrid.
Amb els anys cada cop ho he tingut més clar. Si no ens deixen fer una Espanya d'un altra manera on l'autonomia política sigui real, més val plegar. Adéu Espanya.
No entenc perquè hi ha gent que té tanta por a la independència? Que no van sortir de casa els pares? Que no s'han divorciat quan la parella no ha anat bé? Quants anys de maltractaments hauren d'aguantar amb aquest matrimoni de conveniència amb Castella-Madrid? Perquè hem de demanar sempre els diners a Madrid si som els que els guanyem?
De vegades penso que més que l'apego a "Espanya" és una desconfiança secular a que la nostra gent no ens acabarà de reeixir bé. Són millor els que ara dirigeixen aquest buc ronyós d'Espanya?
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminala història mai no ens ha estat massa favorable, el meu dubte és : ha sigut per Espanya o ha sigut perquè dins de casa nostra sempre hem tingut molts esquirols i acollonits?
ResponEliminajo em decanto per esta segona opció,
Espanya no ens vol com a catalans, ens vol com a espanyols, això és lo que hi ha,
per tan de natros depen el nostre futur, però tenim clar quin futur volem?
El futur l'hem de construir, amb les idees clares, amb un objectiu comú que estigue per sobre de les miséries dels partits i dels egos. I després en molta pedagògia, feina i perseverància.
Som un poble treballador i perseverant, això ens ho demostra la història, sempre ens hem aixecat de les patacades, però...
hem estat sempre units amb l'objectiu comú?
tenim clar quin és aquest objectiu comú?
serem/seran capaços la gent/politics d'anteposars els interessos de tot un poble per davant dels interessos personals o electoralistes?
dissabte que ve tots a Barcelona, però tenim clar que volem el dia després?
(posdata: a part d'anar a la X Piraguada de la PDE)
emili la gent no es que tingue por a la indepedència com a tal, lo que te por que per aconseguir la independència es tingue que recorrer a la violència,
ResponEliminaaquí és on esta la por de la gent,
la història recent de les nostres families esta marcada per una guerra entre germans, amb gent lluitant no per uns ideals molts cops, sino per obligació i després, els nostres iaios, els nostres parers i fins i tot molts de natros, hem estat sotmesos a un regim dictatorial, on aquell que parlava massa, el feien desapareixer,
això fa que la por, estigue mes arrelada dins del nostre subconcient, del que en pensem.
poc a poc anem fent passos per perdre aquesta por, la lluita per l'aigua és un bon exemple de com la societat comença a perdre la por al poderós, però encara queda molt per fer....
i mentres tant, no hi ha uns referents clars, la societat no veiem unitat per part de la classe política, estan massa pendens de la foto, la frase, el titular, els vots, i això la gent ho veiem, per això molta gent, que potser faria el pas de véncer aquesta por, no el fa perquè és un salt al buit
emili la gent no es que tingue por a la indepedència com a tal, lo que te por que per aconseguir la independència es tingue que recorrer a la violència,
ResponEliminaaquí és on esta la por de la gent,
la història recent de les nostres families esta marcada per una guerra entre germans, amb gent lluitant no per uns ideals molts cops, sino per obligació i després, els nostres iaios, els nostres parers i fins i tot molts de natros, hem estat sotmesos a un regim dictatorial, on aquell que parlava massa, el feien desapareixer,
això fa que la por, estigue mes arrelada dins del nostre subconcient, del que en pensem.
poc a poc anem fent passos per perdre aquesta por, la lluita per l'aigua és un bon exemple de com la societat comença a perdre la por al poderós, però encara queda molt per fer....
i mentres tant, no hi ha uns referents clars, la societat no veiem unitat per part de la classe política, estan massa pendens de la foto, la frase, el titular, els vots, i això la gent ho veiem, per això molta gent, que potser faria el pas de véncer aquesta por, no el fa perquè és un salt al buit
Deixeu-me fer d'advocat del dimoni.
ResponEliminaEl catalanisme polític ha estat, és i serà important, ara, d'això a dir que "contribueix a la caiguda del franquisme", Emili, quan aquest va caure -si es que ha caigut del tot- al llit, per mort del dictador.
Hi ha qui parla, potser en altres paraules, de dos tipus d'independentistes: els de sentiment i els pragmàtics. Els primers, com és lògic, sempre tindran aquest anhel, independentment d'espolis, graus d'autogovern etc. i els altres, podran variar en funció del tracte rebut en cada moment. Son aquests els que, en funció de l'emprenyament i/o sensació d'engany i menys-teniment poden fer decantar en un moment donat la balança cap el costat de la independència.
De la mateixa manera però, que, per sentiment, uns son independentistes, n'hi ha que son defensors de la situació actual, de lligam a Espanya, ja sigui amb la situació actual d'estat autonòmic, federal o com sigui la formula ( per a mi federal asimètric ).
Emili Nieto es plateja com es possible que hi hagi gent que tingui tanta por a la independència i sembla defensar com a cosa quasi innata i consubstancial amb la persona, l'aspiració de que Catalunya sigui independent. Caldria ser el suficientment objectius com per a pensar, i reconèixer, que de la mateixa manera que reclamem respecte absolut cap a les postures independentistes per sentiment, també hauríem de respectar i reconèixer que hi han persones que es senten honestament espanyols ( no espanyolistes en el sentit negatiu del terme ) tant com catalans; i son, els mes extremistes d'aquests, qui també es pregunten perquè han de haure independentistes catalans: ("que no esteu bé?" ).
Soc, com la majoria, dels que l'argument que més utilitzo per criticar la sentencia del TC és que aquest va estat recolzat pels ciutadans en referèndum ( a banda del Parlament i Congres dels diputats ). Peró clar, aquest mateix respecte que reclamo per a la "sentencia" dels ciutadans expressada a les urnes és el que s'hauria de tenir per als que van votar la constitució i no anar dient que si allí es va renunciar a aixo o el de mes allà. Potser si, però no l'haguéssim votat, al menys a Catalunya, i ara tendríem, si més no, la coartada moral per dir que tot el ens passa es per culpa de la constitució del 1978.
No cal que ningú em recordi que, per edat, nomes el 20% de la població actual catalana ha tingut ocasió de votar la Constitució; perquè llavors, haure de dir que -més menys- ve a ser el mateix percentatge a a votat SI al referèndum de l'estatut.
No obstant l'anterior, he de dir que, a banda de vèncer pors, el que s'ha de fer per anar mes enllà ( del tot o no )és buscar aliats i amics, encara que sigui per interes, també d'ells; de moment sembla que en aquest aspecte, estem pitjor que fa uns anys i no nomes per culpa d'ells.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'anticatalanisme a Ecspanya és secular, un il.lustre escriptor castellà va dir :
ResponElimina"Son los catalanes aborto monstruoso de la política".
"El catalán es la criatura más triste y miserable que Dios crió".
En el fons és el que pensen Losantos, Aznars, Bonos i companyia pero no gosen dir-ho en veu alta.
A mi l'anticatalanisme no em dona de menjar. En canvi a tu sembla que et doni ales...Red Bull ! (;
ResponEliminaLa Ribera d'Ebre no vol està inclosa en aquesta vegueria.
ResponEliminaXimo, on hem de buscar els aliats? Perquè la via de l'incrementalisme i la del "peix al cove" sembla que ens ha portat a un atzucac.
ResponEliminaXimo, segons tú a Catalunya no es va fer rés perquè caigués el franquisme. El PSUC no era un partit català, i no va tenir gent a la presó. Omnium Cultural tampoc va tenir dirigents perseguits. El franquisme es defensava contra catalans que segons tú, no feien rés per la caiguda del franquisme. Bones classes d'història les teves.
D'altra banda, Susanna, totalment d'acord amb que la gent tingui por a la revolta. La història, però, ens demostra assoliments polítics sense violència. El pacifisme de Gandhi va afavorir la independència de la Índia i altres revoltes no violentes van aconseguir que caiguessin molts de governs en paral.lel a la caiguda del mur del comunisme.
Lideratge i objectius clars i compartits. Una cosa tan simple i... tan complicada.
Espero que Omnium Cultural no reculi i la pancarta sigui alguna cosa més que una senyera.
Emili, no manipulis, no manipulis, i menys tu que ets de lletres.
ResponEliminaA l'únic que se'l podria "acusar" de donar lliçons de historia és a tu ( recorda el teu primer comentari ).
Dir que "El catalanisme és un moviment important que contribueix a la caiguda del franquisme" és, per a mi, i vull pensar que per a molts lectors, donar a entendre que el franquisme va caure, i el franquisme, sense caldre donar lliçons, va morir o es va acabar per la mort del dictador. Si el que volies dir era que el catalanisme va lluitar per a que el franquisme caigues, aixo és una altra cosa. Tot i que, també es podria discutir si la lluita més ferotge contra el franquisme la van protagonitzar sectors més sensibilitzats des del punt de vista democràtic/comunista/republicà/esquerrà que no des de sectors exclusivament catalanistes, encara que alguns dels anteriors podien tindre una component d'aquest sentiment. Peró aixo seria opinable.
El que jo et rebati que el franquisme el van fer caure ( qui sigui ), a tu et permet posar en boca meua: "a Catalunya no es va fer rés perquè caigués el franquisme". És va fer tant com vulguis ( o potser no tant ) però no es va aconseguir. I no cal que ningu m'ho explique, que ho he viscut. Molt lleig
Ho reconec, m'has fet emprenyar, al fer-me dir el que jo no he dit.
Accepto que la nostra precària democràcia es hereva d’un regim dictatorial i d’una transició que va suposar moltes renuncies, però d’aquí a estar sempre invocant al franquisme, sembla el compte del enfadós, i es fa un flac favor a la democràcia, a la seva normalització i al seu desenvolupament.
ResponEliminaPer si algú no se’n assabentat encara “Franco ha muerto, snif snif”...Recordeu ?
Ara tot això es historia, i correspon als tractats d’història fer-ne els seus estudis, però aquesta invocació permanent a Franco, per mi es símptoma de la pròpia incompetència per tirar endavant un sistema que ens va gran, als uns i als altres.
Amen
Bé els oligopolistes de l'opinió segueixen sense canviar.
ResponEliminaVinga tot el blog és vostre.
Comentaristes de la setmana:
Mc Calan 152
Ximo 145
La resta 12.
Adéu.
Si aquets son tots el teus arguments....Apaga y vámonos ! (;
ResponEliminaA mi l'anticatalanisme no em dona de menjar. En canvi a tu sembla que et doni ales...Red Bull ! (;
ResponEliminaAquests són els teus arguments?
Seguint-los, literalment, A mi el teu antiveguerisme no em dona de menjar. En canvi a tu sembla que et doni ales...Red Bull ! (;
Així m'agrada, Emili, que es note que ets de lletres. Com ocurrència literària no esta malament: "Oligopolistes de la opinió", passa que, primer, tu ho tens prohibit vendre (escriure) aquí? Segon, com diu l'altre "oligopolista" si aquests son els teus arguments per contrarestar els dels altres.....I tercer, el què dius de no canviar, és necessàriament dolent, no fer-ho?
ResponEliminaA banda, el numero de comentaris te'l has tret de baix l'aixella. He tingut èpoques més prolífiques
És clar que el número d'entrades me l'he inventat. Era punta fantasia. Aquí, o t'agafa la vena onírica-fantasiosa, o ets pell.
ResponEliminaApa dis-li al Montilla, que no calia que fes tanta declaració institucional el dia en què vam conèixer la decisió del Tribunal Constitucional per ara, aplegar carreton de paper higiènic, per no sortir a una fotografia darrera del lema d'ômnium cultural. Que papi Zapatero, s'ho pot prendre malament, malgrat com dius, tú, són amics i aliats (?).
Ja ho diu l'aforisme, tenint aquests amics, per a què tenir enemics.
Escolta, que no és la de tots, la senyera, de la que vol anar darrera Montilla? O és que em d'anar darrera de la estelada o la d'un partit determinat? O va declarar la independència, a la declaració institucional?
ResponEliminaDe totes maneres, si el veig, ja li diré el que n'has dit, ara, vull que sàpigues que no crec que el vegi abans de la manifestació.
Per cert, vols dir que era d'això del que parlàvem?
Perdona Ximo, però un altre cop portes l'aigua al teu molí.
ResponEliminaQue jo sapigue La pancarta d'Òmnium, que et torno a dir és qui convoca, i "eso duele", ni és cap estelada, ni demana la independència.
La pancarta diu Som una nació (i es veu que això Montilla no ho pot compartir) i Nosaltres decidim (que es veu que això tampoc no ho pot compartir, Montilla, que creu que els que han de decidir són els de Madrid o ell solet, que d'autocràcia nicaragüense en sap una estona).
Per tant, a Montilla no se li demana anar darrera un estelada ni demanar la independència. Ja saps quin és el lema de la manifestació.
I per mi, si no bé no pateixo, si es pot permetre no estar a la manifestació com a President de Catalunya, que torni a la Diputació de Barcelona o es prepari un escó al Congrés dels Diputats per estar a l'oposició.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAquest dies he llegit molta història al voltant de l'organització política a les TE des dels ibers, o ilercavons fins ara.
ResponEliminaSembla que aquesta va ser la darrera vegada que ens vam sentir un poble lliure. Després, sigue en cartaginesos, romans, berbers, musulmans eslaus, almoràvits, merovingis del comptat, aragonesos, castellans, catalans, tots ens han tractat com a esclaus, amb minses capacitats de fer alguna altra cosa que sotmetre'ns.
Crec que per poder retrobar el concepte de territori, de marca sense marquesos, de conjunt d'interessos e identitats, ens cal molt de treball sobre el tema, sobre la nostra pròpia societat.
Un govern polític derivat d'institucions que no han deixat d'emprar el concepte de servitud ebrenca no pot substituir una emanació natural de govern territorial. Al cap i a la fi, els nostres actuals governants, amb minsa influència en els seus partits, no fan més que de serfs dels "amos del nostre destí" durant els darrers segles.
Ni a Espanya, ni a Catalunya, els interessen unes TE amb una forta identitat territorial. Fins i tot la minsa autonomia d'una vegueria els hi sembla massa.
Portem 2000 anys d'esclavatge, de servitud, canviar aquesta tendència no és feina de quatres dies. Ni que ens posen "governadors" ebrencs. La corretja continua tenint un collar que estreny i la mà forta, hereva de centenars de mans que han sostingut la mateixa corretja.
Quan és demani independència per Catalunya, per exemple, hauríem d'entendre que la primera independència necessària és la pròpia del territori. Sinó, la corretja seguirà igual de collada i estreta.
Ens cal una mena d'assemblea ebrenca, com la que fou "l'Assemblea de Catalunya", amb totes les forces vives, per reivindicar autonomia i autogovern ebrenc. I una batalla d'anys pel davant.
Veurem.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEmili: Si vols seguir la literalitat dels fets, podria dir-te que vosaltres sense signar l’Estatut, ara us poseu al davant per defensar la divisió territorial de Catalunya en vegueries ? No havíem quedat que lo vostre es l’ independència ?
ResponEliminaAl damunt assistireu a la manifestació del dia 10 per defensar l’Estatut ?
En que quedem ?
Emili; si vols un argument podria recordar-te que una cosa es la divisió territorial de Catalunya prevista a l’Estatut que vosaltres no vareu signar, i un altra molt diferent la independència.
ResponEliminaEm consta que anireu a la manifestació el dia 10 a Barcelona, per allò que diu el teu cap “d’una resposta solidaria de les TTE”. Un cop posats a la manifestació ERC defensarà l’Estatut ?
Sempre t'adreces a mi, com si fos un robot de marca.
ResponEliminaQuan dius "vosaltres" no sé de qui em parles, a no ser que l'estiu t'hagi rescalfat el cervell i tinguis visions múltiples.
Quan interveneixo en un blog i quan parlo, no ho faig com a portanveu, ni profeta, ni representant de ningú. Parla el meu interior. Parla l'individu.
Sempre fen referències als collars dels altres i deu ser perquè potser estàs tan acostumat a portar-lo, que ja no recordes ni imagines un món sense collars.
Jo vaig a Barcelona a secundar una manifestació, convocada per Òmnium amb un lema: Som una nació. Nosaltres decidim.
Ja em disculparàs si he ofès la teva sensibilitat en alguna cosa, però sincerament jo pensava que assumies les decisions preses en assemblea del “collar” al qual pertanys.
ResponEliminaMaria Lapiedra i Karmele Marchante a la capçalera de la manifestació !
ResponEliminaDe collar no en porto cap Mc Calan, però pots seguir pensant el que vulguis sobre mí si és el que necessites.
ResponEliminaCom comprendràs, als quaranta-quatre anys, ja tinc suficients dades sobre mi mateix per saber qui sóc i qui no sóc.