Set discos de música feta a les Terres de l'Ebre per demanar als Reis Mags d'Orient aquest 2014

TORTOSA (Baix Ebre).- La collita del 2013 ha estat excel·lent quant a la música feta a les Terres de l'Ebre. Per això, els nous discos de grups i solistes com Èric Vinaixa, Xeic!, Natural Band o Pepet i Marieta no poden faltar en les cartes que aquests dies encara es poden fer arribar a Ses Majestats els Reis Mags d'Orient. El crític musical David Montserrat, del bloc Música Crónica, ha realitzat per a Marfanta.com les següents recomanacions d'alguns dels millors discos editats en els darrers tres anys a les Terres de l'Ebre. De fet, també hem preparat una playlist a Spotify perquè també pugueu escoltar tots els discos abans de demanar-los als Reis Mags d'enguany.

-'Batecs', de Xeic!, una banda d'ska rural amb més de deu anys de trajectòria, i que el 2013 ha editat el seu últim treball, 'Batecs'. És el quart enregistrament dels de la Ribera d'Ebre, després de 'Xeic!' (2008), 'Birla!' (2009) i 'Sirga' (2011), sent el resultat de tota l'experiència, coneixements i més de 250 concerts a l'esquena. Ska reivindicatiu amb caràcter festiu. Ska injectat en vena. Manifest musical en defensa de la llengua pròpia, davant de la política rància del govern de l'Estat. Missatges positius i terapèutics contra la tristesa. Crònica costumista de la tradició festiva catalana. Anhels de llibertat. Memòria històrica. Els seus components són Aitor Cugat (veu), Joan Farnós (guitarra i veu), Albert Ballester (baix i veu), Roman Borràs (bateria), Jordan Rius (teclats), Miquel Farnós (saxo), Ferran Tinyena (trompeta), Josep Cardona (trombó), Juan Josep Murria (trombó), Joan de Manxol (gralla) i Miquel Gil (percussió). Podeu llegir la crítica del disc a Música Crónica.

-'Natural', de Natural Band, una banda procedent de Tortosa que funciona des del 2007, tot i que no ha estat fins aquest 2013 quan han pogut debutar discogràficament. Ha estat amb 'Natural', un àlbum autoproduït i amb el qual s'han hagut d'embarcar en un projecte de micromecenatge per poder-lo tirar endavant. Natural Band són reggae i dub, pur, natural, com el seu propi nom delata. Les seues lletres són reivindicatives però serenes, sense estridències, més enfocades al dia a dia, a les petites coses que al final resulten les més importants. Podeu llegir la crítica íntegra del disc de debut de Natural Band en aquest enllaç del bloc escrit per David Montserrat.

-'Insinuacions', d'Èric Vinaixa. El cantant, músic, compositor i productor Èric Vinaixa ha publicat aquest 2013 el seu segon disc en solitari, 'Insinuacions' (Picap). Després de liderar des del 2002 la banda Rodamons amb dos àlbums en la seua trajectòria, el de Miravet ha domat la seua ànima rockera en aquesta nova etapa, tot canalitzant-la cap a una vessant més tranquil·la i reflexiva. Vinaixa ens ofereix en aquest àlbum ritmes que van des de la música americana fins al pop més Beatle, tot passant pel blues i el rock més clàssic. L'anterior disc d'Eric Vinaixa era 'La famosa gemma de Galveston'. Podeu llegir la crítica completa del nou treball, 'Insinuacions', al bloc Música Crónica.

-'Lo món d'un mos', de Pepet i Marieta. És el cinquè àlbum de la banda Pepet i Marieta. Capitanejada pel carismàtic Josep Bordes i originària d'Ulldecona, han pogut finançar aquest treball a través d'un projecte Verkami (micromecenatge). A més de la col·laboració popular, aquest disc ha comptat també amb la de grans artistes com Adrià Salas de La Pegatina, Joan Garriga de la Troba Kung-Fú, Pep Gimeno "Botifarra" o Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, o bé la cantadora de jotes Sílvia Ampolla i Yacine Belahcene. Pepet i Marieta són Josep Bordes (veu i guitarres), Xavi Riba (guitarres), Camil Burato (trombó), Carlos Manzanares (saxo, acordió i teclats), Paco Albiol (trompeta), Ignasi Palau (baix) i Dani Tejedor (bateria ). Combinació de compromís social i de país; ironia, conya, virtuosisme instrumental i compositiu, còctel estilístic amb rumba, ska, jota... fins i tot pop, aquesta superbanda també atresora una potent posada en escena, amb uns directes explosius que mostren el seu costat més teatral i còmic. Llegiu la crítica completa clicant aquí.

-'The Affairs', de A Quiet Man. Fabio Vega és un cantant amb una veu càlida i profunda, a més d'un inspirat compositor i guitarrista. Viu a Sant Carles de la Ràpita, encara que pel seu so ningú diria que en lloc d'habitar en els paratges bucòlics del Delta de l'Ebre no ho fa enmig del camp anglès o de la praderia californiana. 'The Affairs' és el seu tercer disc, amb una portada suggeridora, una instrumentació exquisida i unes melodies que transmeten elegància pels quatre costats. Són 15 cançons de pop melancòlic amb retalls de jazz i alguna sorpresa que una altra, en forma de bossanova o lleuger rockabilly. El piano i la bateria de Chiri, immensa en tot el disc tocada amb l'escombreta al més pur estil jazz ens introdueix a " Water" . La primera cançó i d'entrada la primera perla d'aquest àlbum , on els cors de Rick Treffers ( Mist ) acompanyen l'artista en aquest inici relaxat. Podeu seguir llegint la crítica en aquest enllaç a Música Crónica.

-'Echoes', de Something Less. Ens atrevim amb el hardcore-punk , però sense cap por de minvar la nostra capacitat auditiva a causa del seu explosió de decibels. I encara que fos així, es tractaria d'una pèrdua assumible tenint en compte la plaent experiència. Els Something Less ens aclaparen per la seua contundència, però alhora ens asserenen amb trossos melòdics que humanitzen la seua proposta. El seu primer EP, 'Echoes', són set temes plens de riffs punxants, canvis rítmics i molta, molta actitud . Des del contundent inici amb 'A Shelter For My Pride', fins 'Echoes' que tanca el disc i li dóna nom al treball, assistim a un akelarre de decibels sota un mantell de coherència harmònica que els fa autèntics. Les lletres juguen un paper important en les seves composicions i amb elles se'ns manifesten introspectius, tot volent mostrar vivències personals i de crítica social en general. Marcel González a la veu i la guitarra, Guillem Roser a la guitarra, Pau Ponce al baix i Jesús Martí a la bateria són els seus components. Tots ells de Tortosa, i amb suficient talent com per augurar-los un futur extraordinari. Teniu tota la crítica en aquest enllaç del bloc de David Montserrat.

-'Males llengües', de Crator. És el primer treball d'estudi d'aquests cinc amics de la infància, provinents de Deltebre. Editat per l'Indi Produccions i sota la producció de Pep Sala, el disc és hereu de l'onada dels 90 de l'anomenat Rock Català, tenint al sintetitzador com a clar referent en cadascuna de les seues composicions, unes guitarres contundents i ritmes pop-rock. Jordi Miró (veus i teclats), Andreu Bertomeu (baix), Joan Forés (guitarra), Quique Bonet (guitarra i veus) i Victor Saragossa (bateria) conformen aquesta prometedora formació del Delta. Podeu llegir la crítica completa sobre el disc 'Males llengües' de Crator en aquest enllaç de Música Crónica.

+Podeu escoltar tots els discos recomanats en aquesta Playlist del portal Spotify.