18 d’octubre del 2012
Alcaldes del nord de Castelló aposten per la diòcesi de Tortosa en una Catalunya independent
BENICARLÓ (Baix Maestrat).- Què passaria amb els 33 municipis de la província de Castelló que pertanyen al bisbat de Tortosa, si Catalunya assoleix la independència? Aquesta és la pregunta que aquest dimecres s'ha fet El Periódico Mediterráneo. És a dir, seguirien units a la diòcesi catalana o bé passarien a farmar part del bisbat de Segorb-Castelló? En realitat, la resposta només depèn de la Santa Seu, però alguns alcaldes del Baix Maestrat i de la comarca dels Ports ja han començat a manifestar les seues preferències. Els alcaldes de Catí, Canet Lo Roig i Palanques, els tres del PP, aposten per passar a formar part de la diòcesi castellonenca. En canvi, l'alcalde popular de Benicarló, Marcelino Domingo, considera que prevaldria la tradició, i que per tant seguirien pertanyent al bisbat de Tortosa. Santiago Ramos (PSOE), alcalde de Forcall, també és dels que opinen que els municipis del nord de la província de Castelló seguirien units a Tortosa. Segons el mateix rotatiu, l'alcalde de Morella, el socialista Rhamsés Ripollés, també és partidari de seguir dins de la diòcesi tortosina.
6 comentaris:
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
No tinc clar que esta pregunta s'hagi de fer als alcaldes. De totes maneres, a banda de les preferències d'uns i altres, algú sap si ha exemples de diòcesis que estan a cavall entre dos països diferents ?
ResponEliminaCrec que les pressions que rebrien des de Roma per tal de partir la diòcesi serien insalvables. Una altra cosa seria que el bisbat estès a Espanya, per dir-ho així. O potser llavors protestaríem aquí ?
Les fronteres eclesiàstiques no han de ser forçosament les polítiques, encara que desde el Vaticà han tingut decisions desafortunades i barroeres com la partició del Bisbat de Lleida. Hi han lligams culturals comuns que van més enllà de fronteres polítiques i seria una llàstima que elements d'unió amb altres gents es perdessen per una desafortunada guerra de banderes.
ResponEliminaLa clau: "I quin follón camviar de bisbat i portar fato d'aquí enllà.
ResponEliminaLo altre... sempre que passo una frontera passo vertader estress. Sort dels Tranquimacins!
L'únic que, agrade més o menys, les fronteres entre comunitats autònomes no és exactament el mateix que les que hi han entre estats ( vull dir formalment )
ResponEliminaAra, si estem en el sí però no.....
Si este es el problema, apaga y vàmonos ...
ResponEliminaEl mapa que acompanya l'escrit és d'allò més aclaridor. I si hagués de dir d'on ha eixit no m'erraria de molt. Va, afegim-hi el Matarranya unit al Baix Ebre i que digue alguna cosa com ara Ports-Ebre, que queda més xupi guai.
ResponElimina