Vaig a sopar amb uns bons amics. Tots amb experiència de gestió política o empresarial. Conversa distesa, surt el tema del Nou Estatut, la sentència del tribunal constitucional, les posteriors reaccions. Coincidència amb el desencís, desafecció, poca implicació de la gent. La màxima preocupació de la gent és la crisi, i el dia a dia. Un vell gestor d’empreses sanitàries comenta: Al bar del meu poble es parla poc de l’Estatut. Als bars de poble és on se comenten les coses interessants. Els vells tertulians de poble són sincers i savis. No com els de les ràdios. Un d’aquests, filòsof de poble deia: Els catalans tenim moltes virtuts. Com que venim dels fenicis sabem negociar, comprar, vendre. Som bons pensadors. També venim dels romans, del Ave Cèsar, del pols enlaire o cap a terra, gent de decisió ràpida i concisa. Homes d’acció. Els catalans som com som, ho tenim tot per triomfar. Llàstima que quan hem de fer de fenicis, fem de romans, i quan hem de fer de romans, fem de fenicis. Mai havíem sabut fer les dues coses en la justa mesura.
Ara, quan semblava que n’havíem après, ens en hem cansat. Van arribar tres, cansats d’esperar, i van decidir que era l’hora dels romans. Sense preguntar ningú, sense calcular les conseqüències. Pel sol fet que pensaven que els d’abans havien fet massa de fenicis, perquè no eren temps de romans. Però.... més fenicis com eren uns, més romans com eren els altres, mig berber que era el tercer, van acabar en les mans dels antics ibers. Que havien conservat el vell esperit de Sagunt i Numància .
Lliçó de bar, de tertúlia de poble... El que no pot ser és fer uns de fenicis mentre els altres fan de romans. No és possible fer president un fenici, quan un vol ser romà. No es pot fer volar coloms, sense comptar amb els coloms i amb un constructor de gàbies. Et pots quedar sense gàbies.... i coloms. No es tracta de ser més fenici (més social) o més romà (més nacional), sinó de ser-ho quan toca i amb mesura. Ara, després de tot, som on érem; una mica més vells, una mica més escèptics, i per tant una mica més savis. Ara després del peix al cove, és el temps..... de més cove i més peix. Després de la política, més política de fenicis i romans, buscant la justa mesura, la mesura de lo possible. És l’hora de lo possible i lo possible sempre ho és tot. Es tracta de saber quan hem de fer de romans, quan de fenicis, i fer-ho amb intel·ligència i equilibri. Es tracta de ser nació, per aspirar algun dia, quan toqui, a ser mínimament (o del tot) Estat .
Després d’una derrota: Canviar junts el cicle il·lusiona.
Francesc Sancho i Serena
és diputat de CiU i alcalde de l'Ampolla.
4 de juliol del 2010
[Tribuna] 'De fenicis i romans', article de Francesc Sancho
4 comentaris:
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
No se pot ser cacic del poble, i al mateix temps lo rector. Los sermonets i les paráboles edificants millor si los hi dixes al padre Jony o al padre Apeles.
ResponEliminaSaps perquè el poble no es parla de l'Estatut? Pos molt fàcil: perquè l'Estatut no li ha estat ben explicat a la gent, amb exemples clars, tangibles, del dia a dia, que és el que ells coneixen.
ResponEliminaEl dia a dia li diu que els bancs ja no deixen crèdits, que l'Iva s'apuja i que cada cop és més difícil trobar feina. Això és del que la gent parla.
Del demés? d'Estatutets i de vergueries? Pos la veritat, com dóna la sensació que això és una cosa que no els hi va a ells, que més aviat és una de les moltes "històries" dels polítics que realment no els hi donarà ni ofici ni benefici, passen de tot.
Com passen cada cop més dels propis polítics, d'anar a votar, de referèndums inútils i de molt "bla,bla,bla" i poc actuar.
Veuen molt de "fenici" hipòcrita i poc romà "emprenedor i decidit".
AU; Aquesta es la punyetera realitat !
ResponEliminaÉs veritat que la sentència del TC ens ha deixat el cos una mica destemplat, és ara justament quan l'autocrítica hauria de ser més clara i reconèixer que la transició democràtica no va ser exemple de res ni per a ningú, el consens es va aconseguir a punta de pistola- d'uns i altres-, i deixant-ho blindat amb unes majories necessàries per modificar la Carta Magna que avui fan impossible qualsevol pacte per modificar la Constitució, renovar el TC, aprovar una llei electoral a Catalunya, o tenir la Vegueria de l'Ebre. Sembla curiós però, que l'actitud fenicia que històricament ha estat el model aportat per CIU -recordem que aprova el decret de mesures anticrisi per responsabilitat d'estat, que donarà suport als pressupostos del 2011 tot i l'emprenyamenta de Duran, o que en el seu moment va signar el pacte del Majèstic o la plana més negra de la Catalunya democràtica-, ara ja no els serveix i apel·len a la rauxa i a l'empenta que sempre han reprimit des del poder.
ResponEliminaAi Sancho, Sancho, a mi les teves lliçons d'història me semblen simples i desafortunades entre d'altres coses perquè tu ets metge de cabessera sense exercir i d'història no en saps i si pots la manipules.
El que més me preocupa és que Catalunya governada per fenicis o romans pugui ser un país pròsper i democràtic, per tant he de fugir del teu model més del passat i dels sistemes encarcarats i pressuntament corruptes o contaminats per la corrupció. Recordes quan el pregó de festes de l'Ampolla el feia Toni Vives? I quan a les menjades populars es repartia cava Sumarroca a dojo? Suposo que ara la crisi es deixa notar i els capos ja no estan per a tantes alegries ni despeses. Per si la gent no ho sap, Toni Vives era director de la Fundació Trias Fargas quan aquesta era presumptament finançada pels saquejadors del Palau, Sumarroca és un dels fundadors de CIU i accionista majori`tari de TEYCO que a l'Ampolla havia de portar a terme un Pla parcial que significava la construcció de més habitatges que no pas habitants té l'Ampolla i la contractació de no sé quantes persones- més que població activa hi ha al municipi-, per poder treballar tant a la construcció com a l'hosteleria. La construcció de més de 7oo vivendes i 4 hotels prometia anys daurats per a l'economia local i del territori. Malauradament- o no-, de la Marina d'Or del Delta no s'han tornat a tenir notícies.
Per cert, me diuen fonts ben informades que aquesta matinada han vist a Gaseni amb el cotxe fent sonar el clàxon per la victòria de la Roja i el passi a la final de diumenge. Hi ha algú que me pugui confirmar si és veritat?