La llei que blinda els correbous i limita la tradició a 36 municipis ha estat la darrera aprovada pel Parlament de Catalunya aquesta tarda, en la darrera sessió de la vuitena legislatura. Així, només dos mesos després de l'abolició de les corrides, el ple ha aprovat una proposició de llei per ampliar la cobertura de l'actual manual de bones pràctiques dels correbous de les Terres de l'Ebre i regular les festes tradicionals amb bous. El resultat ha estat de 114 vots a favor (tots els de CiU, ERC i el PP, i 32 de diputats del PSC-CpC); 14 en contra (tots els d'ICV-EUiA i 2 de diputats del PSC-CpC, que havia donat llibertat de vot) i cinc abstencions (del grup mixt i dos diputats del PSC-CpC).
Ha estat un debat molt ebrenc també des del punt de vista polític, ja que en el ple han intervingut Francesc Sancho (CiU), Núria Ventura (PSC-CpC), Marta Cid (ERC) i Joan Bertomeu (PPC). D'altra banda, en nom d'ICV-EUiA ho ha fet el reusenc Daniel Pi, mentre que Albert Rivera ha parlat pel grup mixt. A la llotja i la tribuna del Parlament també hi eren representats d'entitats animalistes i protaurines, el delegat de la Generalitat a l'Ebre, Lluís Salvadó, i alguns alcaldes ebrencs com Gervasi Aspa (Deltebre) o Daniel Andreu (l'Aldea).
La nova llei fixa els requisits que han de tenir aquest tipus de celebracions, en què el bou no mor, els 36 municipis i les dates en què aquesta tradició es podrà celebrar i les seues modalitats. A més, exigeix les condicions per protegir tant els animals com el públic, al qual s'ha d'assegurar assistència sanitària en cas d'accident. En cas d'incompliment, el text estableix sancions de fins a 150.000 euros de multa per als casos més greus.
Foto: Parlament de Catalunya (Xavier Prat)
Reprodueixo un article del filòsof Jesús Mosterín. Vull destacar l'equivalència entre salvatgia i regió subdesenvolupada
ResponEliminaSalvajadas de pueblo
JESÚS MOSTERÍN 24/09/2010
Peores, si cabe, que las corridas de toros son las salvajadas pueblerinas tradicionales en las que una chusma en estado de intoxicación etílica maltrata cobardemente a un pobre toro bajo pretexto de fiestas patronales. Es la misma diferencia que hay entre las quemas de la Inquisición y los linchamientos incontrolados por turbas vengativas. Las corridas son uniformes y crueles. Las salvajadas pueblerinas son distintas y cada una bestial a su manera. Solo sirven para dar salida a la mezcla explosiva de mala leche, alcohol y testosterona de los mozos más cerriles del pueblo.
Los toros de fuego, con la cornamenta ardiendo; toros ensogados, toros a la mar, bous al carrer, toros maltratados, estresados, heridos o muertos se suceden en Tordesillas, Extremadura, el bajo Aragón o Valencia (3.000 festejos brutales al año). Su suplicio no es menor porque no se los mate. La tortura es peor que la muerte. Estas bestialidades tienen lugar en la región más atrasada de Cataluña y que lo seguirá siendo, vista la ayuda al subdesarrollo que ha recibido del Parlament. Es lamentable que tras su grandeza al abolir las corridas, en un proceso ejemplarmente democrático, haya caído en la contradicción en los correbous. Esta vez no ha habido comparecencias. La votación ha sido un trámite. La decisión de blindar los festejos bestiales por miedo a perder un par de votos estaba tomada, con desprecio de la lógica y la ética por los partidos (salvo ICV). Es penoso ver una ley fijando los tiempos asignados a las formas de tortura (15 minutos al fuego en los cuernos). Prefiriendo la marrullería a la pedagogía, los políticos han prestado un flaco servicio a los habitantes del Ebro, condenándolos a seguir enfangados en la cultura de la crueldad, que lastra sus opciones de desarrollo. Si hay un alcohólico en la familia, no hay que animarlo a seguir bebiendo. El progreso empieza en las cabezas, no en las infraestructuras. Los festejos basados en el maltrato son una patología de la mente y su único destino es la abolición.
Jesús Mosterín es filósofo.
Enric Carbó, destacant "l'equivalència entre salvatgia i regió subdesenvolupada" no tinc clar si ens vols fer notar l'al·lusió del filosof o la teva critica cap a aquesta. En qualsevol cas, el Sr. Mosterin, que té grans virtuts i el que defensa ho fa amb sentiment i prou credibilitat, a un debat a La Noria de Tele5, se li va escapar una mena de lament, i és que es preguntava quants toreros havien mort en el darrer anys i quants bous....
ResponEliminaLa filosofia, com tu saps, com el paper, ho aguanta tot, tant, que també n'hi han, igual que d'antropòlegs que en cap moment qualificarien a la gent que va als correbous de borratxos i xusma i, a les nostres terres d'"atrasades". No se si el Sr. Mosterín s'atreviria a dir el mateix, sense anar més lluny, del sur de França.
Una altra cosa que m'indigna és la insistent, injusta i miserable -per falsa- idea que sempre i a tot arreu és vol transmetre de la festa del bous ( lo de correbous ens ho han imposat, però bé ). Qualsevol imatge a la tele, foto, article, comentari etc fa creure a qui ho veu o ho llegeix, que els correbous es sinònim de bou embolat, cap-llaçat o a la mar, quan jo diria que aquestes variants de la festa son les mínimes dins de tot el conjunt. Lo altre, los bous a la plaça o al carrer, aixo, és com si no existís. Per cert, per mi les altres tres modalitat si que les veig com d'un cert maltractament i que s'hauria d'anat eliminant del nostres pobles. Sobre tot l'embolat.
Crec que tothom que va a un correbous pot esnifar la testosterona ambiental.
ResponEliminaO copsar el grau de participació femenina i els rols "tradicionals" majorment assumits pel "sexe dèbil".
Patriarcalisme residual que, en el cas de les comarques litorals, ens deixa relicaris com el maltractament animal endèmic.
No em feu recordar els "correstruços" de l'ex-delegat, i proper conseller de sanitat, Sancho "L'estruçador".
Ni el gos del "Bessó", que cagava plàstic. Que li devien donar de menjar per preferir la bossa?
Parlant d'esnifar, Sancho Conseller?
ResponEliminaI "La Gallina" Consellera.
Volia fer notar que estem a la regió més subdesenvolupada de Catalunya. Això és una data objectiva. I ara pel que es veu ja podem estar contents i agraïts als nostres polítics perquè per fi ens han donat el que el poble demana: bous. Així ens va.
ResponEliminaSóc de l'opinió que tenim uns polítics generalment incompetents. Però com estem en democràcia, també penso que no els hi podem tirar la culpa, en democràcia el poble és responsable.
El que deia, així ens va. Polítics contents, i el poble que fa més soroll content. Infraestructures? Aigua? Economia del Coneixement?...Ca! BOUS!! Visca la nostra identitat ebrenca!!
Com a ebrenc, ho trobo fastigós
Home, jo diria que els polítics no ens han donat res, els bous ja els teníem. Ja em perdonaràs Carbó, però aixo de lligar el fer bous amb el menor desenvolupament, és poc rigorós. L'equació la trobo massa recurrent. Que vol dir, que si no tinguéssim els bous estaríem més desenvolupats?
ResponEliminaEn el que estic d'acord és en la incompetència dels polítics i la responsabilitat dels ciutadans. Com ja s'ha dit moltes vegades, els polítics no surten per generació espontània, surten de la ciutadania i a més son votats per aquesta.
Penso que a les nostres terres tenim prou acreditat que quan ho creiem oportú sortim al carrer per reclamar el que considerem nostre, independentment que si puguen fer bous o no.
La identitat ebrenca no té perquè anar lligada al fet dels bous, la tenim a banda d'aquesta festa o espectacle.
Ah, a mi em venen al cap un munt de coses que em causen fàstic i casi totes relacionades en les persones