ERC va registrar ahir al Parlament tres preguntes i una proposta de resolució per defensar la construcció del nou hospital regional de les Terres de l'Ebre. Les preguntes que Esquerra ha presentat a la mesa del Parlament volen determinar quin és l'ajornament anunciat pel conseller de Salut, Boi Ruiz, en relació amb el projecte de l'hospital que ha de substituir l'actual Verge de la Cinta de Tortosa; saber quin és ara el calendari i el termini d'actuacions per posar en funcionament el nou centre –previst pel tripartit pel 2015– i concretar si la Generalitat podrà destinar durant els anys 2012 i 2013 partides pressupostàries per costejar els 10 milions que valdrà la redacció del projecte. “Vam ser el primer partit que vam sortir a defensar el nou hospital, i volem que quedi constància en seu parlamentària de tot allò que ara diga el nou govern sobre el projecte”, va anunciar el candidat republicà a l'alcaldia de Tortosa, Josep Felip Monclús.
A més, Esquerra ha proposat al Parlament una resolució per reclamar al govern que aprofiti els dos anys d'ajornament a causa de la crisi per redactar el projecte constructiu, “tot concretant les característiques específiques del centre i el calendari d'execució”. ERC també va anunciar que presentarà mocions per reclamar l'hospital regional als ajuntaments ebrencs en què té representació, i també als quatre consells comarcals del territori. “Fins ara, el nou govern de CiU només ens ha dit ‘no' a l'hospital, a la vegueria, al museu del pas del riu de Móra d'Ebre... són el govern del ‘no' a les Terres de l'Ebre”, va dir el president ebrenc d'ERC, Gervasi Aspa.
+Àudio:-Josep Felip Monclús explica les preguntes i la proposta que ERC ha presentat al Parlament per defensar el nou hospital de Tortosa
Publicat a El Punt
Uf, vaja mèrit! Jo veig que en fer aquestes preguntes l'únic que fan es acceptar que no es faci el nou hospital ara.
ResponEliminaElls preguntant i mentrestant jo, quan porto la xiqueta a urgències del Verge de la Cinta, me tinc d'esperar tres hores a que m'atenguen.
ResponEliminaUna altra dona, vaig sentir que sortia a denunciar el servei perquè sa mare amb una envolia l'havien tingut més de tres hores esperant a la sala d'espera.
El gerent de l'hospital fa números que acaben en... reduccions de personal.
ResponEliminaHi havia molta gent esperant Núria?
Algú sap quants metges e infermers treballen en cada torn?
Quantes atencions per hora?
Quant sol durar cada atenció?
Quantes preguntes!
Està millor la xiqueta Núria?
Els millors desigs per ella.
Embòlia: "Obstrucció d'un vas sanguini arterial, venós o capil·lar per un èmbol circulant pel corrent sanguini".
ResponEliminaAmb una embòlia, tres hores d'espera?. No m'ho acabo de creure, i si es així, denuncia al canto
I posats a preguntar, com fa Dues creus, en faria una altra de pregunta: la xiqueta requeria d'una atenció urgent ?
Com a anècdota, Jotabé, les meues preguntes solen fer cap al "Monte del Olvido". On sembla que també farà cap el "Nou Hospital".
ResponEliminaUna vegada vaig parlar en un metge que semblava saber de que parlava, i em va dir que segurament invertint els mateixos diners de l'hospital "nou" en un altra cosa, es podria fer molta més bé per la salut de la gent de les TTE que amb un altre hospital. Per ell, l'hospital només era cosa desl politics perque es una fota més facil .... jo no en tinc ni idea.
ResponEliminaJo els ultims 20 anys he anat bastantes vegades a urgències per luxacions d'espatlla, i se m'ha ates prou rapidament. Com que treballo a BCN, nomes he anat en caps de setmana, de la qual cosa dedueixo que els dies laborables la gent va mes a urgències. Dona que pensar.
ResponEliminaUi! Acabo d'entrar i veig que tinc moltes preguntes per a contestar.
ResponEliminaNo. Quan vaig arribar no hi havia molta gent, desp´res se va anar omplint. La xiqueta té nou mesos i tenia una diarrea i uns vòmits impresionants, abans havia anat al Cap i el metge me va derivar a urgències.
Per cert, en tot moment vaig haver de parlar en castellà perquè sinó no m'entenien, ni al CAP ni a urgències.
I lo de l'embòlia, li hauríeu de preguntar a la dona que tota enfadada va dir que sortia a denunciar-ho, ja que els metges havíen dit que sa mare patia una embòlia i l'havien tingut tres hores sentada a la sala d'espera. Per cert, a mi me van atendre quan vaig començar a protestar, perquè sinó me penso que encara hagués tardat més. Haig de dir, però, que quan me van atendre, a part de lo de l'idioma, ho van fer en tota la professionalitat del món. La xiqueta ja està una mica millor, gràcies.
Núria, et puc ben assegurar que una senyora amb una embòlia no s'està asseguda tres hores a la sala d'espera. A l'Hospital hi ha d'una banda un sistema de triatge que assigna un nivell a cada urgència, i en funció d'aquest nivell, es prioritza l'assistència. D'altra banda, amb els Accidents Cerebrals Vasculars hi ha un procediment que es diu Codi Ictus que implica bastants professionals i té un caràcter preferent. No es pot desprestigiar la sanitat pública d'aquesta manera tan gratuïta. No escolto de la teva boca cap queixa de botigues, restaurants, caixes, bancs, paletes, cosidores, empreses de neteja i altres oficis no públics. Potser tots són perfectes i tan sols la sanitat pública és l'ase dels cops. Seguiu així i entre tots ens l'anirem carregant. Després quan sigui pitjor i tinguem que pagar, serà magnífica.
ResponEliminaSr. Emili Nieto,
ResponEliminaperdone, però ho és que vostè no ha entès el meu comentari o és que no ho ha volgut entendre.
Jo, tan sols he relatat lo que vaig tindre de viure de primera mà. No sóc metge, i no sé lo que passa amb les embòlies, crec que n'hi han de varios tipus, de més greus i de més lleus, però jo tan sols he relatat lo que vaig sentir que deia una senyora que sortia tota enfadada amb un paper a la mà. Tan sols sóc testimoni d'uns fets, si aquests fets desprestigen la sanitat pública, no és lo meu problema. De mentira jo no n'he dit cap ni una, tan sols lo que he pogut vore i sentir, igual que qualsevol altres que estigués allí en aquells moments.
I jo no sé vostè, però jo la sanitat ja me l'estic pagant des del moment que hem descompten del sou els impostos corresponents per a la seguretat social. Gratuit no ho és.
Núria, "Gratuït no ho es"...... però això de "jo la sanitat ja me l'estic pagant des del moment que hem descompten del sou els impostos corresponents per a la seguretat social" és una mica discutible, en el fons i la forma. Amb la teva quota a la S.S., estàs contribuint a altres conceptes no lligats a la sanitat i el sistema sanitari. La sanitat ja fa anys que es finança a traves dels pressupostos generals als que també contribueixes, cert, però en aquest cas amb l'IRPF, però no nomes: el ingressos als pressupostos és nodreixen, lògicament, amb impostos directes i indirectes. Per si algú encara no s'ha assabentat, inclús aquell immigrant en situació d'il·legalitat, en la mesura que consumeix ( poc segurament, cert ), està pagant impostos que també van a parar al calaix de l'estat i el sosteniment, entre altres conceptes, de la sanitat publica.
ResponEliminaQuant a la forma, allò de "ja me l'estic pagant", a mi em sona a l'exigència d'un dret que en lloc està escrit l'abast i nivell exacte de qualitat del dret. Si hi ha escassetat de cacaus, el dret és reduirà.
I soc absolutament partidari de què se'ns done factura per saber els costos de cada intervenció ( sobre tot ), medicaments etc.
....es reduirà el dret o s'implantarà el copagament.
ResponEliminaNúria, me'n alegro per la xiqueta. Es molt petita i és normal tota preocupació. Ànims.
ResponEliminaNo tot ha de ser la "cosa política".
De lo altre. Com més dades millor, però, el copagament ja existeix. I les mancances assistencials també. De totes maneres, tenim molta més sort que al 80% del planeta, com a mínim. Tampoc cal oblidar-ho i pensar que no fem tot el que hauríem de fer com a privilegiats.
Núria, jo respecto molt que vagis per la vida repetint allò que "vaig sentir que deia una senyora" i ho eleves a la categoria de veritat.
ResponEliminaPerò per una vegada, podries llegir bé el que t'he explicat de com s'organitzen les urgències i que és un Codi Ictus. Si prefereixes agafar el ferro de "vaig sentir que ho deia", potser qualsevol dia et creuràs que els burros volen. I jo pel que han vist els meus ulls, no volen, sinó que caminen pel carrer, i alguns fins i tot, sense sàrria.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAlmenys no ha sortit el tòpic dels immigrants que colapsen urgències! Raro ...
ResponEliminaEmili, volar no se, però fer discursos... i no va per tu, lo que ho poses a "huevo" pel "genèric". 8-)
ResponEliminaSuposo que els professionals de la salut entendran bé quan una persona, que no en sap, fa referències que dintre del "llenguatge mèdic" no son exactes. Sinó ho entén, que es recicli o que canvien el sistema educatiu de les professions, que s'ha de saber i saber comprendre al que no sap quan s'expressa, i les indignacions que pot tenir quan espera enmig d'una urgència. O no ens hem encès tots en situacions paregudes? No som gaire flemàtics a n'estes terres.
Menys acarnissaments, si us plau, hi ha codis ètics consultables. I menys corporativisme, que d'errades n'hi ha a tot arreu i al sistema de salut a cabassades, en dono fe personal.
També hi ha gran dedicació, i em consta, tot sigui dit, per lloança dels professionals de la salut.
A vore, Sr. Jotabe, suposo que els diners que surten dels pressupostos generals de l'estat, surten d'alguna banda, no? No crec que puguen traure diners de baix de les pedres. I si també recauden amb impostos indirectes, que ja ho suposo, pos també ho estem pagant per aquí. Lo que sí que s'hauría de denunciar és que hi han gran empreses que amb trampes que tothom coneix no contribueixen amb los seus impostos tot lo que hauríen de contribuir. Aquí sempre paguem los mateixos, los que estem en nòmina. Quan arribe aquí lo de la factura de la sanitat (informativa, ara per ara) estaria bé que per la nostra banda també los hi presentéssem la nostra factura de lo que mos costa, però com molt bé ha dit, allí no estarà tot perquè també ho paguem amb impostos indirectes.
ResponEliminaL'altre dia vaig sentir a un conseller, dir que sa filla no tenia perquè tindre la universitat subvencionada perquè se la podia pagar perfectament. No estic d'acord amb este plantejament. L'ensenyament no ha de ser una beneficiència per als pobres, sinó un dret de tothom. Igual que les polítiques de natalitat, les ajudes a les quals també diuen que les posaran lligades a l'IRPF. Potser les ajudes a les víctimes de terrorisme també les acabaran posant lligades a l'IRPF perquè amb este plantejament... per a què ajudar a les víctimes que ja són riques? Tot això sí que és demagògia. Per què se fiquen amb los treballadors i amb la classe mitjana i no s'hi fiquen amb tot aquells lobis que cobren milions d'euros a l'any (Ex: Alemany)? I si al final mos ho hem de pagar tot: sanitat,ensenyament,jubilació, fills, etc. Pos que no mos cobren dos vegades.
Nuria, estic radicalment en contra d'alguns plantejaments que ens fas al teu comentari.
ResponEliminaAmb la teva filosofia de fons, el que està clar és que tothom té dret a determinades ajudes i subvencions independentment de les seves rendes.
Amb absoluta coherència amb el que dius, la teva màxima de ""ja me l'estic pagant" l'apliques en tot i per tot, sense adonar-ten que no deixes marge a la solidaritat. No estic d'acord que es donen ajuts de manera indiscriminada i universal com es feia amb els xecs bebè o altres, amb el teu criteri les beques ja no existirien o bé les hauria de rebre tothom. I mira, ja que ho dius, si a una víctima del terrorisme se l'ha d'ajudar i donar-li si cal una paga vitalícia per incapacitat o pel que sigui, que se li done, però jo estaria d'acord que aquella víctima milloraria no tingues el mateix tracte. Suposo que es tracta de solucionar una situació de penúria i supervivència, no de donar un premi.
Peró al fons de tot insisteixo en el mateix. Al cap de la correguda, no sé el teu cas, però jo i milers i milers de persones amb la mateixa, si fa o no fa, situació, amb fills, i amb una esperança de vida de 80 anys ( tant de bo ) resulta que és més que probable que rebéssim més del que hem aportat, com correspon a un estat de dret avançat en lo social, i re-distributiu. Llavors, allò de ""ja me l'estic pagant", potser sí, però si haguéssim de rebre pel que hem pagat, potser encara rebríem menys del que rebem, pagar les medicines quan ens jubilem o deixar de cobrar la pensió als 75, per posar una xifra.
I t'ho ben asseguro: res m'agradaria més que rebre menys del que aporto. O dit d'una altra manera: Aportar més del que rebo.
Sr. Jotabe,
ResponEliminapos sí, té raó, no estem d'acord. Crec que si paguem impostos és per a rebre de l'estat una sèrie de beneficis socials públics. Però crec que vostè confon dos conceptes ben diferents: una cosa són les subvencions, ajudes i beques per a aquells que ho necessiten i no s'ho poden pagar. L'altra molt diferent, els serveis públics (comunicacions, ensenyament, sanitat...etc) els quals ajudem tots a mantenir i als quals hi tenim dret.
Si es vol fer una bona política de natalitat, si es vol que el país tire endavant amb persones ben formades, si, si, si. S'han d'utilitzar els nostre impostos per a aconseguir-ho, i no donar els nostres diners a entitats financieres que després tenen beneficis milionaris.
Lo plantejament de vostè, és pura beneficiència "dad de comer a los pobres" i es carregar la construcció de l'estat de benestar que tant va costar d'aconseguir. L'actitud de vostè és la que es pot carregar finalment l'estat del benestar. Perquè segons vostè, hem de deixar lo públic per als pobres i els demés mos hem de buscar la vida pagant-mos una sanitat privada, un ensenyament privant i unes pensions privades. Pos no, jo vull continuar utilitzant los serveis públics i vull que els meus diners s'utilitzen per a millorar aquests serveis que han de ser universals i en cap cas lligat a l'IRPF, la qual cosa ja s'està fent des de fa molts anys als països desenvolupats. I si no, que els hi pregunten als països nòrdics o sense anar més lluny al nostre país veí francés. Quines ajudes a la natalitat tenen en estos països? Estan lligades a l'IRPF?
A pesar de tot encara tenim un bon sistema de salut, però amb indicis i clara tendència a anar a pitjor…
ResponEliminaN úria, Ja veig que no em vaig explicar prou bé, però insistiré. Soc així, que hi farem.
ResponEliminaServei public és allò que ofereix i/o dona l’administració publica no necessàriament de forma gratuïta, inclús en alguns casos a traves d’empreses privades les quals ho fan per mig d’una concessió. No te'n dones compte, però m’estas donant la raó, tenim dret a serveis públics, però no necessàriament gratuïts, al menys de manera universal. O es que a les vivendes de protecció oficial i pot optar tothom ? O es que al transport public ( que tothom te el dret d’utilitzar ) tothom té les mateixes avantatges, descomptes etc. ¿ He dit....."és més que probable que rebéssim més del que hem aportat, com correspon a un estat de dret avançat en lo social, i re-distributiu". Llavors, no em parles de beneficència què per aquí no m’agafaràs.
Permetem que et digui que et fots uns embolics monumentals, i em dius a mi que confonc les coses. Acusar-me de voler la beneficència per als pobres no te cap sentit ni raó de ser. En tot cas, el que vull -amb el meu criteri- és la justícia social. I no seré jo qui discuteixi, per excessiu, l'estat del benestar. Treure la conclussió del que he dit què vull la sanitat i ensenyament public per als pobres e lo privat per als rics, es no entendre res del que he dit ( més amunt, educadamente he volgut dir-te que no m’havia explicat bé, però és què relament tergivers-ses i manuipules tant com pots. I no és la primera vegada.
Per altra banda, si els termes han de ser subvencions, ajudes, beques, subsidis o retorns, és ben bé igual. Dis-li com vulguis.
Tu defenses que la carrera universitària dels fills d'Amancio Ortega o d’Emilio Botín els hi paguem entre tots, a pesar que estic absolutament convençut que paguen molt impostos ( no sé sí tots els que caldria, però molts, segur ) jo no penso així, entre altres motius obvis, perquè més quantitat de persones puguin rebre'ls.
Diré més, no cal anar tant alt per a limitar la gratuïtat de les coses. Cada any, quan s'han de comprar els llibres de text dels fills, me'n faig creus de veure com hi ha molts pares que s’escandalitzen pel cost que representa i què no siguin gratuïts. D'entrada hi podria estar d'acord ( al menys pel que fa a l'ensenyament obligatori ) però em rebenta que els que peguen aquest cric al cel porten a la butxaca un mòbil d'última generació i les sabatilles deportives dels fills no baixen mai dels 100 € . Llavors, de que es tractaria ? de que els llibres de text fossin gratuïts per a tothom “perquè en tenim dret i paguem els impostos” o nomes per als que realment no s’ho poden pagar?. Potser el primer que hauríem de tindre clar es que pagar impostos, o quotes varies ( altre tema serien tasses, suposo ) no és com aquell que paga una pòlissa d’assegurança que, normalment té un dret reconegut, mitjançant contracte, d’una serie de contraprestacions. En cas que no ens toque acudir als que no en tenim culpa, què aquesta n'és una altra, i no seria la primera vegada.
Si tu creus que una dona o parella perquè li donen 2.500 € pel naixement d'un fill, independentment que ingressi 800, 1.000 o 6.000 €/mes, farà que els convenci de contribuir a l'augment de la natalitat, pos mol bé, però jo no ho crec, en qualsevol cas, el que critico és que els rebes la qui guanya 6.000 €.
Quant als bancs, no t'he fet cap comentari, estigues tranquil•la que a l'hora de criticar-los pel que reben, el que donen, perquè et retiren el paraigües quan plou i per moltes coses més, no em passaràs davant. Ara, aprofito per a fer-te notar que el teu amic Laporta ( al que recolzes públicament ) ahir mateix, a Catalunya Radio, es declarava de centre i diria que implícitament ( juntament amb el seu amic Sala Martin ), molt, molt partidari de moltes coses que dius no el veig; però bé, és una anotació al marge.
Continua......
Segueix....
ResponEliminaAl final, per resumir-ho, sembla que la gran discrepància entre tu i jo està en que mentre tu penses que pel fet de pagar impostos tens dret a tota classes d’ajuts, de la mateixa manera que en té el veí que s’ha quedat sense feina, sense subsidi d’atur i sense pis, jo no.
I com ja havia dit, prefereixo ser dels que contribuís a l’ajut d’aquest veí que no ser objecte d’aquest ajut, encara què, tal com anem, no ho descarto gens ni mica. I com ja havia dit, prefereixo ser dels que contribuís a l’ajut d’aquest veí que no ser objecte d’ell, encara què, tal com anem, no ho descarto gens ni mica.
Cómo puedes decir eso McCalan?! Con el poder en la mano de tus admirados.
ResponEliminaTan poca confiança et mereixen?
Darrerament... et noto una mica afonat.
Jotabé, t'has guanyat la cervesa, al bar de la "resi", per no sortir del sistema de salut públic.
Gracies Nion, però vols dir que el bar forma part del sistema ? Al menys que sigui sense alcohol.
ResponEliminaSí, jo també he observat l'afonament de Mc Calan.
Suposo què és per allò de, com amb Franco,..... "Contra el tripartit vivíem millor"
I tant que el bar en forma part. Esmorzars, dinars, per als visitants i els treballadors, sal·la lluminosa, caldoreta, etc. I dintre del complex hospitalari.
ResponEliminaGestió privada, però, amb contracte, conveni o lo que sigue.
S'agraeix quan et toca estar-hi moltes hores acompanyant. Pots desconnectar una estoneta. Tant si et deixes la fiambrera, com amb ella.
Sr. Jotabe,
ResponEliminajo no sé si és que vostè i jo no mos entenem o és que en el fons parlem del mateix.
Li torno a repetir que jo estic a favor de que la gent que ho necessita rebigue els ajuts necessaris i me considro una persona solidària, encara que no ho vaig proclamant als quatre vents com vostè fa a tot hora.
Però, torno a dir-li. La sanitat i l'ensenyament són qaúestions massa importants com per a no fer-les universals. Los governs hauríen d'entendre que la universalitat i millora d'estos serveis públics, tam´be és a llarg plaç la millora del país. Això ho han entès tots els països desenvolupats que en època de crisi no sols no han reduit la despesa en ensenyament i investigació sinó que la han aumentat significativament.