18 de juny de 2012

En què parlen a Vall-de-roures?


Quina llengua es parla al Matarranya, al Baix Cinca, a la Llitera, a la Ribagorça i a l'Alta Ribagorça? L'esborrany de la nova llei de llengües d'Aragó elimina el terme "català" per referir-se a la llengua que es parla a la Franja. El govern d'Aragó ha presentat l'esborrany de l'avantprojecte de llei d'ús, protecció i promoció de les llengües pròpies de la comunitat, amb què vol derogar tots els aspectes de l'actual Llei de llengües perquè, segons el PP, "imposen" la normalització de l'aragonès i del català en aquesta comunitat. Així, l'esborrany deixa de banda la denominació de "català" i parla d'"aragonès oriental" per referir-se a la llengua parlada a la Franja de Ponent. A més, fixa l'aprenentatge d'aquesta llengua com a "voluntari". Amb aquest canvi legislatiu, el govern d'Aragó vol evitar que la regulació de les llengües de la comunitat es faça a través d'organismes de fora d'Aragó. També preveu la creació d'una única acadèmia de la llengua.

La consellera d'Educació, Universitat, Cultura i Esports del govern d'Aragó, Dolores Serrat, ha presentat aquest dilluns l'esborrany de l'avantprojecte de llei d'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó, amb què el govern del Partit Popular pretén recollir la diversitat lingüística de la comunitat i garantir-ne la seva protecció com a part "fonamental" del patrimoni cultural aragonès. Però això sí, evitant "qualsevol tipus d'imposició". Amb aquest text, el govern popular vol donar compliment al seu compromís electoral de substituir l'actual Llei de llengües i derogar els aspectes de l'actual legislació que, segons l'actual govern del PP, "imposen" la normalització del català i l'aragonès. L'esborrany estableix que el castellà és la llengua oficial d'Aragó i, com a llengües pròpies d'aquesta comunitat, les llengües aragoneses, amb les seves diferents modalitats d'ús predominant a les àrees septentrional i oriental d'Aragó, on es parla català tot i que l'esborrany s'hi refereix com a "aragonès oriental". En concret, el text distingeix una zona d'utilització històrica predominant de la "llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca", amb les sevus modalitats lingüístiques, i una altra, "d'utilització històrica predominant" de la llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental de la comunitat, amb les seves modalitats lingüístiques.

Serà el govern d'Aragó qui decidirpa les zones i municipis d'utilització d'aquestes llengües a petició dels municipis afectats. Serrat ha remarcat que el govern aragonès ha partit per redactar l'esborrany del que estableix l'Estatut d'Aragó, "que considera les llengües parlades a Aragó com inequívocament aragoneses". Per això, "la llei busca evitar que les llengües i les seves modalitats lingüístiques puguin dependre d'organismes reguladors aliens a la comunitat d'Aragó", ha remarcat la consellera. L'objectiu del govern aragonès amb la nova legislació passa per "potenciar les modalitats lingüístiques locals com el millor testimoni del nostre patrimoni posant l'accent en la seva protecció, promoció i difusió". Per Serrat, "hem de posar més èmfasis en allò que ens uneix que no pas en allò que ens separa en matèria de llengües". El text reconeix el dret dels parlants a usar les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó i garanteix "que es promourà la seva recuperació i ensenyament en les zones d'utilització", però deixa clar que sempre el seu aprenentatge és "voluntari". En aquest sentit, l'esborrany de l'avantprojecte de llei garanteix que en les zones d'utilització, els veïns puguin dirigir-se a les administracions públiques fent servir les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó, donant a les administracions la possibilitat de respondre també en aquestes. Així mateix, també preveu que en els topònims es puga usar la denominació tradicional, a més de la castellana.

D'altra banda, l'Acadèmia Aragonesa de la Llengua assessorà el govern i serà qui fixi les normes d'ús de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó. Amb aquesta decisió, el govern d'aquesta comunitat unifica en un sol organisme l'Acadèmia de la Llengua Aragonesa i l'Acadèmia Aragonesa del Català, que depenia de l'Institut d'Estudis Catalans, i suprimeix el Consell Superior de les Llengües d'Aragó, òrgan assessor format majoritàriament per acadèmics i polítics. El govern d'Aragó ja ha remès l'esborrany al Consell Escolar perquè puga emetre un informe preceptiu, necessari abans que la llei puga ser aprovada en consell de govern. Posteriorment, haurà de rebre l'aprovació per part de les Corts d'Aragó.

Via ACN

Imatge Vall-de-roures, al Google Maps

17 comentaris:

  1. L'aragones és una altra cosa...va existir com a llengua però crec que quasi ja ni se parla...que trist utilitzar la llengua per a politicades, quanta ignorancia hi ha entre los politics...crec que ningu de la Franja te dira que parla aragones...com a molt "xapurrejat"!!
    i la Franja és un dels territoris on hi ha més percentatje de catalanoparlants...estos peperos cada dia més ignorants

    ResponElimina
  2. http://es.wikipedia.org/wiki/Idioma_aragon%C3%A9s

    Les llengües són riquesa i cultura, o sols les que us interessa?

    ResponElimina
  3. http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/25/19/13Saroihandy.pdf

    ResponElimina
  4. No saberut. Per a ignorant jo. Crec que la paraula exacta es; FAXES!!!!

    ResponElimina
  5. Avui no m'he conectat de bon matí i ara em trobo en aquesta estratagema per part de govern d'Aragó per carregar-se el català... Quina vergonya!!

    La nostra identitat, la nostra cultura és la nostra llengua, el català, i aixó no ho podran camviar mai.!!

    És algo que no em ve denou, estabe anunciat.
    Us passo un enllaç d'un article al vilaweb:
    http://www.serretllibres.com/autorsebrencs/articles/vilaweb.cat-octavi-serret-els-politics-utlitzen-la-llengua-per-la-confrontacio-jo-cerco-la

    ResponElimina
  6. http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/11/Dialectos_del_castellano_en_Espa%C3%B1a.png
    Tu en que parles, Gutijaume????

    ResponElimina
  7. Guti...ni llegir la wikipedia bé saps. Perdó ignorant, perquè la ignorancia quan és buscada té un altre nom. Que la gent de Fraga, Maella, Montsó i Vall de Roures parlen una llengua pròpia que Oh casualitat se sembla molt, molt però que molt al català no els fa menys aragonesos, quin pecat hi ha en dir-se català, per la mateixa regla de tres un andalus no parla castella, parlarà andalús, veritat que això us sembla bé, no?i un mexicà no parlarà espanyol, per a valtros parlarà mexicà...i tampoc dieu res. Arregleu lo païs que ho feu prou malament i dixeu que la gent parle lo que sent, no lo que se'ls imposi!!. Sembla ser que certs politicuchos de cert partit no ho volen entendre...

    ResponElimina
  8. Molt s'haurà d'esforçar lo pepero, sigue d'aquí o de fora, per a convencer-me que la llengua que se parla a Vinaròs o Calaceit és substancialment diferent de la meua pròpia.

    ResponElimina
  9. Això és el que li preocupa al nacionalisme espanyol, retallar la territorialitat lingüística del català. Des de Felip Vè que anem així i el PP i molts sectors del PSOE, han fet, i fan mans i mànigues per a fer-nos menuts, no fos cas que 1/4 part de l'Estat espanyol parle un llangua que no siga el castellà...o espanyol? o mexicà? o argentí?

    ResponElimina
  10. Passa que per alguns dels que, defensen per a un mateix el que rebutgen per als altres, que a la franja es parli català és a un pas de que aquesta zona es consideri catalana a tots els efectes. I no, es Espanya, he he he. Quan alguns que jo em sé anaven a L'Hospitalet ( quan el 99 % parlava castellà ) no anaven tant a Catalunya com quan anaven a Vic o Manresa. Però sí, efectivament, clar que sí, a Cretes parlen català ( majoritàriament ).

    ResponElimina
  11. Jo no he dit que estigui ni a favor ni en contra d'aquesta mesura del govern aragonès.

    ResponElimina
  12. Pos digues; estas a favor o en contra?

    ResponElimina
  13. Gutijaume, ets tot un polític i a més pareixes gallec com lo teu kefe. Si no tens clar que això és una aberració acadèmica, cultural i un insult a la intel·ligència, si és així, ja podem tenir clar el que penses.

    ResponElimina
  14. Un cop Puigcercós (i no tinc la foto seua al capçal del llit) en una negociació amb ZP en motiu que s'havien etiquetat els llibres de la Biblioteca nacional de España sota l'etiqueta "valencià", volia fer entendre al president que havia d'acceptar "el estatuto que salga del parlamento de Catalunya", que a Vinaròs i a Alcanar parlen la mateixa llengua. ZP, com a bon espanyol, no es mullava i no ho tenia clar. Puigcercós va i li diu: "¿Entiende esta frase? la ha publicado un diario chileno. "Hoy se corre la polla de Pinochet". El president mentider contesta: "Supongo que hay trampa y no es lo que yo entiendo". en espanyol de Xile la polla vol dir la suerte, ja que l'havien de jutjar. L'espanyol, sortosament per a la llengua dels veïns, no sofreix aquesta fragmentació lingüística per motiu polític-ideològic. El genocidi lingüístic s'aplica ja a les Balears, al Paaís Valencià i a l'Aragó. No hi ha altre mot, avui el comentava un històric professor de català i escriptor: el PP vol l'holocaust del català, malauradament amb la complicitat de CiU que ho pacten tot amb ells.

    ResponElimina
  15. Resulta que si fan, com fan, efectivament, totes aquestes barrabassades al País valencià, Balears bé deu ser perquè poden ( majories polítiques ). El que no tinc massa clar és com és conjumina tot plegat amb allò de Paisos catalans, si uns i altres releguen i menystenen el català. Ara resulta que s'hi afegeixen a l'Aragò, li volen dir un altre nom al que parlen majoritàriament a la franja ( a Mèxic sí, allí al que parlen diem-li espanyol ). De totes maneres, quan diem la llengua dels veïns, Emigdi, a qui et refereixes, als veïns de Beceit, Calaceit i Vall-de-roures ?
    Per cert, tots son iguals, però n'hi ha que son més iguals que altres. Amb Marcelino Iglesias això no passava. Algú, fins i tot és queixava que era poc agosarat he he he.

    ResponElimina
  16. Suposo, Jotabe, que ja saps a què em refereixo quan dic la llengua dels veïns. Els de Beseit i Calaceit parlen la mateixa llengua que els de Campredó. Només diu el contrari aquell que vol fer holocaust del català. Científicament ningú ho pot dir. Quant als governs del psoe, poc han fet a favor de la llengua catalana. Que els que hi ha ara promoguin l'holocaust, no defensa l'actitud que han tingut alguns governs regionals socialistes. El d'Antich a les Balears, però, va ser un bon govern i positiu per la llengua. el de Lerma al País Valencià, sense arribar a l'alçada horribilis d'aquests d'ara, va ser igualment nefast per la llengua.

    ResponElimina
  17. Totes estes maniobres lingüístiques del PP a les Balears i ara a l'Aragó no seran cortines de fum per amagar una gestió política desastrosa?perquè ja me diràs quines ganes de fotre's en la pobra gent de la Franja i tocar el que no sona a Catalunya...tots parlem la mateixa llengua, disli com vulgues, ens podem sentir catalans, valencians o aragonesos, però l'important és que parlant ens entenem, cosa que a certs polítics mediocres no els entra al caparró!!

    ResponElimina

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta