10 anys de la manifestació de Brussel·les

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) celebra este divendres, 9 de setembre, els 10 anys de la gran manifestació a Brussel·les. Després d’haver-se manifestat a les Terres de l’Ebre, i també a Barcelona, Madrid i Mallorca, la mobilització social en contra del transvasament es feia més internacional i arribava a les institucions comunitàries. Així, unes 15.000 persones van ocupar els carrers de Brussel·les, per reclamar a la Comissió Europea que no ajudés l’Estat espanyol, governat en aquell moment pel PP, a finançar les obres del transvasament de l’Ebre amb els diners dels fons de cohesió. El portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, ha recordat per a Canal 21 Ebre el significat d’aquella manifestació històrica, en què per primer cop un moviment social arribava fins a Brussel·les per reclamar a les institucions europees que fessin complir les seues pròpies lleis en matèria d’aigua i de natura. "Si un territori s'organitza, planifica i lluita, és capaç de fer-se sentir", ha destacat Tomàs. "Vam aconseguir posar les Terres de l'Ebre al mapa de l'Estat espanyol i d'Europa, i als ebrencs com a persones capaces de defensar allò que tenim", ha afegit el portaveu de la PDE, que també ha remarcat que "l'esperit de Brussel·les" no s'ha perdut.

La manifestació a Brussel·les era el punt i final de la Marxa Blava, que havia sortit dels pobles del Delta un mes abans. Alguns ebrencs van fer gairebé totes les etapes de la marxa fins a Brussel·les. De fet, tant el rapitenc Lluís Comí com la tortosina Loli Garrido van decidir fer la Marxa Blava sencera i a peu. Finalment, el dia 9 de setembre, milers de persones de les Terres de l’Ebre, de la resta de Catalunya, de l’Aragó i d’altres llocs de l’Estat espanyol i d’Europa arribaven a Brussel·les en trens, en vehicles particulars i en autocars. A la manifestació de Brussel·les van participar-hi polítics catalans de primera línia, com ara Josep-Lluís Carod-Rovira, d’Esquerra, i Joan Saura, d’Iniciativa per Catalunya, així com diversos dirigents del PSC. En aquest sentit, el fet que anys després, al 2008, el tripartit aprovés un transvasament d’emergència a Barcelona aprofitant la crisi de la sequera, no va agafar de sorpresa la PDE. Segons Tomàs, la lluita contra els transvasaments té més de 10 anys, i el moviment social ja està acostumat a què els partits actuen de formes diferents quan estan a l'oposició i quan arriben al govern. "La PDE no pot ser patrimoni de cap força política, sinó de la gent de les Terres de l'Ebre", ha assenyalat Tomàs, que ha advertit de l'espoliació que ja està patint el territori en matèria d'aigua.

L’endemà de la manifestació de Brussel·les, el 10 de setembre, molta gent encara es va quedar i van concentrar-se a les portes del Parlament Europeu, mentre la PDE lliurava les seues demandes. El moviment social en contra dels transvasaments havia aconseguit un ressò internacional molt important. Tanmateix, els atemptats terroristes de l’11 de setembre, amb els atacs a les Torres Bessones de Nova York i al Pentàgon, van eclipsar informativament el retorn de la gent de la PDE al territori, on hi havia prevista una festa de benvinguda a l’Ampolla. "L'explotació mediàtica no era l'important; la PDE va anar a Brussel·les per demostrar que representàvem milers de persones, i a partir de la manifestació se'ns van obrir moltes portes".

Després començaria un període de gairebé tres anys d’estira-i-arronsa amb el govern estatal, fins que la Comissió Europea va començar a emetre dictàmens que donaven la raó a la gent de les Terres de l’Ebre. I l’any 2004, amb la victòria del PSOE, el govern de l’Estat va modificar el pla hidrològic i va derogar parcialment el transvasament de l’Ebre. 10 anys després, per recordar la marxa cap a Brussel·les i la manifestació històrica del 9 de setembre del 2001, la PDE ha fet una crida a través d’internet i de les xarxes socials, perquè la gent puga compartir els seus records, els seus vídeos i les seues fotografies a la xarxa. De fet, la blocosfera ebrenca es pot omplir este divendres d’apunts i de comentaris sobre la manifestació de Brussel·les. A més, la plataforma també ha obert una pàgina a Facebook, sobre els “10 anys de la manifestació a Brussel·les contra el finançament del PHN”.

Imatge Canal 21 Ebre