[Tribuna] 'Massa casualitats amb el monument', article de Meritxell Roigé

El passat dilluns el Ple de l’Ajuntament de Tortosa va acordar per majoria rebutjar una moció popular que demanava enretirar el monument a la batalla de l’Ebre, canviar el nom a l’institut Joaquim Bau i també al barri 13 de Gener. Aquesta és la tercera vegada en només tres anys que el consistori desestima aquesta proposta i perdo el compte de totes les votacions similars que hi ha hagut en els últims trenta anys, amb l’excepció dels mandats amb alcaldia d’ICV i del PSC (1999-2003 i 2003-2007), durant els quals ningú ha pensat en presentar cap moció d’aquest tipus. D’entrada, vull fer palès el meu respecte per les 857 persones que han signat la moció presentada pel Casal Popular Panxampla.

Ara bé, una altra cosa és l’oportunitat i el moment en què es presenta la moció. A només 72 hores de l’inici de la campanya per a les eleccions al Parlament de Catalunya. De fet, en tot aquest procés hi ha hagut moltes casualitats i coincidències que fan malpensar i que apunten a què els signants de la moció, la majoria dels quals considera legítimament que cal enretirar el monument, han estat utilitzats barroerament pel PSC i per ICV. Però d’això en parlaré més endavant.

Abans que res vull fer algunes consideracions. En primer lloc vull assenyalar que el monument a la batalla de l’Ebre no representa un problema per a la majoria de gent de Tortosa. Efectivament aquest és un monòlit erigit en homenatge al dictador Franco l’any 1966, que ha perviscut 9 anys en dictadura i 35 en democràcia. Mort el general i assolida la democràcia, l’Ajuntament de Tortosa va treure del monument els elements més representatius de la dictadura, com el víctor, l’ensenya personal de Franco. Ha hagut de ser aquest govern, amb Ferran Bel d’alcalde, qui ha retirat les inscripcions de banda i banda de riu, que també podien resultar ofensives. Avui, el monument a la batalla de l’Ebre és un element més del patrimoni històric tortosí, despullat de qualsevol connotació feixista, i que ens ha de servir per explicar als nostres fills quina és la nostra història i com els nostres avantpassats han hagut de lluitar per assolir la democràcia. Però és que, a més, després de 44 anys, el monument en qüestió està totalment integrat en el paisatge urbà de Tortosa.

Dit això, vull recordar que aquest monument continua en el seu lloc perquè així ho hem volgut la majoria de tortosins i, conseqüentment, tots els governs municipals haguts des de la instauració de la democràcia. Fins i tot el PSC i ICV, que aquest dilluns s’afanyaven a recolzar una moció per eliminar el monument, van acordar durant l’anterior mandat, essent encara alcalde Joan Sabaté, protegir-lo i mantenir-lo, d’acord el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) aprovat a la primavera de 2007, i que poc després va validar el govern tripartit. Concretament el van protegir com a Bé Integrant del Patrimoni Cultural Català (BIPCC), que no és poca cosa. La gran contradicció és que l’ex-alcalde socialista Joan Sabaté, aposti per blindar el monument i poc després, quan ja no detenta l’alcaldia, s’apunti a totes les mocions per enderrocar-lo. En què quedem?

Les circumstàncies estranyes que envolten la presentació d’aquesta moció no s’acaben aquí. El conseller d’Interior, Joan Saura, va presentar-se a Tortosa demanant la retirada del monument, i oferint ajuda econòmica, coincidint en el temps amb la presentació de la iniciativa popular. Però encara és hora que el senyor Saura s’adreci a l’Ajuntament per proposar-ho. Ni tan sols li va esmentar a l’alcalde en un acte al qual van coincidir hores després. D’això se’n diu, ras i curt, electoralisme.

Per cert, un apunt que aporta molta informació sobre el suport ciutadà a la retirada del monument. L’única formació que portava al programa electoral de les eleccions locals de 2007 l’eliminació del monòlit era ICV, i va obtenir 1 regidor de 21 possibles. On és el clamor ciutadà llavors?

La moció rebutjada en el Ple municipal de dilluns passat també plantejava el canvi de nom de l’institut de batxillerat Joaquim Bau, amb l’argument que evoca el nom d’una persona que va estar vinculada al franquisme. El que no s’entén, entre altres coses, és que aquesta petició s’adreci a l’Ajuntament i no a la Generalitat, que és qui té la competència per adoptar una decisió d’aquest calat. Vull recordar, per cert, que Joaquim Bau té encara carrers dedicats a molts municipis de l’Estat, entre els quals Madrid, on els diferents ajuntaments que han governat, de tots els colors, han optat per mantenir.

Finalment, la moció proposava el canvi de nom del barri del 13 de gener pel de Grup el Temple. I aquí ens trobem amb una situació que jo crec que reflecteix molt bé la importància que els ciutadans de Tortosa li donen a totes aquestes qüestions. Resulta que, tal i com va revelar la setmana passada l’alcalde de Tortosa, el 9 de febrer de 1981 l’Ajuntament de Tortosa, essent alcalde Vicent Beguer, va aprovar en sessió plenària el canvi de nom que aquest dilluns passat, 29 anys més tard, es continuava reclamant. Què ha passat en tot aquest temps? Doncs que a tots plegats ens falla la memòria històrica. I que si en tot aquest temps ningú se n’ha recordat i ningú ha reclamat el canvi, haurem d’arribar a la conclusió que molt important per als tortosins, aquest tema no ho ha estat.

Vull acabar aquest article deixant constància, novament, del meu respecte a la proposta legítima de totes les persones que han manifestat la seva voluntat de retirar el monument del riu. Però també vull fer notar que, arribats en aquest punt, podem constatar que a la majoria de tortosins i tortosines aquesta qüestió no ens treu la son.

Meritxell Roigé i Pedrola
és tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tortosa i candidata a les eleccions al Parlament per CiU