23 de febrer del 2011

El capità tortosí del 23-F

Aquest dimecres, 23 de febrer, es compleixen 30 anys de l'intent de cop d'estat dirigit, entre d'altres, per Antonio Tejero, tinent coronel de la Guàrdia Civil. Els que per edat no recordem què va passar al país després que Tejero va irrompre al Congrés dels Diputats amb la pistola a la mà i comandant un grup de 200 guàrdies civils, hem vist les imatges centenars de vegades per televisió, i alguns hem llegit llibres i articles. Aquesta setmana, la revista Tiempo ha editat un suplement especial titulat 23-F, 30 años después, en què apareix aquesta fotografia dels anomenats judicis de Campamento (18 de febrer-21 de maig del 1982), quan van ser jutjats 32 militars i un civil implicats directament en el cop d'estat fallit. Al centre de la imatge, amb barba i ulleres negres veiem el capità Francisco Acera Martín, qui en aquella època era el capità de la Guàrdia Civil a Tortosa. A la mateixa fotografia, Tejero està assegut a la filera de baix, i és el primer per l'esquerra. Al febrer del 1981, Acera era a Madrid fent un curs per preparar el seu ascens a comandant, i després del fracàs del 23-F va ser condemnat a tres anys de presó per la seua participació voluntària en l'assalt al Congrés dels Diputats. De fet, cap a les 20.43 hores (l'entrada al Congrés havia estat a les 18.23 hores), Acera va ser l'encarregat de llegir, amb una veu que va retronar en tot l'hemicicle, el manifest colpista que els havia enviat el capità general de València, Jaime Milans del Bosch, tot anunciant que havia declarat l'estat d'excepció i que havia tret els tancs als carrers de la capital valenciana, amb 1.800 soldats. Un dels que va escoltar la lectura d'aquest manifest en directe va ser el tortosí Antonio Faura, que en aquell moment era diputat al Congrés i secretari general de la UCD, el partit d'Adolfo Suárez. Segons va relatar durant el procés judicial als colpistes, Acera també va ser un dels guàrdies que va ajudar a sortir del Congrés la diputada catalana Anna Balletbò, ja que la socialista estava embarassada.

Tot i la sentència condemnatòria de tres anys de presó, el capità de Tortosa va ser posat en llibertat el 1983, i es va reincorporar a la Guàrdia Civil, tot i que va ser destinat a la companyia "Almazán" de Sòria. Un cop allà, va ser arrestat al juliol del 1984 durant vuit dies, després de publicar amb el seu nom uns versos d'homenatge a Tejero al diari "El Alcázar", que era un periòdic de l'extrema dreta espanyola en què una de les seues filles publicava poemes, com recorda Emigdi Subirats. Amb tot, Acera encara va ascendir a comandant, el 1984, i després a tinent coronel (1996), el mateix any en què va passar a la reserva. A banda, mentre estava destinat a Lleó va rebre la Cruz de San Hermenegildo (1989), una distinció militar que premia la constància en el servei i la correcta conducta militar. D'altra banda, al diari El País hem trobat una crònica de la seua declaració al judici, el 23 de març del 1982, amb algunes afirmacions molt interessants sobre les intencions d'Alfonso Armada de dirigir un govern d'unitat amb el socialista Felipe González com a vicepresident:

Posteriormente ocupó el lugar destinado a los interrogados, el capitán de la Guardia Civil Francisco Acera Martín, para quien el fiscal pide una pena de seis años y separación del servicio, acusado de unirse voluntariamente a las tropas asaltantes del Congreso.
Faltaba un oficial
A preguntas del fiscal este capitán manifestó que su jefe el 23 de febrero de 1981 era el coronel Merino, director de la Academia de la Guardia Civil, ya que se encontraba en Madrid haciendo un curso para jefes y destacó que conoció el proyecto de Tejero, alrededor de las 17.30 horas del mismo día 23, a través del capitán Gómez Iglesias. "Me lo dijo en el garaje del parque y me invitó a montar en un autocar, donde faltaba un oficial. Me fijo que quien mandaba el servicio era Tejero". Relató a continuación que el capitán Gómez Iglesias no montó en el autobús y dio la salida.
-Fiscal: ¿Qué órdenes tenía?
-Acera: Estar en las inmediaciones del Congreso. Llegué sobre as 18.25 horas a la plaza de Neptuno y como tenía orden de esperar hasta las 18.30, estuvimos esperando hasta esa hora en que salimos en dirección al Congreso. En el trayecto contamos a la gente del autobús. En total iban 35 guardias y cinco cabos. El capitán Pérez de a Lastra se encargó de realizar la bajada de los guardias de los autobuses
-Fiscal: ¿Qué secuencias dice usted que presenció en el Congreso?
-Acera: Presencié la entrada del comisario Ballesteros y Dopico, que entraron dando voces de ¡viva España!, ¡ya era hora! y abrazaron a Tejero. La Policía Nacional hablaba en esos momentos con los guardias.
-Fiscal: ¿Entró usted en el hemiciclo?
-Acera: Sí.
-Fiscal: Estaban allí los diputados, ¿sabía usted que estaban retenidos contra su voluntad?
-Acera: Sí, aunque yo no sabía si se había terminado la reunión o que es lo que había pasado.
-Fiscal: ¿Qué otras secuencias vio?
-Acera: Vi al coronel Alcalá Galiano que le preguntaba a Tejero lo que estaba sucediendo allí. Tejero le dijo que estaban en el Congreso en un servicio por España, la democracia y el orden, y por orden del Rey. Alcalá Galiano dijo entonces: eso ya es otra cosa. Después se fueron a hablar a un teléfono. Yo mientras tanto fui a ayudar salir a una diputada embarazada.
A una serie de preguntas del fiscal el capitán Acera respondió afirmando que entendió que el coronel Alcalá Galiano dejó voluntariamente el Congreso y que no vió discutir al general Aramburu con Tejero.
-Fiscal: ¿No le extrañó a usted que diera órdenes el capitán general de la tercera región militar, cuando ustedes pertenecían a la primera?
-Acera: A mí no me extraña nada cuando se trata de un asunto para España, entre militares. Lo que si me extrañó es que Aramburu increpara a unos guardias, después de hablar con Tejero. Aramburu dijo a un grupo de guardias: salid muchachos que os van a matar a todos. El guardia le contestó: ni general, nos están matando ya uno a uno. Finalmente, Aramburu dijo: mejor que os maten uno a uno.
A continuación el capitán Acera nanifestó que leyó el bando de Milans en el hemiciclo por indicación de Tejero y que interpretó el general Armada era la autoridad militar cuya llegada esperaban los asaltantes del Congreso. Respecto a la entrevista que sostuvieron en el Congreso Armada y Tejero comentó: "oí a Armada decir las palabras socialistas y Múgica. Después Tejero nos explicó que Armada quería que Felipe González fuera vicepresidente del Gobierno y que en el Gobierno iban a entrar Solé Tura y Múgica".
Con el uniforme reglamentario
Tras el descanso del mediodía, el capitán Acera siguió declarando, a preguntas del fiscal, que él y a fuerza que le acompañó en el asalto al Congreso llevaban las armas y uniforme reglamentarios y no utilizaron los anoraks que compró Tejero. Añadió que estuvo presente, junto con los demás oficiales, en la negociación final con el general Armada y que oyó lo deseos de Pardo y Tejero de que quedaran sin responsabilidad los tenientes, "pero no sé a qué conclusiones finales se llegaron".
-Fiscal: Cuando eran conducidos a la Dirección General de la Guardia Civil, tras la salida del Congreso, ¿oyó decir a Tejero que se había entrevista con el general Armada en la calle del Pintor Juan Gris?
-Acera: Sí, se lo oí decir, pero no dijo calle Pintor Juan Gris, sino sólo calle Juan Gris. Dijo también Tejero que dos días antes le habían dado instrucciones para el servicio.
Concluido el turno de preguntas del fiscal, intervino el defensor del interrogado, Dimas Sanz López, quien le preguntó por qué se quedó en el Congreso si sabía que pudo haber salido, a lo que Acera respondió que "era un tema que estaba entre la cobardía o la temeridad. Si salía abandonaba el servicio y rompía la lealtad a mi jefe. Y si me quedaba, era una temeridad, pero opté por lo último".
A preguntas de otros defensores, el capitán Acera declaró, entre otras cosas, lo siguiente:
-Escandell (defensor de Milans): ¿Cuándo oyó usted decir que Armada era el jefe de la operación?
-Acera: Cuando entró en el Congreso el coronel Alcalá Galiano, sobre las siete y veinte de la tarde.
-Hermosilla (abogado de Armada): ¿Por qué no dijo antes que Gómez Iglesias le había indicado
El capitán Acera asegura que los comisarios Ballesteros y Dopico abrazaron a Tejero en el Congresoque subiera al autobús que les llevó al Congreso?-Acera: Por amistad y compañerismo. Se trataba de no implicar a nadie más en esta causa.
-López Montero (abogado de Tejero): ¿Recuerda usted si la fuerza estaba ya preparada para la operación del 23 de febrero o fue una improvisación?
-Acera: Fue una improvisación. Yo tuve incluso cinco minutos para decidir.
El abogado del teniente coronel Mas preguntó al procesado si había tenido conocimiento del asesinato de dos inspectores de policía, el lunes, en el País Vasco, a lo que Acera respondió que sí. Intervino entonces el presidente para decir que todos los presentes tenían conocimiento del hecho, pero que éste no afectaba a la causa ni siquiera para que constase en acta.
Después de que otros defensores renunciaran a hacer preguntas, tomó la palabra el consejero togado general José Barcina, quien preguntó al procesado por qué se había quejado de que el juez instructor no le dejó decir todo lo que quería durante el sumario, a lo que Acera contestó que no era una queja, pero "yo pensaba que se iban a hacer declaraciones sucesivas y no ha sido así".

+Text íntegre de la sentència condemnatòria del 23-F

22 comentaris:

  1. Això d'intent de cop d'estat fallit... què voleu que us digue? Jo penso que va tenir una funció clara d'atemorir tota aquella gent que volia un canvi social més profund. Va ser un dels moment més clars del tipus de transició tutelada per les forces vives que vam tenir i que ens han portat on estem.

    ResponElimina
  2. Sí, jo crec que sí que va ser fallit. No podem confondre les conseqüències amb l'objectiu del cop d'estat (en concret, del de Tejero, perquè n'hi havia altres moviments colpistes simultanis, més pseudodemocràtics), que era dissoldre el Congrés i formar una junta militar de govern. És a dir, acabar amb la democràcia.

    ResponElimina
  3. Un cop d’estat sense sang, no es un cop d’estat, com diria Mourinho ; es fer teatre. Altra cosa es qui va escriure el guió…

    ResponElimina
  4. Un cop d'estat pot ser-ho sense necessitat de ser cruent. En aquest cas sembla evident que es va quedar en un INTENT, en la mesura que no va prosperar. Hi ha cop d'estat quan s'arriba al poder, amb violència o sense, però vulnerant la legitimitat existent.
    Sinó va ser un cop d'estat no serà perquè no hi va haver sang, serà perquè no va reeixir.
    Si les posteriors conseqüències, amb determinades polítiques, demostrarien que van tenir cert èxit, es una altra cosa. Aixo ja seria responsabilitat dels que van governar i gestionar el post-intent.

    ResponElimina
  5. Per cert, recordo com en sentir en directe les votacions al congres, per la radio que hi havia a l'empresa, al voltants de les 6 de la tarde, allò de "en estos momentos se ha oido un disparo la guardia civil entra en estos momentos en el congreso de los diputados... "
    Recordo com vaig anar-men corrent per tal d'amagar certs arxius a cert lloc. També recordo com és deia que al cap d'una hora, cert individu havia anat a a l'ajuntament amb una pistola, oferint-se, a veure " A qui s'havia de matar "

    Escoltar l'audio posa els pèls de punta:

    ResponElimina
  6. Et sembla poc McCalan:
    http://ca.wikipedia.org/wiki/Cop_d%27estat_del_23_de_febrer.

    ResponElimina
  7. Totalment d'acord. El triomf d'un cop d'estat no necessàriament va lligat al vessament de sang. En aquest sentit, la principal diferència entre el 23-F del 1981 i pronunciaments fracassats anteriors és que antigament s'afusellava els militars sublevats per alta traïció. A banda, contràriament al que es puga pensar, l'aixecament militar del 18 de juliol del 1936 també va fracassar, ja que Franco i companyia no van aconseguir doblegar el govern republicà de manera immediata, i per això després van venir tres anys de Guerra Civil amb més de 600.000 morts.

    ResponElimina
  8. Efectivament “jotabe” com tu molt be dius fou un INTENT en la mesura en que no va prosperar (però es varen aconseguir els objectius previstos) . Aquell intent de cop d’estat, en cas de prosperar, estic segur que hagués estat cruent. Feia temps que es sentia soroll d’espases, la España Autonómica estava molt mal vista, i aquell dia estava tot programat per part dels colpistes , fins i tot el numero de baixes ( es a dir zero, OK) d’aquí que les penes de tinent cap amunt foren de “pa sucat amb oli”,i de tinent cap a vall res de res. A Tejero li va tocar mes pena per agredir a Gutiérrez Mellado, de forma publica i televisada que sinó es queda sense. Una partitura orquestrada i molt ben dirigida que va obrir una abans i desprès de los “Principios Fundamentales del Movimiento Nacional” que teòricament “quedaban atados y bien atados”. La reacció popular fou la esperada i finalment llavors si, les espases varen fer el silenci.
    Jo res mes opino que aquesta partitura te autor.

    ResponElimina
  9. Recordeu la Operación Galaxia ?

    ResponElimina
  10. Segons els teus comentaris McCalan, entendríem que va ser un cop d'estat intern, d'alguna manera, per assegurar que els principis jurats anys abans continuessin tenint la validesa oportuna.
    Tot apunta, si més no, als que més se'n van beneficiar. Si, amb la posteritat a la ma, mirem i veiem que tenim, el dit assenyala molt clarament els beneficiats, que segueixen imposant les lleis convenients als seus interessos, ara un, ara un altre. Ni menys, ni més.
    El culpable, el majordom, no em cap cap dubte.
    O comptem escons i butacons començant de dalt a mig camí? La morralla deixem-la córrer.

    ResponElimina
  11. Butacons o bancs ? A que et refereixes? Per cert, tu saps qui va pagar les 260.000 ptes en pernil del bo i vi negre per la tropa ?

    ResponElimina
  12. Militar; por supuesto...!

    ResponElimina
  13. Suposo que saps que darrera d'un militar hi ha un finançament. Segueix la pista dels diners, finançaments, accionistes, etc.
    Un nom no, uns quants.
    260.000? Pecata minuta est. Un soparill...
    Please!
    Au, que parlo massa.

    ResponElimina
  14. I els dinars a les Cases d'Alcanar, quí les va pagar ???

    ResponElimina
  15. Es evident xeic, el capità general de Catalunya. Qui si no?
    Has vist "La Escopeta Nacional"?
    Raó per la qual va ser el que se'n va desdir del cop, no fora que li tornes a "tocar pagar el pato" un altre cop.
    ;-)

    ResponElimina
  16. No sé, no sé ...

    Jo era amic ( bé, conegut diria ara ) del capità Fco. Acera i vaig tenir l'oportunitat de saludar-lo quan ja era Coronel o Tinent Coronel.

    "Si yo te contase..." em va dir.

    "No me cuentes nada, que algunas veces es mejor suponer que tener la certeza.." li vaig contestar.

    I jo vull continuar suposant, perquè de cert no hi ha res ... però de diners per "l'asunto 23-F" n'hi havia un grapat i potser algun grapadet haurien sortit de Catalunya, i quasi segur que de no molt alluny...

    I a partir d'avui, a parlar del Barça ...

    ResponElimina
  17. Sí, sí, però ell ( amic llavors i ara conegut ) un colpista, amb finançament local, multinacional o real. I tot i dir que el van "enxampar" per a l'acció quan estava fent un curset a Madrid, un cert protagonisme el va tindre. La periodista M. A. Iglesias, contava abans d'ahir com Acero va ser amb qui van negociar el poder quedar-se al Parlament. A banda de ser el capità que es va adreçar als diputats des de la tribuna en alguna ocasió. Per tant, a la presó, independentment que n'hi hagués d'altres ( més vius ) amb els mateixos mereixements.

    ResponElimina
  18. Bé, Jotabe, el diumenge guanyarem a Mallorca...

    El dia 8 guanyarem també a l'Arsenal...

    De l'altre tema, que ja no en parlaré mes, "si yo te contase ..."

    ResponElimina
  19. Volia dir que demà guanyarem a Mallorca ...

    ResponElimina
  20. ;-)
    Fins les no dades son dades.
    Només calen orelles!
    Que ens hem de dir que no sabem?
    Estem a Tortosa?
    Aaaaaaaaaa!

    ResponElimina
  21. Oco el Deportivo ...

    ResponElimina

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta