TORTOSA (Baix Ebre).- L'Ajuntament de Tortosa ja ha donat a conèixer el cartell de les festes de la Cinta 2012, que enguany seran del 30 d'agost al 3 de setembre, i també ha fet un avançament del programa oficial d'actes. Amb tot, tant el pregó de la festa major i la presentació de pubilles i pubilletes tornaran a fer-se el dissabte anterior, 25 d'agost, al parc municipal Teodor González. I si l'any passat va ser la Cucafera la protagonista del cartell de la Cinta, enguany agafa el relleu l'Àguila, un altre element important del seguici festiu, el qual es complementa amb el perfil siluetejat del mercat municipal -amb motiu de la celebració del seu 125è aniversari- i l'enumeració dels principals actes festius. En relació al cartell, el seu autor, el dissenyador Ignasi Barrera, ha explicat el
procés de creació dut a terme per integrar mercat i el seguici festiu en un
imatge en què destaca el traç de la il·lustració de l'Àguila, amb el segell
en un vermell intens que dibuixa el perfil del mercat.
Per la seua banda, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha recordat que la voluntat de l'equip de govern és continuar fent unes festes "populars i participatives", amb un programa d'activitats intens i concentrat en cinc dies. "Són festes per a tota la ciutat i és normal que en algun moment pugui solapar-se algun acte", ha precisat l'alcalde, després de recordar que l'estructura de cinc dies de festa va tenir una resposta favorable de la majoria dels ciutadans. El pressupost, una mica inferior que el de l'any passat, estarà al voltant dels 160.000 euros.
El regidor de Festes, Domingo Tomàs, ha explicat que un any més el parc municipal ocuparà un paper central en la celebració de la Cinta 2012, sense renunciar a altres actes que es faran en altres punts de la ciutat, com ara el nucli antic. Així, hi haurà tres nits de ball d'orquestra a l'espai exterior del Teatre Auditori Felip Pedrell, concerts joves al parc, entre els quals els de l'Ebremusik, el festival Ebre Terra de Vent, festes joves a l'exterior del pavelló firal, a més dels tradicionals correfoc, castell de focs i festa de l'aigua, entre d'altres, i els de caràcter més solemne com la Processó, l'ofrena, o la celebració de la Diada del Tortosí Absent.
8 d’agost del 2012
27 comentaris:
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

Molt xulo, sí, però, el programa de festes ja ha sortit?
ResponEliminaLamentable que no es nombre a les penyes. Dolçainers i tabalers sí que surten, amics del regidor Domingo Tomàs. Les penyes, el verdader pulmó de les festes, no. Ja sabem que Domingo no és partidari d'aquestes...
ResponEliminaHagués preferit la cucafera, és més tortosina que l'àliga...
ResponEliminaMés que la Cinta de K7, Cristòfor?????
ResponEliminaMés, molt més, on vas a parar!
ResponEliminaAra, només voldri asaber si el programa de festes serà gratuït o pagant? Ho dic perque si el programeta de la Festa del Renaixement ja va costar euro i mig tan menudet com era, no vull saber quna costarà un llibre gran com el programa de Festes de la Cinta 2012,ja seran dotze o tretze euros!
ResponEliminaO sigue que, segons tu, hauríem de pagar els anuncis dels patrocinadors de la festa que omplen l'esmentat programa?
ResponEliminaTradició que es perdria, i valor de l'anunci. Per a que no el vegi ningú, ja no es posa.
Continuo reivindicant la cinta de k7 com una icona paradigmatica d'unes festes secularitzades.
Al cap i a la fi, entre les "Guies religioses" i el concordat, la llibertat de culte a Ezpaniax, continua sent un mite més.
Es pot demanar descompte en l'impost de circulació per les hores que les vies públiques estan ocupades per actes catolicofílics?
Un arriba a pensar que les festes son "paganes", de pagar, més que lo altre.
Suposo que també et refereixes als talls motivats per manifestacions i altres saraus....perquè darrerament, respecte les processons, guanyen de golejada. Les coses com siguin Pauper.
ResponEliminaSeran com seran, però unes amb suport dels que cobren i les altres amb tots els remiraments, a la que salta i plenes de policia.
ResponEliminaQue no ho entens que tal com anem les coses encara es posaran pitjor?
O hi ha un concordat per sufragar els actes d'indignació pel que ens fan patir?
Tu estas molt ressentit, darrerament no pares.
A més deus ser fidel a l'església, que no et nego la llibertat, lo que cada cop en sou menys i no es nota als comptes públics.
Sinó, passant lo cepillo de capellans en hi haurien dos o tres.
I aviam quan traieu la creu del mig del riu, per dignitat amb els altres creients i no creients.
I faciliteu l'apostasia, que ara es una martingala eterna per dir que sou tants i cobrar en conseqüència.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaNo dic res que hagim de pagar als patrocinadors, Pauper, ni res de semblant, no treguis les coses de mare ni les malinterpretis com ho fas, només poso un exemple d'un programa de festes que abans era gratuït i aquest any s'hagué de pagar i em pregunto si passarà el mateix amb aquest. Res més lluny del que vaig intentar dir amb el meu missatge, Pauper!
ResponEliminaLes festes de la Cinta són les festes, han estat i sempre seran les festes de la patrona de Tortosa, l'acte central ha estat sempre la missa a la catedral, poden haver-s'hi inclòs altres actes amb el temps, com passa en tot, que evoluciona, però de laïques no ho són ni ho seran mai, el seu acte central és religiós, l'ànima de la festa és religiosa.
I qui diu que l'àliga no és laïca? l'àliga és l'emblema que duia a la corona Jaume I el Conqueridor, ésel símbol de la Corona d'Aragó, no d'una confraria religiosa. Si fiquessin la imtage de la Verge de la Cinta llavors sí que no seria secular, però aquest símbol no és religiós en absolut.
Les processons s'han fet sempre, són una tradició popular immemorial. No té sentit cobrar impostos per una tradició antiga que és patrimoni de tots, creients i no creients, cristians i no cristians, que vivim a un lloc determinat, que com algú va dir "tothom fem poble". Seria com cobrar als qui van al bou embolat o a les vaquetes de les festes dels nostres pobles, per exemple. En definitiva, absurd.
Encara que en un acosa tens raó:la llibertat de culte és una propaganda política de laicisme públic. Mai no he entès perque ningú vol mesquites, si són centres religiosos com parròquies cristianes, o sinagogues, per exemple. En un societat tan laïca com vivim o diem que som deuríem poder poder una mesquita amb la mateixa naturalitat que una església cristiana, del mateix mode que veiem un centre de cristians evangelistes o una església ortodoxa. De debò que aquest rebuig mai l'he entès, em sembla ser encara en aquest aspecte en l'època del nacionalcatolicismo franquista. I la ciutat de les tres cultures, com és Tortosa, deuria ser més que orgullosa, de tenir-hi una mesquita i una sinagoga ben maques, si no el nostre apelatiu de "ciutat de les tres cultures" és només un títol ple d'hipocresia social i falsedat.
Tot plegat encara és més rocambolesc, Cristòfol. Potser trobaries més d'un defensor de la implantació de mesquites ( per allò de la interculturalitat i llibertat i pluralitat religiosa ) i detractor de les catedrals. Però, t'imagines catòlics de genolls resant a una plaça píblica ? Quina seria la resposta de més de quatre ?
ResponEliminaSi fa o no fa com aquells que els cau la bava amb mostres culturals, de balls, per exemple de Marroc o Senegal i menyspreen el flamenc, les sevillanes o la Feria de Abril.
Que conste, abans de ser fustigat i conscientment malinterpretat com ja m'ha passat més amunt, vull dir que a mi no em fa nosa cap temple ni manifestació cultural o folklòrica. El que em fa nosa, i molta, és la hipocresia i l'estigmatització.
No es pot ser defensor de les mesquites i enemic de les catedrals, això és impossible, Jotabe. Encara que no es sigui creient i els edificis es vegin només com mostres d'arquitectura digna de ser estudiada i investigada, s'ha de reconéixer la bellesa arquitectònica de tots dos tipus d'edificis (i perdona'm si parlo com un docent d'Història de l'Art) i la relació entre ambdos edificis. Tan bella és la mesquita blava d'Istambul com la Catedral de Notre Damme de París, per exemple, només són diferents, però tan maco l'un com l'altre.
ResponEliminaI imaginar-me cristians pregant a una plaça pública, o un altre lloc públic, no me'ls imagino, els veig. Al camp on la vident de l'Escorial diu que s'apareix la verge o on es notifica algun miracle marià són milers els qui creuen en la improvisada profeta i van a pregar a aquell camp cada vegada que la verge fa la seva visita al lloc. I a més, a la Jornada Mundial de la Joventut de Madrid no s'hi va fer cap catedral per encabir-hi als joves que hi anaren, pregaven en llocs públics, també, i es confessaven en llocs públics en confessionaris fets ex professo per l'ocasió. Entre això i pregar al carrer els musulmans quan no tenen mesquita i veig una situació molt pareguda, si no idèntica.
I una altra cosa, com algú pot menysprear les sevillanes si tothom sap, si més no, que deriven de balls àrabs de l'època andalusina? l'una deriva de l'altre, per mi és un mode de pensar sense cap sentit comú, encara que comprenc que molts cops penso com un historiador.
No et malinterpreto, tranquil, l'art és art, d'on sigui, i tot l'art és respectable, tret d'aquell que és ofensiu, és clar, i fins i tot això és tan subjectiu...
Només volia donar a entendre una cosa MOLT simple: als que els molestava que joves resessin pel carrer a Madrid ( per seguir amb l'exemple teu ) és més que probable que no els molesti que altres membres d'altres religions resen a la plaça dels farols. Lo de l'Escorial o lo de la visita del Papa son coses que no es poden comparar per excepcionals, la primera per fanàtica i extemporània i l'altra per extraordinària quant a la periodicitat. És com si em dius que els JJOO han molestat a molta gent. Pos sí, i ? per aquest motiu, a Londres, potser no els molestaran fins d'aquí 30 anys.
ResponEliminaI torno a insistir, a mi no em molesten ni uns ni els altres.
I sí, Cristòfol, se de gent que no sense certa recança entren a catedrals i ho fan a gust quan entren a una mesquita ( no parlo de la de Còrdova clar, aquí és difícil fer una cosa sense l'altra ). Potser és que tenen por de ser identificats amb ves a saber que...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaJo veig totes les religions com iguals, no prefereixo ni l'una ni l'altra, les intento comprendre i respectar a totes, totes creuen en Déu, però amb diferents noms, sóc un cristià prou tebi com per apreciar-les a totes per igual, com a totes les cultures, totes són filles unes de les altres...
ResponEliminaI no cal que insisteixis, Jotabe, no t'he dit pas que et molesti una o altra, els teus comentaris són equilibrats i equànims.
Estic molt d'acord amb tot el que heu dit, tant Jotabe com els apunts històric de Cristòfol. Hem de tenir clar que un determinat Estat pot escollir el camí del laicisme positiu o per contra el drl laicisme negatiu, Espanya desde la II República va escollir la segona opció.
ResponEliminaI tan negatiu, Gutijaume. Franco va tornar als valors de la reconquesta, als de l'època del reis catòlics.
ResponEliminaHas tingut mai a les mans una Enciclopedia Álvarez de tercer grau? Aquella reflecteix l'ànima del franquisme. El santoral era prou important com per ser matèria d'estudi per als estudiants. Els comuneros castellans eren gairebé vistos com traïdors al cristianíssim rei Carles I d'Espanya i V d'Alemanya i l'època de Felip V era idealitzada en dues fulles d'una manera exagerada, no tenia cap falla, i Felip V era gairebé elevat als altars.
Franco va usar el nacionalcatolicisme com usà les sevillanes, les curses de braus i la història nacional com una arma contra els seus enemics, com els valors tradicionals que mai s'havien hagut de canviar, com es deia llavors, "les bones costums".
Com si no el laicisme no havia de reaccionar contra aquesta església omnipresent? impossible no fer-ho, considerava fins i tot els sacerdots "progres" i que volien una renovació de l'església després del Concili Vaticà II el 1968, em sembla, el nom i l'any no el tinc segur, de Pius XII, com enemics nacionals i molts van rebre pallisses dels grups ultres franquistes, els mateixos, per cert, que li fan misses annuals avui dia a la Vall dels Caiguts a l'ànima de Franco.
Franco es va passar, va reaccionar amb violència excessiva i intransigència total, típic del qui va cometre autèntiques atrocitats en la repressió de la revolta minera del 1934, contra el que considerava una aberració i no era més que una evolució de costums lògica en una societat que canvia en el temps.
El Concili Vaticà II el va convocar Joan XXIII, no Pius XII, va acabar el 1965. (no t'ho dic amb cap mala intenció de corretgir-te, que tots mos equivoquem i jo el primer!!)...en quan al fet religiós de les Festes, pos lo que passa en les creences que mentre respectes als altres pos ves fent sigues budiste, musulmà, cristià o jueu...o ateu, perquè tot i que l'origen de les festes es religiós no estan fetes per als catòlics sino per als ciutadans, l'altre és un anticlericalisme mal entés i que més valdria que ataqués els veritables abusos de l'Església abans que a quatre processons que mal que els pese formen part de la nostra cultura.
ResponEliminaNo, no, LO saberut, està bé que em corregeixis, així l'error no el cometo més. Qui f aun afalla se l'ha de corretgir, si no no aprèn on l'ha feta.
ResponEliminaLes processons són com les peregrinacions, formen part de la cultura que respirem. I, a més, són un acte cultural. I la cultura és sagrada.
I per a més INRI del que contes, Cristófor, Tortosa guarda al mig del riu la essència d'aquesta tortura del règim de Franco i l'Homenatge a la Creu, als Herois de la Guerra i a la pròpia Excel·lència del Generalíssim en forma d'Aguila imperial. 3x1
ResponEliminaTortosa te àguila!
Nou reclam de festes!
Segur que més d'un cartell, o programa il·lustrat, l'ha portat com senyera!
Això de que la cultura és sagrada, també s'ha de matisar. Hi ha cultura profana, hi ha cultura sagrada.
ResponEliminaAltra cosa son els límits de cadascuna
No oblidem que, a més, n'hi ha de pagana, d'heretge i d'ateu-massònica.
De violenta, de pacífica, de sanguinolenta, de marítima, de fluvial, etc.
I per rinxolar el rinxol, hi cultura de l'incultura.
Bé, tot un univers cultural....
Pauper, per mi tot és cultura, mentre no faci apologia de la violència o el racisme. I si li preguntes a la gent que segueix aquestes idees d'extrema dreta, per ells la cultura serà la violència i el racisme, és a dir, la cultura nazi, i no la teva idea de cultura.
ResponEliminaÉs un tema molt complex, pensa que cada colectiu té la seva idea de cultura. Com tu dius, la idea de cultura amaga moltes idees del que és cultura...és tan subjectiu...
Per mi cultura és la societat en la seva completitut, com estudiar una història total de la societat en el seu conjunt.
Es diu que un historiador ha d'estudiar un document sense tenir en compte de les idees que conté, tant fa si és un escrit de Ghandi com el Mein Kampf de Hitler...jo ho trobo impossible, però la teoria diu això. I com això s'han d'estudiar les cultures, totes per igual. També és impossible, això...
Com el tema cultura, segons tu, és tant general, ens hem inventat les classificacions, per poder estudiar-la conseqüentment amb el temps limitat que tenim.
ResponEliminaLa qualitat de l'objectivitat, com insinues, es gairebé impossible. Però, la curiositat humana no te fronteres.
Llavors pot resultar que al estudiar cultures maleïdes et trobes sorpreses que et facin inclús comprendre millor el que ens passa actualment.
Així estudiant els símbols nazis et trobes, per exemple, l'esvàstica. Que només és un símbol solar, a l'igual que l'àguila, que ens arriba des de les cultures àries, invasores de la península de la Índia.
I, casualitat de les casualitats, la cultura solar imposada fa milers d'anys ocupa tot el que coneixem com a cultura moderna, amb pocs illots divergents.
Lligues i lligues i fas un repunt i.... te'n adones que la nostra cultura jeràrquica te un precedent violent, maltractador i opressor.
A lo millor, o pitjor per a tu, o d'altri, la conclusió sincrètica et faci canviar l'enfoc, i vegis que les estructures piramidals no son tan bones per a la humanitat.
Lo que ara ves i canvia aquest paradigma cultural tan arrelat a cops i morts en massa, a explotació i submissió, a indignitat i humiliació.
Potser, fins i tot, que vegis en el cartell un símbol que res te a veure amb l'animaló i si amb el patriarcalisme imperant, solar, tradicionalment despòtic, etc, etc... I no poso l'exemple local ja que tufeja prou per si sol, la, do, re.
Bé, Pauper, això de l'esvàstica nazi té altres versions. Els nazis adoraven l'estat espartà, l'idolatraven com un estat militar, que ho era, i on l acultura i el ciutadà vivien per a l'estat, com a l'alemanya nazi. Així donçs van gafar la bandera espartana com ensenya del seu estat imitació de l'espartà. L'esvàstica, segos la versió que conec, era l'ensenya espartana.
ResponEliminaLa simbologia de l'àliga no m'és cap misteri, Pauper. L'àliga no és només l'àliga folclòrica que molta gent es pensa. Queda molt bonic veure-la ballar a les festes, però l'àliga és l'ensenya de la corona catalano-aragonesa, és mot més que un aguilot dansaire. També, sí, és un símbol d'imperialisme (tots els imperis tenen de símbol l'àliga a les seves banderes), i fins i tot el ball de l'àliga a les Festes del Renaixement no és un ball popular, si no nobiliari, i potser fins i tot monàrquic castellà.
Et podria preguntar quan una societat no ha estat jeràrquica i piramidal? sempre ho ha estat, només que en la nostra està molt maquillada per la suposada democràcia on vivim, on es suposa que tothom té els mateixos drets, però una minoria té tots els privilegis i els altres cap, però ho és.
Per cert, Pauper, veig que coneixes la història de Mohenjo-Daro i Harappa, i la invasió del saris a la vall de l'Indus el 2000 a.c., m'agrada, i molt! M'ha cridat l'atenció el teu nom, Pauper, pobre en llatí, vol dir que també saps llatí...i si saps llatí saps grec.
Saps la ventatja d'estudiar història quina és? que quna estudies en profunditat un periode veus que sota la façana és igual que l'anterior, i igual que l'anterior, ple de desigualtats, guerres i injustícies socials. En definitiva, el periode actual és idèntic que el romà, encara que hagin passat 2000 anys, perque la societat és igual d'injusta que llavors.
Coneixes poques versions Cristòfor.
ResponEliminaConeixes poc del simbolisme de l'àguila. Que encara que te un simbolisme espiritual, pel seu apropament al cel, ha sigut usada com a símbol reial, e imperial, per a donar testimoni de "divinitat" pels monarques i "herois fonamentalistes".
Sobre societats no piramidals, podries començar per la dels dràvides de Mohenjo Daro. Abans de que les tribus caçadores-ramaderes Aries les enviessen a sud de la Índia.
I que més voldria que saber grec! Fenici, arameu, hitita, íber i hebreu, per exemple.
Això si, tinc un diccionari Sanscrit-català, una curiositat prou inútil a les meues mans.
Capricis.
Darrera de totes les històries hi ha unes simbologies que poden ser força comuns. Per exemple la esvàstica, que ve a ser resultat de girar una creu. Tot és molt senzill... si es vol veure sense complicacions particulars.
"Que no entri ningú que no sigue geòmetra"....
Sé poques versions, però m'agradaria saber-ne més, és cert, Pauper.
ResponEliminaDe la societat de Mohenjo-Daro sé poc, tert que eren reis-sacerdots els qui governaven la ciutat de l'Indus
El grec és difícil, Pauper, encar que el ssànscrit ho és també, de difícil. Una curiosita curiosa, però qui sap si algun dia vols traduïr els vedes, ja saps com fer-ho.
Ni la història ni la simbologia de res és senzilla Pauper, perque l apolítica hi és ficada sempre pel mig. De fet, la història és política, per tant, cosa difícil i complicada.