Malgrat que l'evolució de l'activitat econòmica a les Terres de l'Ebre continua registrant dades negatives i continua augmentant el nombre d'aturats, per primera vegada des del quart trimestre de 2010, es comença a desaccelerar la destrucció d'ocupació al territori. El nombre d'afiliats a la Seguretat Social en el segon trimestre de 2012 ha estat un 5,1% inferior al mateix període de fa una any, però la dada positiva és que la pèrdua d'afiliats és 1,5 punts inferior al primer trimestre d'aquest any. Aquesta tendència s'ha donat també en el conjunt de Catalunya, però a un ritme més petit, d'1,2 punts, que a les Terres de l'Ebre.
Com ha explicat Juan Antonio Duro, catedràtic del Departament d'Economia i director de la Càtedra d'Economia Local i Regional de la Universitat Rovira i Virgili (URV), la millora es deu sobretot "a un millor relatiu comportament" del sector serveis, amb una frenada de la seva caiguda del 2,7% interanual, i en concret de l'hostaleria que ha incrementat un 10% el nombre d'afiliats a la Seguretat Social. Per altra banda, la construcció ha registrat una caiguda del 17,3% -inferior a la d'altres trimestres-, el que demostra que segueix una lenta recuperació. Un altre sector afectat sobretot per la conjuntura actual i perjudicat per l'augment dels costos productius és el sector transports, que ha registrat una davallada de l'afiliació del 8,7% en el segon trimestre de 2012.
Segons Duro, la industria a les Terres de l'Ebre "continua ajustant-se". Als municipis de més de 4.000 habitants, la cotització ha caigut un 5,6%, però en conjunt del territori ho ha fet un 5,2%, igualant les xifres del primer trimestre. Així, que la industria hagi calcat el ritme de desocupació de l'anterior trimestre, demostra que "no és la responsable de la desacceleració". "No ha empitjorat el seu ajustament però continua ajustant-se amb taxes bastant importants i igualant els registres tan negatius que va tenir l'Ebre al primer trimestres d'enguany", ha dit director de la Càtedra d'Economia Local i Regional de la URV. Les Terres de l'Ebre perden també un 2,7% del nombre d'empreses, una xifra superior a la mitjana catalana que ha estat de l'1,7%. La dada positiva és que per primer cop en molts trimestres la caiguda al territori ha estat inferior al 3%. Els investigadors apunten que les dades suggereixen que finalment l'economia ebrenca, pel que fa al sector privat, està culminant el procés d'ajustament.
També el sector dels serveis socials perd treballadors a causa dels ajustaments de les polítiques públiques. Segons les primeres estimacions mentre que l'ocupació relacionada amb el sector públic va experimentar un avenç significatiu fins a mitjans de l'any 2011, des de llavors ha suposat una part de la caiguda de l'afiliació a la Seguretat Social, sent un 1,3 punts dels 5,1 de caiguda del segon trimestre, o 0,9 punts dels 6 punts de caiguda del primer trimestre.
La cara i creu de la moneda · Mentre que alguns municipis de les Terres de l'Ebre han registrat dades d'atur molt inferiors a la mitjana catalana altres segueixen registrant taxes molt altes. Entre les poblacions de més de 4.000 habitants, el municipi amb una taxa d'atur més baixa és Flix, a la Ribera d'Ebre, amb un 4,3%, tres cops menys que la mitjana del país. Entre els municipis de més de 4.000 habitants, seguint a Flix, també Sant Carles de la Ràpita (10,6%) i Alcanar (9,2%), al Montsià, i l'Ametlla de Mar (10,5), al Baix Ebre, registren les taxes d'atur més baixes del territori. "Això significa que són els que tenen una economia més sanejada", ha apuntat Duro.
A l'altra cara de la moneda segueixen situant-se La Sénia (17%), al Montsià, i Tortosa (15%) i Deltebre (14,6%), al Baix Ebre. Duro ha parlat també del cas de Roquetes, al Baix Ebre, que havia estat destruint ocupació de manera molt significativa durant el 2011, sobretot per l'efecte Lear, i que es situa ara amb taxes del 13,9% però amb una caiguda de l'afiliació a la Seguretat Social a l'entorn del 4%. La taxa mitjana de l'atur de la demarcació és del 12,3%, idèntica a la catalana.
Estratègies, exportació i turisme · Com ha apuntat Duro, i com ja s'havia recomanat des de la Càtedra d'Economia Local i Regional de la URV, el territori necessita establir estratègies per al desenvolupament econòmic del territori, i en aquest sentit "s'està posant les piles". "Per una banda, tenim un estratègia global a partir del pla estratègic i econòmic de les Terres de l'Ebre que no veurà la llum fins l'any que ve, però diferents municipis estan fent, en la mesura de les seves possibilitats, les seves estratègies per la reestructuració tenint en compte els seus punts forts i el model que volen per al futur", ha dit Duro.
El Butlletí d'anàlisi de la conjuntura local de les Terres de l'Ebre no compta amb dades a nivell local sobre les exportacions però les dades globals per Catalunya indiquen que els punts forts continuen sent les exportacions i, en particular el turisme. "A les Terres de l'Ebre tenim la sospita que les exportacions han augmentat en els darrers trimestres però no tenim dades", ha dit el catedràtic.
Via ACN (Anna Ferràs)
Foto: Viatge per Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.