26 de març de 2014

Els darrers propietaris de les cases de la catedral porten l'Ajuntament de Tortosa als jutjats per 'assetjament immobilari'



TORTOSA (Baix Ebre).- El conflicte obert amb propietaris i veïns de les cases de davant de la Catedral ha acabat portant als jutjats l'Ajuntament de Tortosa, per un presumpte cas d'assetjament immobiliari. Tres inquilins van denunciar el consistori i la seua societat de gestió urbanística. la Gumtsa, a l'abril del passat 2012 per voler expulsar-los dels pisos i dependències que ocupen, majoritàriament de titularitat municipal. L'assetjament tindria lloc per la via de deixar de fer les tasques de manteniment bàsiques que li pertoquen, amb l'objectiu final d'enderrocar-los. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, nega les pressions i assegura que el consistori vol solucionar el conflicte amb acords econòmics per adquirir els immobles.

Tot i que la idea ve de lluny, l'Ajuntament de Tortosa intenta, des de fa més de deu anys, enderrocar les set cases del carrer Croera, un dels més antics de la ciutat -documentat ja a l'època romana-, per crear un espai diàfan davant la Catedral i obrir la seua façana al passeig fluvial. L'anterior equip de govern municipal va apostar, en el marc de la reforma integral del nucli antic (Pincat), per ubicar-hi una plaça que millorés la visió del temple religiós des de la distància. La proposta compta amb el suport de tots els grups municipals, però amb l'oposició d'alguns historiadors i experts en patrimoni.

Però el projecte no ha estat exempt d'entrebancs i conflictes, que l'han acabat postergant sense previsió clara d'execució. El consistori ho va intentar presentant un projecte d'expropiació que disset veïns van aconseguir aturar inicialment al contenciós-administratiu l'any 2007, i ratificada dos anys després pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya: no havia formalitzat la declaració d'utilitat pública presentant el requerit pla especial per actuar en una zona declarada com a Conjunt Històric. A partir de llavors, el nou equip de govern de CiU va decidir començar a negociar per comprar totes les cases, amb l'objectiu d'enderrocar-les i materialitzar el projecte.

Però no tothom estava disposat a deixar-les per aquesta raó. En aquest context s'inscriu la denúncia als jutjats de tres afectats, el passat 2012. Dels veïns i famílies que habitaven els pisos o baixos d'aquests edificis l'any 2008, només queden els inquilins dels immobles dels números 19 i 21, a l'extrem del carrer. La resta d'immobles són ja pràcticament de propietat municipal i, en bona mesura, es troben tapiats. Per aconseguir buidar els que falten, els afectats acusen el consistori de practicar l'assetjament immobiliari: deixant d'efectuar les tasques de manteniment bàsiques que li pertocarien d'acord amb la normativa patrimonial i permetent que es degradin les cases fins al punt de convertir-les en ruïnoses i inhabitables.

"Estan jugant amb la degradació. Volen que es vegi degradat per poder-les enderrocar. L'Ajuntament crea i manté degradació", denuncia l'arquitecte Xavier Rollan. La seua família es troba entre les més afectades en el procés. Concretament, el seu pare ocupava com a llogater uns baixos del número 13 on tenia un taller de pintura i emmarcament de quadres. Assegura que, després d'aconseguir al 2007 la propietat de l'edifici, l'Ajuntament va obrir la claraboia del sostre permetent l'entrada d'ocells i omplint el seu interior d'excrements. Tampoc hauria fet res per reparar un desguàs al terrat, provocant importants problemes d'humitat i deteriorament de les bigues estructurals, que han acabat generant esfondraments interiors.

El mateix afectat i dos veïns més van decidir presentar la denúncia per presumpte delicte contra la integritat moral i assetjament immobiliari. Per la seua banda, el consistori va procedir llavors a denunciar el pare de Rollan per impagament. Segons admet el fill, el seu pare va deixar de pagar la renda perquè ningú se'n volia fer càrrec de cobrar-la. Quan els jutjats van donar la raó a l'administració local va ser desnonat dels baixos, que ja no utilitzava pel seu estat de deteriorament. La degradació de les cases va arribar també al Síndic de Greuges, que va demanar explicacions a l'Ajuntament.

Nou conflicte per una llicència

Però el conflicte ha tornat a rebrotar després que els pares de Rollan, que habiten l'últim edifici del carrer, el número 21, hagin intentat sol·licitar infructuosament durant els últims quatre anys una llicència d'obres per rehabilitar parts de la façana força deteriorada -amb importants esquerdes i mal estat dels balcons- així com instal·lar un ascensor. Finalment, els tècnics municipals van autoritzar aquesta última obra, però es van negar a atorgar el permís per a la restauració. Adduïen que no es tracta de fer el manteniment, sinó d'una "millora" d'un edifici que es troba "fora d'ordenació", ja que el Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) de 2007 ja preveia la seua desaparició per destinar l'espai que ocupen a la nova plaça i els vials adjacents.

El jutjat del Contenciós Administratiu número 2 de Tarragona ha acabat donant la raó als propietaris, però els reclama que precisin el tipus d'actuacions a executar. Rollan recorda que, malgrat la situació urbanística, la llei permet mesures de millora i manteniment que no són computables si, finalment, es produeix una expropiació. L'Ajuntament ha presentat recurs. "Els meus pares tenen més de 70 anys. Volen viure allí tranquils, sense estar pendents que caigui un balcó", aclareix. Considera que la negativa municipal a atorgar els permisos forma part de la mateixa estratègia d'assetjament i que el consistori ha deixat de complir, sovint, la legalitat al llarg el procés.

Tot i admetre que la casa dels seus familiars no té interès arquitectònic de forma individual, aquesta "lluita de desgast" va més enllà d'interessos particulars. "Estem lluitant pel carrer més antic de la ciutat. Espero que si algun dia expropien la casa dels meus pares, els donaran un pis amb les condicions tan dignes com les d'ara. Però no defensem això: sinó lluitar per una part molt sensible del nucli històric de la ciutat i que les coses s'han fet malament no només durant els últims deu anys, sinó durant els últims 40 anys. Les polítiques no canvien i continuem amb els mateixos defectes", retreu.

Denúncia "falsa i sense recorregut"

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, s'ha mostrat confiat que la jutgessa acabarà arxivant en breu la denúncia, que atribueix a una "estratègia jurídica" dels propietaris per negociar les possibles expropiacions. Sobre el paper, els "representants legals" de l'Ajuntament i la Gumtsa van ser imputats en el cas. Durant el procés, la jutgessa va arribar a requerir al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la possibilitat d'imputar la regidora Meritxell Roigé, que té la condició d'aforada com a diputada al Parlament. Finalment, però, la instància judicial va desestimar aquesta opció, fins que la investigació no avancés i estigués més fonamentada, fent retornar l'expedient judicial a Tortosa.

Bel recorda que dos dels tres denunciants ha acabat fent marxa enrere després d'arribar a un acord amb l'Ajuntament i que el tercer, el pare de Rollan, ho feia "com a titular d'uns drets arrendataris que ja no té perquè mai havia pagat el lloguer a l'Ajuntament i va ser desnonat". "És una denúncia falsa i sense més recorregut", sosté. L'alcalde assegura que l'estratègia municipal per resoldre el conflicte passa per "esgotar la via del diàleg i l'acord" amb els propietaris, fet que els hauria permès ja aconseguir el 90% dels immobles afectats. Però adverteix en el cas que els afectats plantegin "compensacions econòmiques exorbitants" que recorrerà a l'expropiació.

Per poder fer efectiu aquest tràmit, reconeix, el consistori ha d'aprovar el preceptiu Pla Especial, que podria ser aprovat en les pròximes setmanes. "L'hem fet de forma molt potent, no només circumscrivint-nos a les cases a l'entorn de la Catedral sinó a una part del nucli antic", avança, tot recordant que el document especificarà totes les actuacions possibles en els edificis inclosos en aquesta zona del nucli històric.

Via ACN (Jordi Marsal)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta