UGT i CCOO convoquen protestes contra la reforma laboral a l’Ebre
Els sindicats Comissions Obreres i UGT a les Terres de l’Ebre han convocat una manifestació per aquest diumenge a Tortosa, en contra de la reforma laboral. La protesta sortirà a les dotze del migdia de la plaça del Carrilet i acabarà a la plaça dels Dolors, al costat de la seu de la Delegació de la Generalitat a les Terres de l’Ebre. De fet, Tortosa és la única ciutat catalana que no és capital de província en què diumenge hi haurà manifestació, ja que la UGT i Comissions Obreres han convocat altres protestes a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Però abans, aquest dijous, els dos sindicats protagonitzaran tancades als ajuntaments de Tortosa, Amposta i Móra d’Ebre, per demanar el suport dels alcaldes d’aquestes poblacions ebrenques, en contra de la reforma laboral que divendres passat va aprovar el govern del Partit Popular (PP). Amb aquesta tancada, que només durarà dues hores, els sindicats obren un període de mobilitzacions per rebutjar la reforma laboral que impulsa el govern de l’Estat.
Per la seua banda, la directora dels serveis territorials d’Empresa i Ocupació, Mercè Miralles, ha aprofitat aquest dimecres el seu pas per l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre per defensar que la reforma introdueix una major flexibilitat en les relacions laborals.
En la mateixa línia, Miralles ha afirmat que el govern del PP es mereix un vot de confiança, ja que les taxes d’atur tan elevades reclamen una reforma del mercat laboral per reactivar l’economia i tornar a generar ocupació.
La directora dels serveis territorials d’Empresa i Ocupació també ha citat el president Artur Mas, que va emprar una metàfora per dir que la música de la reforma laboral “sona bé”. Amb tot, Miralles ha afirmat que caldrà veure la lletra menuda de la nova llei, ja que el govern de l’Estat vol ratificar el decret al Congrés dels Diputats. De fet, el grup de CiU podria acabant introduint algunes millores en la futura llei de la reforma laboral.
D'altra banda, la reforma laboral també centra la pregunta d'avui al programa Primera Columna:
Començo per felicitar a Casadó pel seu micro obert, sembla que la relacio de CCOO amb els mitjans comença a canviar a les TTEE després de moltes dècades.
En referència a la reforma laboral la cosa pinta malament, les majories parlamentàries a tots els llocs fan inviable un tràmit parlamentari que suavitzi la norma a la recerca del consens social. Aquells/es que van criminalitzar els governs progressistes d'Espanya i Catalunya ja han aconseguit el m,edicament que buscàven, desregulació del mercat de treball, escanyament dels sindicats i imposició dels arguments d'una patronal cada coip més prepotent. Aquí les coses es fan per decret. El que no entenc és aquest clam contra les retallades als serveis públics, les polítiques socials i l'ofensiva dels governs per desballestar les regles del mercat de treball que ara escandalitza a tanta gent... perquè alguns els hauran votat, sinó ara la dreta no tindria majoria, vaja, jo no els vaig votar.
Encara que molts som bastant crítics amb els sindicats majoritaris, jo aniré a la manifestació. És hora de mostrar un front comú, perquè la realitat està sent dura, ja no només per un tema econòmic o laboral, sino per un tema de retallades en drets ciutadans en tots els àmbits. Si els sindicats no mostren la contundència que els fets mereixen, deixaran passar l'oportunitat de recitficar de la seva pasivitat dels darrers temps.
Tothom dona lliçons als sindicats. És perfectament legítim. Avui, he escoltat una tertúlia a Radio Ebre amb unes dones emprenedores ( petites empresaris ) És cert que alguna, respecte a la reforma laboral, ha manifestat tindre doble sentiments, inclús es declarava sindicalista ( fins ara, clar ). Totes han defensat la necessitat d'un reforma. Lo qual és prou compartit per tothom. El curiós del cas és que una que abans havia treballat a Lear concretament ha dit que els convenis col·lectius estrangulaven a les petites empreses etc. És possible que a Lear era de les que reivindicava el conveni col·lectiu i per a firmar-lo, si calia es pressionava amb l'amenaça de vaga. I quins efectes més automàtics i rapits produeix això de saltar el taulell.... Per a qui no ho hagi sentit dir mai, es tracta d'aquells que, havent sigut dependents, per les raons que siguin passaven a regentar el comerç. Alguns per casar-se amb la filla de l'amo.
NORMES D'ÚS La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.
Començo per felicitar a Casadó pel seu micro obert, sembla que la relacio de CCOO amb els mitjans comença a canviar a les TTEE després de moltes dècades.
ResponEliminaEn referència a la reforma laboral la cosa pinta malament, les majories parlamentàries a tots els llocs fan inviable un tràmit parlamentari que suavitzi la norma a la recerca del consens social. Aquells/es que van criminalitzar els governs progressistes d'Espanya i Catalunya ja han aconseguit el m,edicament que buscàven, desregulació del mercat de treball, escanyament dels sindicats i imposició dels arguments d'una patronal cada coip més prepotent. Aquí les coses es fan per decret. El que no entenc és aquest clam contra les retallades als serveis públics, les polítiques socials i l'ofensiva dels governs per desballestar les regles del mercat de treball que ara escandalitza a tanta gent... perquè alguns els hauran votat, sinó ara la dreta no tindria majoria, vaja, jo no els vaig votar.
Encara que molts som bastant crítics amb els sindicats majoritaris, jo aniré a la manifestació. És hora de mostrar un front comú, perquè la realitat està sent dura, ja no només per un tema econòmic o laboral, sino per un tema de retallades en drets ciutadans en tots els àmbits.
ResponEliminaSi els sindicats no mostren la contundència que els fets mereixen, deixaran passar l'oportunitat de recitficar de la seva pasivitat dels darrers temps.
Tothom dona lliçons als sindicats. És perfectament legítim.
ResponEliminaAvui, he escoltat una tertúlia a Radio Ebre amb unes dones emprenedores ( petites empresaris ) És cert que alguna, respecte a la reforma laboral, ha manifestat tindre doble sentiments, inclús es declarava sindicalista ( fins ara, clar ). Totes han defensat la necessitat d'un reforma. Lo qual és prou compartit per tothom.
El curiós del cas és que una que abans havia treballat a Lear concretament ha dit que els convenis col·lectius estrangulaven a les petites empreses etc. És possible que a Lear era de les que reivindicava el conveni col·lectiu i per a firmar-lo, si calia es pressionava amb l'amenaça de vaga.
I quins efectes més automàtics i rapits produeix això de saltar el taulell.... Per a qui no ho hagi sentit dir mai, es tracta d'aquells que, havent sigut dependents, per les raons que siguin passaven a regentar el comerç. Alguns per casar-se amb la filla de l'amo.