La justícia argentina accepta jutjar l'afusellament dels alcaldes republicans de Tortosa, Gandesa i l'Aldea

TORTOSA (Baix Ebre).- L'afusellament del republicà Josep Rodríguez, l'alcalde màrtir de Tortosa, es jutjarà finalment a l'Argentina, ja que ha estat admesa a tràmit la querella presentada per ERC contra l'Estat espanyol, per l'execució del president de la Generalitat, Lluís Companys, i de desenes de càrrecs electes d'arreu del país ajusticiats per la dictadura després de la Guerra Civil. De la mateixa manera, la causa per l'afusellament de Companys també inclou l'execució de dos alcaldes ebrencs més, Agustí Ventura  i Pino, alcalde de l'Aldea, i Vicent Soro, de Gandesa. En total, onze alcaldes republicans del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre, segons publica aquest dijous Diari de Tarragona.

Josep Rodríguez va ser alcalde de Tortosa.

En el cas d'Agustí Ventura i Pino, va ser alcalde de l'Aldea només durant un mes, però va ser acusat pel franquisme de quatre morts durant la Guerra Civil. Per la seua banda, al gandesà Vicent Soro i Bauló el van acusar, entre d'altres coses, de no haver batejat els seus fills. Finalment, Josep Rodríguez va ser l'alcalde que va governar Tortosa després de l'esclat de la Guerra Civil i durant l'arribada massiva de refugiats, la riuada del 1937, els bombardejos feixistes, els nou mesos en què el front de guerra es va establir a banda i banda del riu, i, finalment, durant l'evacuació de l'Ajuntament cap al Perelló. Un cop caiguda la República, Rodríguez va ser empresonat a Tarragona, condemnat a mort i afusellat el 8 d'agost del 1939, el mateix dia que el metge tortosí Primitivo Sabaté Barjau.

Rodríguez va convertir-se en alcalde de Tortosa el 24 d'octubre del 1936. Va ser alcalde des de la seua elecció fins a l'acabament de la guerra, inclosa l'etapa en què l'Ajuntament va haver de traslladar-se al Perelló, amb una breu interrupció de quatre mesos (des del maig al setembre del 1937), durant els quals l'alcalde va ser Ferran Pons. Rodríguez havia nascut a Tortosa l'any 1897, i tot i que durant la seua adolescència va seguir el corrent d'opinió tradicionalista de Joaquín Bau, durant la dictadura de Primo de Rivera va acabar decantant-se pel catalanisme republicà. El 1931 era militant d'Acció Catalana, i més endavant, atret pel carisma de Francesc Macià, va ingressar a ERC.

Després de les eleccions del 1936, Rodríguez va poder recuperar el seu càrrec de regidor de Sanitat i Assistència Social al govern de l'alcalde Josep Berenguer. De fet, Rodríguez va ser un dels regidors que més va fer costat a Berenguer per evitar les represàlies i violències de la reraguarda, però va quedar-se al marge de la política local quan l'alcalde va ser destituït, fruit del decret de la Generalitat que establia la constitució d'ajuntaments integrats pels partits i per la CNT, en la mateixa proporció que tenien al govern de Catalunya. Després d'unes llargues negociacions, el 24 d'octubre va celebrar-se una sessió plenària en què Enric Melich (PSUC) va mantenir la seua renúncia a l'alcaldia perquè la resta de forces no acceptaven que el PSUC tingués nou regidors, com ERC i la CNT. Finalment, Rogríguez va ser elegit alcalde d'un govern en què també destacaria l'intel·lectual Joan Cid i Mulet com a regidor de Cultura.