 |
| Les obres del polígon de Camposines han suposat l'enderrocament de les Ventes del segle XVI. Foto: Lo Riu, associació per l’estudi del patrimoni arqueològic i històric de les Terres de l’Ebre. |
Estaven documentats des del segle XVI i van ser un element clau en un dels moments decisius de la Batalla de l'Ebre, però no tenien cap tipus de protecció oficial i això ha permès que les obres dels vials del nou polígon hagin suposat l'enderrocament de les Ventes de Camposines, uns edificis històrics que havien servit com a hostals en aquesta cruïlla de la Terra Alta. De fet, una de les tres ventes estava reconstruïda, ja que havia resultat molt malmesa a la Batalla de l'Ebre, i les altres dues eren masies centenàries que preservaven el caràcter i la robustesa d'aquest antic poblament. Els tres edificis, a més, conservaven els impactes de bala i metralla de l'estiu del 1938. Però les dues edificacions més properes a la cruïlla ja han estat enderrocades, i només resta dempeus la més llunya a l'encreuament de Camposines. L'associació Lo Riu, dedicada a l'estudi del patrimoni arqueològic i històric de les Terres de l'Ebre, ha denunciat públicament el cas i ha fet una crida per salvar la venta de Camposines que, de moment, ha sobreviscut a la demolició. Per molt necessari que siga el polígon, i encara que els propietaris hagin arribat a un acord amb l'Incasol, el que resulta inexplicable és que les Ventes de Camposines no s'haguessin inclòs encara en cap catàleg, i que les administracions públiques (amb l'Ajuntament de la Fatarella i el Consell Comarcal de la Terra Alta al capdavant) no s'haguessin afanyat fa temps a declarar aquests edificis històrics béns culturals d'interès local (BCIL), tot i que potser es mereixerien ser béns culturals d'interès nacional (BCIN).
Una cruïlla amb molta història
La Venta de Camposines ha passat a la història de la Guerra Civil espanyola pel fet de ser un dels enclavaments més importants de la batalla de l'Ebre, l'escenari de sang en què va decidir-se la caiguda de la Segona República i la victòria de Franco. Durant els quatre mesos de la batalla de l'Ebre, la més llarga i sagnant de la Guerra Civil, la cruïlla de les Camposines va tenir un alt valor estratègic com a nus central de comunicacions. Des d'un primer moment va ser l'objectiu de les ofensives franquistes, que volien fer recular les forces republicanes a l'altra banda del riu. La Venta de les Camposines havia caigut sota control republicà cap a les set de la matinada del 25 de juliol de 1938, el dia en què va començar la batalla. El seu control era vital per a l'ofensiva desesperada de la República, ja que permetia la comunicació entre les vores de l'Ebre i la primera línia del front, tot fent possible l'arribada de l'avituallament per als combats i garantint l'evacuació dels ferits. Per això, l'enclavament va rebre fins a tres ofensives de les tropes de Franco: el 3 de setembre, el 18 de setembre i l'1 d'octubre. Però la posició republicana va resistir fins a darrera hora, l'11 de novembre, ja que el front no va cedir fins que va produir-se l'atac final sobre la serra de Cavalls (30 d'octubre). Quan van caure les Camposines, només quedaven cinc dies perquè s'acabés, també, la batalla de l'Ebre.
També es troben referències a les Camposines en el relat d'un viatge de Felip II del 1585:
“Fuimos adelante y caminamos por un camino angosto y muy difícil de hallar por los ilercaones, entre sierras (donde no pueden ir los carros) y el río Ebro que tiene estas sierras a mano derecha. Habiendo caminado la primera legua hay una Venta que dicen de Campucinos, muy grande, en cuyo termino se ven algunas otras quintas”. Henrique Cock, notari apostòlic i arxer de la guàrdia del cos reial, al llibre Relación del viaje hecho por Felipe II, en 1585, á Zaragoza, Barcelona y Valencia.
Més informació a El Punt:
-Denuncien “la destrucció” dels hostals
-Camposines tanca la ferida de ferralla
No era aquí a la vora on estava l'estat major republicà durant la batalla? No hi ha una cosa que se diu Comebe (o algo així) que s'havia de preocupar d'estes coses? Què diu el departament de Cultura de la Generalitat al respecte? No hi havia cap tipus de seguiment arqueològic o cap mesura prevista al respecte?
ResponEliminaÉs inaudit. Estem al 2010, però sembla que estéssem al 1910.
A les Terres de l'Ebre tot s'hi val. Vergonya cavallers, vergonya!!
ResponEliminaEl que dol més encara que la seva desaparició és la manera com s'ha fet.
ResponEliminaAl més d'agost, amb nocturnitat i amb el vist i plau de tots els poders públics.
Al final ni quedarà ningú al que culpar.
Butlleti del centre excurcionista de catalunya juliol 1914
ResponEliminaAproximadament a mig camí, es passa per l'hostal de Camposines,
situat al peu de la carretera i on l'auto fa curta parada. El poblet de
Camposines, compost de diverses masíes escampades, forma municipi
amb Fatarella, poble distant uns 8 quilometres.
A vint minuts de l'hostal de Camposines es
Itinerario descriptivo militar de España. 1866:
ResponElimina"Poco despues de Corbera, se encuentra la Venta de Camposines, con 10 pesebres. En ella se separa el camino a Ascó".
Joan Amades ens explica la llegenda d'aquest hostal :
ResponElimina"Damunt del camí ral que va de Móra d'Ebre a Gandesa es troba el famós Hostal de Camposines. La llegenda conta que l'hostaler tenia fixada una quantitat minima de guany per a cada dia i que quan hi anaven pocs hostes repartia entre ells el total del que creia que havia de fer de negoci, encara que els hostes haguessin de pagar una suma exageradament alta. Un dia s'escaigué que no anà a l'hostal sinó un cavaller, al qual sopar i dormir costaren tant com si hagués passat tota una mesada a l'hostal. El cavaller protestà, peró no hi hagué remei i hagué de pagar, però es féu el propòsit de no posar més els peus a l'hostal. Quan tornava de la diligència que l'havia fet viatjar, en passar per vora de l'hostal el sorprengué una forta tempestat i no tingué més remei que tornar-hi a fer nit. L'endemà s'havia de llevar molt de matí i al vespre demanà el compte a l'hostaler. Veié amb gran sorpresa que li'n demanava una quantitat ínfima, car aquell dia l'hostal era ple de gent. Manifestà a l'hostaler la seva sorpresa pel cas i ell es limità a contestar: Tothom té la seva manera de matar puces. L'estranya resposta de l'hostaler no fou compresa pel cavaller. El llit que li van donar era ple de puces que no el deixaven dormir, i, enutjat, el cavaller es va llevar i amb una pistola començà a engegar-los trets i més trets. Va malmetre tot el matalàs i àdhuc el llit i va alarmar tot l'hostal, on, creient que passava quelcom molt extraordinari, tothom es va llevar. En acudir a la cambra de l'hoste el trobaren molt tranquil matant puces; en preguntar-li què passava es limità a contestar: -Tothom té la seva manera de matar puces.
I hom dóna aquesta facècia com a origen d'aquest refrany."
L'Alcaldesa de la Fatarella tindrà l'honor de dir que gràcies a n'ella, i a la seva visió de talp, es va poder tombar la Venta.
ResponEliminaLi podrien posar una placa commemorativa per a que ningú oblide mai el seu nom.
Pobreta, quin deshonor!
I per a la familia.... quina herència.